Joan Ferrat¨¦, els nois i els dies

El Zorba¡¯s era un pub a tocar de la Universitat d¡¯Alberta, a Edmonton. Joan Ferrat¨¦ hi feia classes des de principis del 1962. A finals dels seixanta, el Zorba¡¯s era un local de moda; s¡¯hi podia menjar i s¡¯hi bevia, hi havia concerts i s¡¯hi ballava. La nit del dilluns 12 de gener de 1970, Ferrat¨¦ hi va anar a sopar. Va entrar un noi amb la intenci¨® de trucar per tel¨¨fon. L¡¯hi van presentar i el noi li va explicar que no sabia on dormiria. A un quart de nou Ferrat¨¦ va dir que marxava, el noi va tornar a dir que no sabia on passar la nit i ell el va convidar a casa. ¡°Mai no havia fet res de semblant¡±. Van anar a dormir al mateix llit. Ferrat¨¦ el va acari?ciar, el va besar i despr¨¦s li va ficar la m¨¤ als shorts. El noi es va girar, es van abra?ar i van fer l¡¯amor.

L¡¯escena la va descriure Ferrat¨¦ mateix al cap d¡¯una setmana i mitja al dietari que es va posar a escriure per registrar la relaci¨® amb Daniel J. Szostakiwsky. Aquella relaci¨® ¨¦s l¡¯origen dels versos del Llibre de Daniel (1976) i aquell dietari, que va rellegir diverses vegades i va mecanografiar anys despr¨¦s, ¨¦s el nucli del volum Del desig, publicat p¨°stumament. Ara es reedita el fascinant Lectura de La terra gastada de T. S. Eliot, una interpretaci¨® del poema connectada amb la seva experi¨¨ncia er¨°tica. Enguany es commemora el centenari del seu naixement.

El 25 de gener de 1970, Ferrat¨¦ comen?a a meditar al dietari sobre qu¨¨ ha suposat la realitzaci¨® del seu desig. ¡°Encara m¨¦s incre?ble ¨¦s que aquest amor, el meu primer amor plenament satisfet, arrib¨¦s exactament quan calia i de la manera que calia. No pas massa tard, no, i incorporant real¨ªssimament la meva esperan?a m¨¦s vella i profunda¡±. El que sabem d¡¯aquella relaci¨® peder¨¤stica ¨¦s el que l¡¯adult va detallar als seus papers personals. Joan Ferrat¨¦ tenia 45 anys, aquell noi ucra?n¨¨s, 16. No ¨¦s f¨¤cil determinar si hi havia consentiment, per¨° ¨¦s evident que, tal com la relata, es tracta d¡¯una relaci¨® s¨°rdida, amb moments d¡¯egoisme i brutalitat.

A partir d¡¯aquell moment, sigui com sigui, l¡¯acompliment de la vella esperan?a esdevindria el nucli de la seva biografia, ombrejada per una conscient ¡°susceptibilitat paranoica¡±. El Ferrat¨¦ essencial ¡ªel que es projecta a trav¨¦s d¡¯unes de les fites de l¡¯assagisme catal¨¤ del segle XX¡ª sorgeix de la meditaci¨® obsessiva sobre aquella esperan?a.

Joan Ferrat¨¦, nascut el 24 de novembre de 1924, era el segon fill d¡¯un matrimoni de la burgesia reusenca vinguda a menys. La hist¨°ria de la fam¨ªlia, amb possessions a Reus i a Almoster i amb una bona biblioteca, ning¨² l¡¯ha explicada millor que Ramon Gomis, que ara publica el desmitificador El jove Gabriel Ferrater, la llegenda. Si quan va esclatar la Guerra Civil el germ¨¤ gran tenia 14 anys i 2 mesos, ell en tenia 11 i 7. Si Gabriel Ferrater la va viure amb els amics com un accelerador de l¡¯adolesc¨¨ncia, el seu germ¨¤ la va passar isolat al xalet al camp. Despr¨¦s d¡¯una breu estada a Barcelona (s¡¯emporta els llibres de Carner, dedicats a Josep Maria de Sagarrra, que troba a la casa on es refugien) i d¡¯un parell d¡¯anys amb la fam¨ªlia a Bordeus, torn¨¤ sol, amb un alt sentit de la responsabilitat, i acab¨¤ el batxillerat a l¡¯internat Valldemia de Matar¨®, a Barcelona i a Reus.

¡°Devia ser, em penso, cap als setze o disset anys que vaig comen?ar a imaginar veritables orgies d¡¯amor pels nois, sense que mai, per¨°, hagi desitjat res m¨¦s sin¨® que em deixessin estimar-los, sense que em calgu¨¦s ¨¦sser-ne estimat¡±, rememora en un dietari de maduresa. ¡°La meva sensibilitat havia estat formada¡±. N¡¯havia pres consci¨¨ncia al franquisme m¨¦s fosc, una etapa d¡¯absoluta moral castradora. L¡¯estiu del 1943, quan en tenia divuit, va destruir textos seus. Havia trobat que eren massa tempestuosos, l¡¯havia emp¨¨s la manca d¡¯amor propi. Fa servir aquestes paraules, que diuen sense dir per¨° que oculten all¨° que no es volia dir: sobreviure, entre la depressi¨® i la follia, a una ang¨²nia que temia. L¡¯esperan?a profunda, com una llavor sembrada en terra eixorca, era l¡¯expe?ri¨¨ncia del desig. La frustraci¨® el desassossegava i l¡¯¨²nic consol el trobaria en la companyia m¨¦s fidel: els versos de Carner que el reconciliaven amb la realitat.

L¡¯¡±acte de fe¡± amb els seus escrits l¡¯explica a la primera entrada del dietari m¨¦s antic, conservat a la Universitat de Girona (on tamb¨¦ hi ha la seva biblioteca personal). Esta datada el 27 de juliol de 1944, durant el primer estiu despr¨¦s d¡¯haver comen?at la carrera de Dret. Aquell dia havia rellegit Els cants de Maldoror. Podia ser ¡°abominable (des del punt de vista moral)¡±, per¨° aix¨° no ¨¦s el que l¡¯ha impressionat. El commou que per a Lautr¨¦amont res havia comptat m¨¦s que l¡¯¡°apreci¡± per ell mateix. A Ferrat¨¦ l¡¯impressionava que hagu¨¦s dit la seva veritat. Contemplant-se al mirall de la literatura, s¡¯interpel¡¤la fent-se aquesta pregunta: ¡°per qu¨¨, fins ara, aquesta por al surrealisme (tinc consci¨¨ncia del que dic)? En realitat, ¨¦s in¨²til la pregunta perqu¨¨ ja tinc la resposta: per¨° aquesta em fa una mica de por¡±. Per enfrontar-s¡¯hi, en tensi¨® i introspecci¨®, escrivia i llegia, mirant d¡¯objectivar la seva sensibilitat per controlar-la m¨¦s que no pas per viure-la.

Llegir i escriure per entendre¡¯s. No pot ser atzar¨®s que aconsegu¨ªs el n¨²mero de maig del 1944 de la revista Fontaine en qu¨¨ Margarite Yourcenar donava a con¨¨ixer m¨¦s poemes de Kavafis, el poeta que havia descobert primer gr¨¤cies al seu germ¨¤, de qui parlaria amb Carles Riba i que acabaria traduint sencer. No ser¨¤ sempre ni ser¨¤ expl¨ªcit, per¨° d¡¯alguna manera Ferrat¨¦ voldr¨¤ con¨¨ixer la tradici¨® de la literatura homosexual, per fer-ne un ¨²s introspectiu, per¨° tamb¨¦ per situar-se en una posici¨® cr¨ªtica que li permetria entendre millor poetes com Luis Cernuda (¡°Estoy cansado de estar vivo¡±) o Gil de Biedma (¡°Eran las noches incurables / y la calentura¡±). En una entrada del dietari de finals del 1945, quan reposa de la tuberculosi, esmenta l¡¯ajuda de la descoberta del personatge de Julien Sorel i consigna que ha rellegit les Olympiques de Montherlant, un text de fascinaci¨® sobre la bellesa masculina que en alguna edici¨® inclo?a fotografies d¡¯atletes amb el tors nu. Llegir¨¤ Gide (en transcriur¨¤ fragments al dietari) i estudiar¨¤ a fons Rimbaud (a qui va dedicar una monografia redactada en franc¨¨s).

El consol de la frustraci¨® el trobaria amb el seu company m¨¦s fidel: els versos de Carner

Quan el curs 1946-1947 repr¨¨n els estudis a Barcelona, a banda de Dret comen?a Filosofia i Lletres. Fa amistat amb un company de carrera: Rudolf Grewe. Va ser investigant la vida de Grewe que vaig con¨¨ixer Ferrat¨¦. ¡°Va ser el meu amic m¨¦s estimat¡±, em va dir quan marxava de casa seva despr¨¦s d¡¯entrevistar-lo a l¡¯¨¤tic de Ferran Puig (escenari d¡¯un passatge hilarant d¡¯El vientre de la ballena del seu amic Javier Cercas). El maig del 1947, arran d¡¯una an¨¨cdota que Grewe li havia explicat, Ferrat¨¦ ho escriu al seu dietari: ¡°De vegades caic en la fantasia de creure o de voler creure que ¨¦s pederasta com jo¡±. Si Ferrat¨¦ va fer de la relaci¨® amb el Daniel el centre moral de la seva vida, l¡¯esperan?a vella i profunda era aquesta.

El curs 1947-1948 es retroba amb el seu amic Alfonso Costafreda, que aviat esdevindr¨¤ un dels poetes m¨¦s prometedors de postguerra amb el llibre Nues?tra eleg¨ªa. Eren amics, per¨° cap dels dos era de tracte f¨¤cil. Un dia Ferrat¨¦ el convida a l¡¯habitaci¨® de la pensi¨® on viu. Mengen pa i pernil, no saben gaire qu¨¨ dir-se i Ferrat¨¦ li deixa les llibretes del dietari. ¡°Quan ha vist la peder¨¤stia, jo m¡¯he vist tamb¨¦, amb els seus ulls i amb els meus plens del record del sofriment, tan inevitablement pastat de peder¨¤stia... Com un glop de ll¨¤grimes m¡¯ha pujat la desesperaci¨® i la recan?a d¡¯aquest amor insatisfet, casi ofegat ja a for?a d¡¯inhibici¨®¡±. Costafreda l¡¯agombola i Ferrat¨¦ pensa que alg¨² m¨¦s ja coneix all¨° que ell sent: ¡°estic mort¡±. Per¨° ara que Costafreda ho sap i no l¡¯abandona, Ferrat¨¦ se sent reviure. Fins i tot posa t¨ªtol a l¡¯assaig que voldria escriure: Contra la por o les raons del cor. Per¨° aquesta efervesc¨¨ncia, al cap de pocs dies, s¡¯esllangueix.

Quan acaba el curs, Ferrat¨¦ inicia la correspond¨¨ncia amb un amic que ha conegut a la universitat: Josep Maria Castellet, que t¨¦ un ull cl¨ªnic. Les primeres cartes que Ferrat¨¦ li envia no s¡¯han conservat, per¨° Castellet transcriu unes paraules de Ferrat¨¦ a la primera. Des del Picarany, amb ret¨°rica existencialista, li ha explicat que es rebolca ¡°en la inquietud i la n¨¤usea¡±. Castellet ho llegeix i es revolta i l¡¯alli?ona: ha de ¡°comen?ar ¡ªs¨ª, no t¡¯emprenyis¡ª a viure. A no pensar sin¨® despr¨¦s d¡¯haver conegut¡±. Per¨° la paradoxa de Ferrat¨¦, que sovint es veu a ell mateix com un mort, ¨¦s que creia que no podia viure perqu¨¨ no podia con¨¨ixer, i nom¨¦s a trav¨¦s de la lectura gosava viure la seva subjectivitat, vivint una vida vic¨¤ria tota feta de pensament.

Les cartes de Castellet permeten resseguir la gestaci¨® d¡¯una revista del r¨¨gim ¡ªLaye¡ª, per¨° que far¨¤ seva un grup de disconformes que no combreguen amb les rodes de mol¨ª de la cultura oficial. ?s un espai de llibertat estrany. Ferrat¨¦ s¡¯hi estrenar¨¤ com a cr¨ªtic, intel¡¤lectual (ho pagar¨¤) i traductor ¡ªun cap¨ªtol de Joyce, una primera versi¨® de The waste land al catal¨¤ ¡ª. Esbossa idees sobre la seva teoria de la recepci¨® (¡°Aspectos de la obra de arte¡±) i escriu ressenyes ¡ªCarner (Arbres) i Pla (El carrer estret), Vinyoli (Les hores retrobades) o Riba (Salvatge cor)¡ª que han esdevingut textos de culte. Un d¡¯aquests textos ¨¦s la cr¨ªtica de la bio?grafia d¡¯Alcib¨ªaides escrita per Jean Hatzfeld. Un dels punts que subratlla ¨¦s la relaci¨® entre aquell jove noi de casa bona i el vell savi S¨°crates. ¡°?Qu¨¦ fue Alcib¨ªades para S¨®crates? Tal vez algo tan banal como un amor¡±. Si d¡¯aquella relaci¨® en sabem alguna cosa pel Banquet de Plat¨®, poc despr¨¦s Ferrat¨¦ llegiria un altre di¨¤leg sobre l¡¯amor: el Fedre, ¡°que cont¨¦ el paradigma d¡¯una moral sexual que no em puc ocultar que al capdavall ha estat la meva¡±.

Amb plena consci¨¨ncia de qui era i qu¨¨ sentia, amb el seu primer assaig a punt d¡¯anar a impremta ¡ªCarles Riba avui¡ª, la tardor del 1954 Ferrat¨¦ va marxar a fer classes a la Universidad de Oriente, a Cuba. Al port, quan s¡¯embarcava, Grewe li va regalar un llibre de P¨ªndar. Grewe, homosexual com ell, tamb¨¦ marxaria poc despr¨¦s per mirar de fer carrera lluny de la resclosida Espanya franquista. A Cuba va ser professor de lleng¨¹es cl¨¤ssiques, i d¡¯aquesta tasca en sortiria el volum L¨ªricos grie?gos arcaicos.

Una de les primeres vegades que Ferrat¨¦ va tornar a Barcelona va reprendre la conversa amb Riba sobre Kavafis i va estrenar amistat amb dues figures de la vida liter¨¤ria de la ciutat: l¡¯editor Jaime Salinas, que treballava en la modernitzaci¨® del cat¨¤leg de Seix Barral, i el poeta Gil de Biedma. Foren setmanes de camaraderia, passejades i confid¨¨ncies. Tots tres eren homosexuals. La primera carta que Ferrat¨¦ adre?a a Jaime Gil, des de Cuba, confessa el goig de l¡¯amistat. ¡°Hoy, desde mi casa de Cuabitas, Santiago de Cuba (Cuba), s¨¦ que te quiero mucho¡±.

Ferrat¨¦ creia que no podia viure perqu¨¨ no podia con¨¨ixer si no era a trav¨¦s de la lectura

I a comen?aments del 1962, despr¨¦s que l¡¯ona expansiva de la revoluci¨® cubana el posi a la picota, es produeix el trasllat laboral a la g¨¨lida Edmonton. A finals d¡¯aquell any pateix un dels episodis que portaran fins al l¨ªmit la seva pulsi¨® paranoica: Seix Barral va publicar La operaci¨®n de leer de manera descurada, i va interpretar que aquella mala praxi ¡ªde la qual es queixava amb ira a Salinas i Carles Barral¡ª sabotejava la possibilitat de ser reconegut com un gran assagista. A Edmonton conviu amb Daphne Kempf, i amb ella tindr¨¤ una filla, Am¨¤lia, que neix el juny del 1965. Un any despr¨¦s Ferrat¨¦ viatja a Roma. All¨¤ escriu el dietari fervor¨®s d¡¯un obs¨¦s: deixa que la seva misog¨ªnia es desbordi, com comen?a a desbordar-se el seu desig, a la frontera de l¡¯amour fou, perseguint nanos que veu al carrer o embadalint-se amb pintures on en veu de retratats. Es pot llegir a Del desig. All¨¤ explica que compra postals de quadres amb nens de Caravaggio, que a la seva ¨¨poca fou acusat de peder¨¤stia.

I la nit del 12 al 13 de gener de 1970, el Daniel. ¡°Miserable del naufragi d¡¯amor que he estat, tot sol, asservit a la por, mentre he viscut¡±, diu un vers que escriu i que copia al dietari al cap de mes i mig. La por at¨¤vica s¡¯acaba, s¡¯acompleix la vella i profunda esperan?a. ¡°?s vell el meu enyor del front color d¡¯ametlla¡±. Ara, als 45 anys, ressuscita. Feia m¨¦s de vint anys que Castellet li havia dit que per pensar s¡¯havia de con¨¨ixer. Ferrat¨¦, que es va passar la vida pensant-se a ell mateix, ara es podr¨¤ pensar de manera definitiva. Aquest ¨¦s el tema del darrer dietari de Del desig, escrit entre 1974 i 1975. ¡°La finalitat de la meva vida ha estat, ¨¦s, la saviesa, la plena possessi¨® de mi mateix¡±. All¨° que havia llegit a Salvatge cor, all¨° que havia viscut, ¨¦s que la relaci¨® sexual (¡°un gran defalliment i un gran imperi¡±, li revela Carner) era una forma de despossessi¨® a trav¨¦s de l¡¯altre que permetia con¨¨ixer-se profundament. ¡°Al capdavall no som sin¨® el nostre desig¡±.

Qui millor havia racionalitzat aquella experi¨¨ncia era el Paul Val¨¦ry dels Cahiers, ¡°un dels meus dobles m¨¦s pr¨°xims¡±. Al dietari transcriu dues entrades en franc¨¨s per autoretratar-se, dues cites sobre el desig que despr¨¦s seran el motor primer de la seva lectura original, fascinant i meticulosa de The waste land: l¡¯elabora a partir d¡¯¡±una certa concepci¨® de l¡¯erotisme, que em serveix per explicar la funci¨® que el desig exerceix en el poema d¡¯Eliot¡±. A la vegada, tradueix sistem¨¤ticament Kavafis, la versi¨® que publicaria primer a La Gaia Ci¨¨ncia i despr¨¦s a Quaderns Crema. I comen?a a passar temporades m¨¦s llargues a Barcelona. ¡°Vaig comprar aquest pis pels noiets que vaig veure que jugaven a b¨¤squet, mig despullats, al pati del col¡¤legi a l¡¯altra banda del carrer¡±. Comen?a a planificar l¡¯edici¨® de l¡¯obra del seu germ¨¤ Gabriel.

Ferrat¨¦ ¨¦s qui ha estat sempre, i aix¨ª el veuen els seus amics; el tracte amb ell mai ¨¦s f¨¤cil. Aix¨ª, sense pietat, el retrata Salinas en una carta que envia a la seva parella. ¡°Voyeurismo triste y senil que subraya una soledad inconfesada. Le escuch¨¦ con la paciencia que me provoca el Anafranil, pero con la contrariedad que te produce el constatar algo malsano (no moralmente pero s¨ª f¨ªsicamente): vejez prematura, placeres vicarios; olor a semen rancio¡±. Ferrat¨¦ era aix¨ª, per¨° a la seva mem¨°ria hi conservava una perla que justificava la seva vida. A partir d¡¯aqu¨ª, malgrat l¡¯ang¨²nia, havia conquerit l¡¯estima per ell mateix, que miraria de desplegar amb els grups de joves lletraferits que s¡¯hi acostaven.

Francesc Parcerisas va rememorar les lli?ons informals que va impartir l¡¯any 1979 al Vel¨®dromo. Hi havia joves com Antoni Mar¨ª, Dolors Oller, Narc¨ªs Comadira, F¨¦lix de Az¨²a o Jaume Vallcorba, entre d¡¯altres. El tema era la poesia de March, de qui havia preparat l¡¯edici¨®. Llegien vers a vers. A les seves notes, Parcerisas va registrar aquestes frases: ¡°el desig ¨¦s la primera cosa que sorgeix i dona for?a a l¡¯amor. I despr¨¦s ve el delit, que sost¨¦ l¡¯amor en el seu regne¡±; ¡°l¡¯¨¤nima comen?a a veure-hi clar quan el cos es debilita¡±. Pocs anys despr¨¦s, la colla, connectada tamb¨¦ amb l¡¯editorial de Vallcorba, es recicla: ¨¦s el moment que va recrear Cercas en aquestes mateixes p¨¤gines, l¡¯etapa dels articles al Diari de Barcelona i dels cursos de poesia a Cadaqu¨¦s. All¨¤, em va explicar Salvador Oliva, un dia va comentar ¡°Preservaci¨®¡± de Carner, i va dir als alumnes que l¡¯escoltaven que ell era aquell poema. Tamb¨¦ se¡¯l podria escoltar al seminari sobre March que va impartir a Bones Lletres convidat per Jordi Llovet.

Quan el vaig tractar, cap al 1999, Joan Ferrat¨¦ era un home permanentment alerta, que semblava sempre sol. Recordo que em va dir que voldria ser enterrat amb la seva edici¨® de March i Poesia de Carner. I d¡¯alguna manera aix¨ª va ser, com va explicar el fidel Jordi Cornudella a Les bones companyies. Al damunt d¡¯un moble hi havia oberta una edici¨® de Poesia amb el poema ¡®Cant de flabiol¡¯ com a darrer comiat i testament de serenor vital. Ferrat¨¦ havia decidit precisament morir aquella nit. El 2003. Entre el 12 i el 13 de gener.