Sa sang xerra, diu Ant¨°nia Vicens

L¡¯escriptura d¡¯Ant¨°nia Vicens no ¨¦s f¨¤cil. El lector, per entrar-hi, ha de v¨¨ncer la resist¨¨ncia que li generen unes hist¨°ries tancades, repetitives, centrades en episodis de viol¨¨ncia f¨ªsica, psicol¨°gica i sexual. Aquesta resist¨¨ncia, per¨°, no es deu nom¨¦s a la tem¨¤tica (i a la crue?sa amb qu¨¨ s¡¯expressa), sin¨® tamb¨¦ al llenguatge de l¡¯autora i als nombrosos salts (en el temps i en les veus) que es produeixen al llarg del relat. Els personatges hi parlen mig al¡¤lucinats, barrejant passat i present, i expressant amb met¨¤fores el m¨®n esbucat, ple de guerra i postguerra, que viuen. En fer-ho, construeixen imatges torrencials, circulars i obsessives, sovint associades a la por: ¡°quan jo tenc por tremolen se fuies des arbres que es vent vol arrabassar, ets aucells de damunt es fils el¨¨ctrics que moriran electrocutats, ses dones que estan a punt de parir i no saben qu¨¨ fer amb sos seus nadons¡±.

Aquestes caracter¨ªstiques apareixen en l¡¯obra amb qu¨¨ Ant¨°nia Vicens retorna a la novel¡¤la despr¨¦s de catorze anys dedicats a la poesia. Crideu la mort errant, digueu-me on va ¨¦s protagonitzada per Elisenda, un personatge que ens recorda, en molts aspectes, l¡¯adolescent de La santa (1980). Una noia que viu a?llada al camp, a Mallorca, que abandona aviat els estudis i que, desprotegida pels pares, es convertir¨¤ en v¨ªctima de diversos abusos, en l¡¯entorn familiar i laboral. Una de les imatges recurrents amb qu¨¨ s¡¯expressa la seva angoixa afecta les mirades: mentre Elisenda t¨¦ les nines blaves ¡°travades per aguies imperdibles¡±; Marcello, quan l¡¯assetja, t¨¦ ¡°serps¡± a dins els ulls, movent-se a gran velocitat. Tamb¨¦ hi surten ulls ¡°com de mosca de cucs¡± i d¡¯altres que semblen bales o es converteixen en eri?ons.

La hist¨°ria s¡¯explica a trav¨¦s de dues veus: la del dietari de la noia, escrit en dos moments, 1965 i 1971, i la d¡¯un narrador que relata la rutina i els records de diversos personatges: Elisenda, un modista, la padrina de la protagonista, una amant de la seva mare i la vigilant de les costureres. El lector ha d¡¯anar recomponent les peces de l¡¯argument, tot lligant entre si la fam¨ªlia protagonista amb la resta de personatges i integrant-hi, en la seva hist¨°ria, fets que ocorren en moments i llocs diferents. En el relat hi ressonen diversos esdeveniments traum¨¤tics de l¡¯illa, associats a l¡¯ocupaci¨® franquista i a la viol¨¨ncia imposada pel nou r¨¨gim. Adoptant una vida a la vegada rebel i passiva, Elisenda, un personatge molt vicensi¨¤, recorre a una imaginaci¨® desaforada, vision¨¤ria, per sobreviure. Com la seva padrina, que afirma que ¡°sa sang xerra¡±, veu una ¡°dona amb camisa blanca i llavis vermells¡± que li calma la r¨¤bia cega.

La novel¡¤la inclou diversos personatges femenins, desclassats i marginals, que s¡¯expliquen abruptament, ¡°de ferida a ferida¡±. Com en les tres citacions de Djuna Barnes, parlen des del dolor i des d¡¯una mem¨°ria que ¡°t¨¦ m¨²sculs¡±. A trav¨¦s dels seus di¨¤legs, brev¨ªssims, el lector pot intuir no nom¨¦s el que els va passar sin¨® tamb¨¦ quins sentiments, sovint autodestructius, experimenten. Un paisatge de bellesa desemparada, filtrat a trav¨¦s de la mirada plena d¡¯imperdibles d¡¯Elisenda, intensifica la c¨¤rrega emocional que vehiculen aquestes relacions i en dramatitza les reaccions, tot fregant, en alguns punts, el melodrama.

El llenguatge de Vicens, tanmateix, frena els possibles excessos sentimentals (presents en els personatges de l¡¯amant de la mare o la vigilant) a trav¨¦s dels escenaris. Uns escenaris asc¨¨tics, plens d¡¯imatges estranyes que romanen, com espantalls, en la ment del lector. ?s dif¨ªcil, per exemple, oblidar els cels de lleixiu, les llunes en forma de coma, la figura humana penjada a una pala de mol¨ª, la nena solit¨¤ria balancejant-se en una engronsadora o la dona ballant amb els bra?os al?ats damunt les roques. Totes aquestes imatges s¡¯associen a un desig ple de vida, que busca en la paraula la possibilitat de salvar-se d¡¯uns cossos i una terra explotats, tra?ts i ensangonats. Aquesta tem¨¤tica no ¨¦s nova ¡ªMiquel ?ngel Riera, per exemple, li dedic¨¤ el magn¨ªfic cicle novel¡¤l¨ªstic Morir quan cal, L¡¯endem¨¤ de mai i Panorama amb dona, publicat entre 1974 i 1983. La forma, fragment¨¤ria i llampegant, nom¨¦s podia ser, per¨°, de Vicens. ?s una forma que vol punxar i cremar. Sang que xerra, en definitiva.