Un ep¨ªleg per al Formentor

De tant odiar-lo (o aix¨° diuen), potser se¡¯ns oblida que el turisme tamb¨¦ t¨¦ una tradici¨® de fites belles. Aix¨ª ho demostren, per exemple, les b¨²sties de totes les finques de l¡¯illa, all¨¤ on avui costa de trobar-hi una fam¨ªlia amb vuit llinatges illencs i nom¨¦s illencs. Mon pare acostumava a fixar-s¡¯hi, perqu¨¨ el preocupava que tanta mescladissa afect¨¦s l¡¯¨²s del catal¨¤... i, b¨¦, qui pot negar que aquest repte existeix? Per¨° en la mixtura de genealogies catalanes, castellanes, andaluses, ¨¤rabs o saxones jo hi veig, sobretot, un relat d¡¯apertura a all¨° ali¨¨ i d¡¯inesperades hist¨°ries d¡¯amor entre diferents. Bones not¨ªcies per a una societat que havia tingut una tend¨¨ncia forta al tancament. I sense el boom tur¨ªstic, molt de tot aix¨° no existiria.

Per als amants del gran m¨®n i els afeccionats a la xafarderia luxosa, el turisme a Mallorca tamb¨¦ ha representat una porta d¡¯entrada dels corrents internacionals i el name dropping de prestigi a casa nostra. Jo no penso repetir ara la llista de celebritats que ens han visitat al llarg de les d¨¨cades ni dels establiments m¨¦s elegants que les han acollit al llarg del temps, tot aix¨° ja ocupa tones i tones de paper a llibres i cr¨°niques dominicals de la premsa palmesana. Nom¨¦s vull assenyalar-ne un cas que ha estat not¨ªcia aquest estiu que ja acaba.

Parlo de l¡¯Hotel Formentor, un dels m¨¦s emblem¨¤tics del segle XX a Balears. Per als qui l¡¯hem visitat, es fa dif¨ªcil sentir odi de classe o cringe ideol¨°gic contra el Formentor, que amb el pas dels anys esdevingu¨¦ part quasi natural del paisatge de la badia, una arquitectura integrad¨ªssima i vintage, fora del temps i els costums del luxe postmodern... Un indret (s¨ª, perdonin, jo tamb¨¦ ho dir¨¦, exprimir¨¦ el clix¨¦) paradis¨ªac i molt vinculat a la cultura i el m¨®n literari. Tampoc tinc temps ara de fer la cr¨°nica de les primeres i les segones converses de Formentor o del premi que porta el seu nom. Diguem nom¨¦s que la connexi¨® liter¨¤ria ¨¦s real i ¨¦s noble (i tamb¨¦ un xic classista, per¨° avui no escriurem amb destral).

Per aix¨° m¡¯agrada l¡¯an¨¨cdota que contar¨¦, un ep¨ªleg adequat a la hist¨°ria de l¡¯Hotel. I ¨¦s que el negoci va canviar de propietaris i fa pocs mesos reobr¨ª convertit en una cosa nova i distinta que no podr¨¤ bravejar de bouquet si no ¨¦s mentint. L¡¯antic Formentor tanc¨¤ les portes el 20 de setembre de 2020. L¡¯escriptora Bego?a M¨¦ndez i jo mateix f¨®rem els pen¨²ltims clients d¡¯abandonar-lo. El darrer va ser un altre escriptor, Cristian Crusat, que qued¨¤ sol a l¡¯interior esperant el seu taxi, previst unes hores m¨¦s tard.

M¡¯encanta imaginar Crusat passejant pels passadissos o, fins i tot, patinant-hi amb skate. La imatge demostra que jo soc, en el fons, un americanot. Per¨° Crusat ¨¦s europeista, un enamorat de la mateixa Europa de la qual el Formentor volia ser ambaixador a Mallorca, una Europa que ell descrigu¨¦ aix¨ª una vegada: ¡°Un silenci controlat, un subtil despoblament, un cementiri a m¨¤¡±. Sense saber-ho, forj¨¤ aix¨ª l¡¯epitafi d¡¯un gran cl¨¤ssic de l¡¯illa. Els nous propietaris s¨®n nord-americans i coneixen b¨¦ el luxe del segle XXI. Res roman igual per a sempre.