Fer-se les ungles

Nom¨¦s cal fixar-s¡¯hi per comen?ar a veure salons de manicura a cada cantonada de Barcelona. Com passa amb les franqu¨ªcies de forns de pa, la seva proliferaci¨® desfermada planteja preguntes. De tant en tant fantasiejo de fer com la periodista Sarah Maslin Nir, del New York Times, que es va passar un any llarg investigant els nail salons novaiorquesos ¡ªun cau d¡¯explotaci¨® farcit de perills per a la salut de les treballadores¡ª i va aconseguir, amb el seu reportatge, que l¡¯estat de Nova York els regul¨¦s legalment. Quan li van preguntar una vegada per la g¨¨nesi de la investigaci¨®, va respondre que de fet era estrany¨ªssim que ning¨² no l¡¯hagu¨¦s fet abans, en aquella ciutat plena de periodistes assedegats. Els nail salons eren a tot arreu, per¨° no semblava veure¡¯ls ning¨².

De moment, mantinc amb els salons de manicura una relaci¨® espor¨¤dica. Quan he d¡¯enviar un text i tinc el cap en blanc, hi vaig a fer-me les ungles. Asseguda entre els aromes t¨°xics, les mans immobilitzades i privades del m¨°bil, m¡¯envaeix una impaci¨¨ncia intensa que accelera els pensaments i en algun moment cristal¡¤litza en idea. L¡¯alqu¨ªmia arriba al punt ¨¤lgid quan fico les mans al llum de rajos UV/LED, una m¨¤quina inquietant i futurista que fa pensar en la caixa del dolor de Dune i que em condueix fins al punt final.

En un assaig de principis dels setanta, Susan Sontag exhortava les dones a assaltar els salons de bellesa (a m¨¦s de fer-se lesbianes i encendre els cigarrets dels homes, entre altres gestos empoderadors). Considerava una q¨¹esti¨® de dignitat b¨¤sica renunciar als rituals est¨¨tics femenins, que colonitzen l¡¯intel¡¤lecte amb l¡¯obsessi¨® per mantenir-se desitjables. Va escriure diverses variacions del mateix assaig, la mateixa cr¨ªtica al narcisisme infantilitzant que les dones assumien com a natural. A dia d¡¯avui resulta curi¨®s llegir-los. No obstant el to intransigent i l¡¯¨¤nim revolucio?nari, sembla que pequin d¡¯una mena d¡¯ingenu?tat. En el seu c¨¤lcul, les dones nom¨¦s adquiririen l¡¯estatus d¡¯adultes quan, a banda d¡¯ocupar plenament el mercat laboral, es deslliuressin del p¨¤nic a envellir i de la dedicaci¨® perp¨¨tua a l¡¯embelliment del cos. Aquest alliberament mental seria un estadi inevitable en l¡¯evoluci¨® de les dones cap a la majoria d¡¯edat metaf¨ªsica.

Mig segle despr¨¦s, en ple auge del feminisme cultural, no fa pinta que el p¨¤nic hagi disminu?t. M¨¦s aviat, veient l¡¯estat de la ind¨²stria, sembla que s¡¯hagi aprofundit i avan?at fins a la primera joventut. Els termes de la conversa ja no s¨®n els de la cr¨ªtica militant dels setanta. Parlar dels rituals de bellesa com una imposici¨® humiliant del patriarcat seria antic: no ¨¦s incompatible denunciar la ¡°pressi¨® est¨¨tica¡± i sucumbir-hi amb gust. Crec que l¡¯angoixa i l¡¯autoodi de qu¨¨ parlava Sontag segueixen sent reals, per¨° conviuen amb el plaer en una mena de batalla ¨ªntima i ancestral que es mant¨¦ a trav¨¦s de les d¨¨cades. Segurament tot plegat tingui una explicaci¨® banal, com els mateixos salons de manicura, un secret a la vista de tothom.