Sally Rooney, conservadora o provocadora? Una conversa sobre ¡®Intermezzo¡¯

Encara no hav¨ªem arribat a seure i els experts s¡¯opinaven a sobre. ?s un efecte habitual quan parlem del fenomen m¨¦s sonat de la literatura recent: Sally Rooney s¡¯amaga i convida a desxifrar-la. Per aquest motiu vam convidar l¡¯escriptora Llucia Ramis, el fil¨°sof Eloy Fern¨¢ndez Porta, la periodista Noelia Ram¨ªrez i l¡¯editora Andrea Rovira a conversar amb l¡¯excusa de la publicaci¨® mundial d¡¯Intermezzo (Periscopi), la quarta novel¡¤la de l¡¯escriptora irlandesa. Al llarg de 500 p¨¤gines, l¡¯Ivan i el Peter, dos germans amb masculinitats oposades ¨Dun jugador d¡¯escacs introvertit i un advocat seductor¨D viuen el dol per la mort del pare i alhora relacions afectives amb dones amb molta difer¨¨ncia d¡¯edat; la Margaret, coordinadora d¡¯un centre c¨ªvic que s¡¯acosta als quaranta, i la Naomi, universit¨¤ria que fa cal¨¦s a Only Fans, respectivament. La novel¡¤la frustrar¨¤ a molts perqu¨¨ la trama no va m¨¦s enll¨¤: com un joc modernista, trasllada el doll discursiu dels correus electr¨°nics que s¡¯enviaven les protagonistes d¡¯On ets, m¨®n bonic a les ments dels personatges i obliga el lector a veure¡¯ls passar una vegada i una altra per les seves inseguretats autocomplaents, les angoixes del tardocapitalisme i les ambival¨¨ncies del desig i les cures quan ja tot est¨¤ perm¨¨s. ?s a dir, les preocupacions de la gent normal.

?s impossible llegir l¡¯obra de Rooney deslligada de la seva recepci¨®, i no cal perdre gaire temps intentant-ho. Gr¨¤cies al seu ¨¨xit, es pot permetre no tenir xarxes socials ni concedir gaires entrevistes. Per tant, mant¨¦ el propi personatge sota control i s¡¯estalvia el risc de ser pitjor que les seves novel¡¤les, que han de respondre totes soles als lectors, que esperen que els expliquin el seu m¨®n com una mena d¡¯oracle. La novel¡¤la anterior els va deixar confosos i aquesta s¡¯hi afegir¨¤, perqu¨¨ s¨®n tan rid¨ªculament esperan?adores ¨Dparelles i fam¨ªlies felices per sempre¨D que fan sospitar: davant la desorientaci¨® ideol¨°gica del present, Sally Rooney se¡¯n fot de nosaltres o vol complaure¡¯ns amb un m¨®n m¨¦s bonic del que sembla?

Ramis est¨¤ conven?uda d¡¯aix¨° segon. ¡°La capacitat de comprensi¨® que tenen aquests personatges m¡¯expulsa, em sobren les explicacions. M¡¯agraden els llibres que et sacsegen, i aquest sembla una guia que impedeix que treguis les teves pr¨°pies conclusions. Aix¨° em resulta una mica infantilitzador. I s¨ª, a m¨¦s de moralista, ¨¦s massa conservadora¡±. Sobre la seva posici¨® va pivotar constantment la conversa a l¡¯Estudi Toresky. Ram¨ªrez est¨¤ d¡¯acord en l¡¯acusaci¨® de conservadora ¨Ds¡¯ha fixat que a les primeres 17 p¨¤gines D¨¦u apareix quatre vegades¨D, per¨° per a ella ni Rooney ¨¦s moralista ni els seus personatges necess¨¤riament s¨®n bones persones. Rovira s¡¯hi sumava: ¡°Que tota l¡¯estona estigui en la ment de cadasc¨² no implica que els personatges actu?n sobre el que pensen. Aquest decalatge ¨¦s el m¨¦s interessant: tots intenten fer-ho tot tan b¨¦ com saben, per¨° no ho acaben d¡¯aconseguir¡±. Fern¨¢ndez Porta troba un exc¨¦s de bonisme en una q¨¹esti¨® concreta: en Peter ¨¦s molt proper a l¡¯exn¨°via, que ha quedat tolida a causa d¡¯un accident del qual no sabem gran cosa: ¡°Trobo problem¨¤tica la mistificaci¨® de les tasques de cures. La relaci¨® amb un pacient amb dolor cr¨°nic destrueix el cuidador¡±. Ramis emfasitzava: ¡°La complexitat d¡¯una situaci¨® aix¨ª fa que acabis sent una mala persona; aix¨° no hi surt, al llibre, tot va massa b¨¦¡±.

Sally Rooney deixa les seves novel¡¤les permanentment en suspensi¨® perqu¨¨ no es pugui acabar de saber qu¨¨ en pensa ella, de tot plegat. Ho fa amb el desencaix entre el que els personatges diuen i el que fan, per¨° tamb¨¦, com diu Fern¨¢ndez Porta, truncant expectatives. Ho demostrava amb dos exemples. Un ¨¦s el fil tem¨¤tic: ¡°A les primeres p¨¤gines, l¡¯Ivan juga deu partides simult¨¤nies d¡¯escacs i assumeixes que ser¨¤ un personatge molt competent en el m¨®n mental i anal¨ªtic, i que en canvi, ser¨¤ un desastre en les relacions personals, per¨° d¡¯escenes d¡¯escacs n¡¯hi ha molt poques. En canvi, l¡¯escac, o l¡¯escaqueig, es trasllada del taulell al m¨®n relacional, on estan cont¨ªnuament calculant, pensant i repensant¡±. L¡¯altre ¨¦s el g¨¨nere: les novel¡¤les de Sally Rooney no s¨®n juvenils, per¨° sovint s¡¯han catalogat com a tals perqu¨¨ ¡°hi ha un joc amb el young adult, un g¨¨nere literari molt moralista i proper a la com¨¨dia rom¨¤ntica, que segurament l¡¯autora hagi tingut present per desmuntar-lo a la seva manera. El problema ¨¦s que Catalunya el young adult no ¨¦s un fenomen massiu, i costa d¡¯apreciar¡±.

Les novel¡¤les de Rooney s¨®n obsessivament autoconscients, i per aix¨° assumeixen tan b¨¦ el que s¡¯espera d¡¯elles, per¨° tamb¨¦ la tradici¨® on s¡¯inscriuen. No sorpr¨¨n que un personatge mencioni Jane Austen perqu¨¨ Rooney sempre inclou, en mons molt ben ordenats, la descripci¨® minuciosa de les relacions personals o l¡¯efecte de les desigualtats econ¨°miques en les parelles. I diu Rovira que, de seguida que li va arribar el manuscrit a les mans, va veure Leopold Bloom, el protagonista de l¡¯Ulisses de Joyce, en el mon¨°leg interior d¡¯un Peter deambulant pels carrers de Dubl¨ªn. Un homenatge que, per cert, ha requerit abandonar les frases quir¨²rgiques de les novel¡¤les anteriors i ha provocat al traductor Ferran R¨¤fols diversos mals de cap.

Amb els cl¨¤ssics Rooney no hi estableix ben b¨¦ un di¨¤leg, sin¨® que li serveixen d¡¯abocador dels discursos contemporanis, que s¨®n sempre el baix continu de la seva literatura. ?s el que a Ramis li sembla massa expl¨ªcit i poc conflictiu, i el que Ram¨ªrez ha batejat com ¡°l¡¯escriptura del hashtag¡±, perqu¨¨ ¨¦s exhaustiva incloent tots els temes de la conversa de masses, sobretot d¡¯esquerres: dels desnonaments a l¡¯ecologisme, la salut mental o la monog¨¤mia. Ram¨ªrez dona una mica la ra¨® a Ramis perqu¨¨ ho troba una concessi¨® al que s¡¯espera d¡¯una escriptora generacional: ¡°A mi m¡¯agradaria que es deix¨¦s anar, que deix¨¦s estar la consci¨¨ncia d¡¯haver de parlar dels temes que parla tothom¡±. Aquesta voluntat es relaxa en els fragments on la novel¡¤la es trasllada al poble fictici on viu la Margaret, on l¡¯important no ¨¦s tant el soroll del present com la vigil¨¤ncia i la vergonya de les comunitats tancades.

All¨¤ tamb¨¦, per¨°, Fern¨¢ndez Porta hi troba un trencament d¡¯expectatives: ¡°La difer¨¨ncia d¡¯edat entre la Margaret i l¡¯Ivan ¨¦s ambivalent perqu¨¨ es presenta o ells la imaginen com una relaci¨® transgressora en el microcontext on t¨¦ lloc, aquest poble irland¨¨s, per¨° Rooney aconsegueix demostrar que ¨¦s una relaci¨® que pot funcionar de manera rutin¨¤ria i avorrida com totes les altres¡±. Que la Margaret sigui gaireb¨¦ vint anys m¨¦s gran que l¡¯Ivan no acaba de ser un problema ni un clix¨¦, sin¨® una nova manera de jugar amb les pulsions convencionals dels personatges. Per a Ramis, aix¨° fa de Rooney una escriptora tan freda com la seva prosa: ¡°Tot est¨¤ massa intel¡¤lectualitzat, em falta passi¨® en escenes i en relacions, en tot el que passa¡±. Ram¨ªrez ho aterrava: ¡°Hi ha moltes escenes de sexe, i els mobles mai trontollen¡±, perqu¨¨, en Rooney, el sexe ¨¦s una continuaci¨® i mai una interrupci¨® de les din¨¤miques de poder que ja hi ha.

De moment, no sembla que l¡¯autora hagi de deixar estar la voluntat de representar l¡¯esperit del temps com una olla de grills. I despr¨¦s d¡¯anys de feminisme cultural, ara ¨¦s el torn dels homes, que volen ser salvats exactament igual que totes les noies flegm¨¤tiques que havien aparegut a les novel¡¤les anteriors. ¡°La cultura de l¡¯algoritme porta a un debat binari: no mires l¡¯estructura, sin¨® que nom¨¦s t¡¯inscrius en una identitat, que en el cas de molts homes pot ser la misog¨ªnia¡±, diu Ram¨ªrez. Conscient d¡¯aix¨°, Rooney desdibuixa les dones i explora la vulnerabilitat masculina partint de dos estereotips que al final no ho s¨®n tant. El que semblava un incel ¨¦s el m¨¦s comprensiu, i el que sap qu¨¨ s¡¯espera d¡¯un home desconstru?t s¡¯autodestrueix perqu¨¨ no sap sostenir la incertesa. Per a Fern¨¢ndez Porta, ¡°la masculinitat t¨¦ un subtema, que ¨¦s el de la competitivitat¡±, una mena de deliri ¨¨pic que els dos protagonistes traslladen als escacs, per¨° tamb¨¦ a les cures.

El lector de novel¡¤la contempor¨¤nia est¨¤ cada cop m¨¦s acostumat a recon¨¨ixer un autor situat i menys la polifonia. Rooney desorienta perqu¨¨, com feien Dostoievski, Austen o Tolstoi, renuncia a la veu pr¨°pia per crear mons on moltes de diferents interactuen entre si i amb el present. No ¨¦s una escriptora conservadora, perqu¨¨ a les seves novel¡¤les no s¡¯hi rebutja el present ni s¡¯hi enyora un m¨®n millor, sin¨® que s¡¯hi involucra posant-lo en tensi¨® amb tanta dist¨¤ncia ir¨°nica que al lector no li queda cap altre remei que fastiguejar-se o b¨¦ complaure¡¯s amb una mica de vergonya. En m¨²sica, un intermezzo ¨¦s un moviment que se situa entre les parts m¨¦s llargues de l¡¯obra; en escacs, una t¨¤ctica en qu¨¨ un jugador ajorna el moviment previsible. Les novel¡¤les de Sally Rooney es troben exactament en aquests intervals: expectants, esperant que sigui el m¨®n qui dirimeixi per on aniran les coses.