La nova Xahrazad d¡¯Antoni Veciana

Ala seva novel¡¤la anterior, Nicolau (2022), Antoni Vecia?na (Reus, 1977) se servia de la rondall¨ªstica i els mites mariners per mirar de nou i narrar amb goig, amb una alegria gaireb¨¦ f¨ªsica ¡ªsemblaria que a cada frase s¡¯hi veu la companyia del moviment de les mans, els riures, les gesticulacions expressives¡ª la llegenda del Peix Nicolau, una mena de sirena masculina que en la imaginaci¨® popular es considerava com un ¨¦sser benefactor. I mentre es llegia la prodigiosa i fecunda bio¡ªgrafia que es desgranava en aquesta esp¨¨cie de novel¡¤la d¡¯aprenentatge, fol?kl¨°rica en el bon sentit de la paraula, plena de vicissituds i aventures vistes amb candor i naturalitat, el lector podia recordar el que Alexandre Dumas deia de Charles Nodier, l¡¯autor de Contes visionaris: que tenia el privilegi dels homes de geni, que quan no sabia ben b¨¦ del tot el que explicava, s¡¯ho inventava, i que el que inventava era molt m¨¦s probable, molt m¨¦s colorista, molt m¨¦s enginy¨®s, i fins i tot m¨¦s verdader, que la realitat. A Nicolau, gr¨¤cies a la navegaci¨® velo? de la fantasia, la lleugeresa triomfava sobre el pes, el fr¨ªvol sobre el significat, i mentre ned¨¤vem al costat d¡¯aquesta versi¨® masculina d¡¯una sirena, saltant d¡¯un fet a un altre fet, la imaginaci¨® s¡¯imposava damunt de l¡¯experi¨¨ncia. Al cap i a la fi, el que feia Antoni Veciana amb l¡¯er¨°tic fons del mar era el mateix que fa ara amb la llunyana i obscura edat mitjana a Dol?a a la Torre del Fang, el relat de la vida de Dol?a de Proven?a, esposa de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. ¡°Aquest llibre¡±, diu a la nota inicial, ¡°no pret¨¦n recrear la vida del segle XII, nom¨¦s el fa servir com a escenografia per explicar hist¨°ries¡±.

Dol?a a la Torre del Fang ¨¦s tamb¨¦ un conte oral i meravell¨®s ¡ªno podia ser d¡¯altra manera en una novel¡¤la on la poesia trobadoresca hi juga un paper determinant¡ª, i on potser el que se celebra des del primer instant ¡ª¡±compta m¨¦s l¡¯explicaci¨® que no pas el que s¡¯hi explica, aix¨° ¨¦s l¡¯esca de les fogueres¡±¡ª ¨¦s aquell art arravatat d¡¯explicar hist¨°ries, que sempre aconsegueix que el lector visqui sense con¨¨ixer totes les experi¨¨ncies del m¨®n. ¡°En la meva tasca de fer-me escoltar, poc pesco en la veritat dels fets i de les persones, sin¨® que per fer-les entendre com a veritat, les he de destrossar, liquar, beure i pair per tal de poder-les suar amb el ritme del meu al¨¨ i la punteria del meu ull. I m¡¯he acostumat a respirar-les al mateix pas dels que m¡¯escolten, i aix¨ª entrem tots dins el mateix somni¡±, diu una de les criades encarregades d¡¯esdevenir per a Dol?a de Proven?a un nou avatar de Xahrazad. El punt de partida que tria Antoni Veciana est¨¤ suficientment documentat: Ramon Berenguer III, anomenat el Gran, despr¨¦s d¡¯haver-ho fet amb una de les filles del Cid Campeador i amb Almodis de Mortain, es casa el 1112 amb Dol?a de Proven?a, un matrimoni que li permet incorporar al casal de Barcelona tota una s¨¨rie de dominis occitans.

Per¨° com que a Antoni Veciana el que li interessa no ¨¦s tant la mania pedag¨°gica de la Hist¨°ria com la furibunda vitalitat de les hist¨°ries min¨²scules que es forgen al seu voltant ¡ªla perip¨¨cia seria la unitat d¡¯acci¨®¡ª, per damunt del costat did¨¤ctic hi incorpora la pres¨¨ncia el¨¨ctrica i ves¨¤nica d¡¯un fil argumental inquietant que surt de la inexhaurible llegenda europea, nascuda cap a mitjans del segle XII segons Isabel de Riquer ¡ªi recollida per Joan Amades en el seu cat¨¤leg rondall¨ªstic¡ª, anomenada ¡°el cor devorat¡±: de sobte, enmig d¡¯un m¨®n medieval amb castells, corts sofisticades i exquisides a la seva manera, amb cavallers, dames i trobadors, vet aqu¨ª que ens trobem amb un acte de canibalisme, o d¡¯un fest¨ª necr¨°fag potser, perqu¨¨ Ramon Berenguer III, que se sap un marit enganyat, mata l¡¯amant de la seva dona, un trobador: el t¨°pic sempre ha dit que els poetes, contr¨¤riament als narradors, s¨®n de sang calenta. Li treu el cor, demana al cuiner que el guisi de la millor manera possible i fa que ella se¡¯l mengi. Aleshores, perqu¨¨ la venjan?a tingui un sentit irrefutable, quan al plat no en queda ni una sola engruna, revela a la seva dona d¡¯on prov¨¦ la menja deliciosa que s¡¯ha cruspit afamadament. ?s una llegenda molt id¨°nia per a un autor, Antoni Veciana, amb mil i una ganes d¡¯esdevenir una nova Xahrazad.