La decad¨¨ncia de la depend¨¨ncia

L¡¯etiqueta aquella de decad¨¨ncia amb qu¨¨ s¡¯havia qualificat la cultura catalana que va del final del mil cinc-cents a mitjan segle XIX no ens acabava d¡¯agradar i alguns estudiosos reclamaren que de l¡¯¨¨poca barroca se¡¯n digu¨¦s ¨¨poca barroca, que ¨¦s que aix¨° de decad¨¨ncia sembla denigrant o gaireb¨¦ insultant, com si ens hagu¨¦s agafat, als pa?sos de cultura catalana, alguna mena de malaltia vergonyosa de la qual no ens hagu¨¦ssim refet fins a la famosa Renaixen?a, quan semblava que de cop tot ressuscit¨¦s d¡¯una mena de mort, o d¡¯hibernaci¨®, i amb aquest ¡°tot¡± ens referim a tot: a la literatura popular i a la literatura elevada, i a la cultura universit¨¤ria, i al teatre a tots els nivells (de la com¨¨dia popular a l¡¯¨°pera italiana), i a la m¨²sica d¡¯orquestra i a la m¨²sica de cobla, i a la ind¨²stria cultural (revistes, editorials), i a l¡¯excursionisme, i fins i tot als negocis i a la pol¨ªtica i a la vida social en general, com si abans no hi f¨®ssim i ara de cop f¨®ssim a tot arreu, com si de cop f¨®ssim un poble de meteor¨°legs, ge¨°legs, historiadors, comedi¨°grafs, folkloristes, poetes, ide¨°legs, escen¨°grafs... i tots actius, activ¨ªssims.

Per¨° hi havia hagut una decad¨¨ncia, abans d¡¯aquesta exaltaci¨®? El panorama dels anys mil quatre-cents i mil cinc-cents era riqu¨ªssim, a tots els pa?sos (el giron¨ª Francesc de la Via, el barcelon¨ª Bernat Metge, l¡¯a?lucinat i a?lucinant mallorqu¨ª Turmeda...) i sobretot a Val¨¨ncia, que s¡¯hauria acabat convertint en una insignifican?a dialectal i provinciana just despr¨¦s d¡¯haver sigut la ciutat m¨¦s rica i m¨¦s gran de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, i una de les m¨¦s actives de la Mediterr¨¤nia, i, sense cap dubte, la ciutat m¨¦s divertida del m¨®n, com es veu en aquest passatge de les Novelle (nove?letes) de Matteo Bandello, publicades el 1554: ¡°Val¨¨ncia, aquella d¡¯Espanya, dic, ¨¦s considerada una ciutat gentil i nobil¨ªssima on, tal com molts cops ho he sentit dir als mercaders genovesos, hi ha dones bell¨ªssimes i apassionades, les quals tan graciosament saben encaterinar els homes que en tot Catalunya no hi ha una ciutat m¨¦s lasciva i amorosa. I si per cas hi apareix un jove no gaire expert, elles de tal manera l¡¯afaiten que les sicilianes no s¨®n millors ni m¨¦s espavilades barberes¡±.

Era la Val¨¨ncia d¡¯Ausi¨¤s March, el m¨¦s gran poeta europeu i el m¨¦s atrevit i original, que es va publicar entre el 1539 i el 1555

Era la Val¨¨ncia d¡¯obres er¨°tiques burlesques com El proc¨¦s de les olives (escrit entre sis autors diferents) o la seva continuaci¨® en el magn¨ªfic Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull, que tamb¨¦ va escriure una vida de santa Magdalena (la bella enamorada de Jes¨²s) en vers. O el llarg poema an¨°nim anomenat Co?loqui de dames, que no ¨¦s pornogr¨¤fic pels... p¨¨ls. Era tamb¨¦ la Val¨¨ncia on s¡¯escrivia el Tirant lo Blanc, on Jaume Roig feia aquell monument alhora misogin i revolucionari que ¨¦s l¡¯Espill, vulgarment anomenat Llibre de les dones, la Val¨¨ncia de poetes com Jordi de Sant Jordi i tants altres, que anaven i venien de N¨¤pols (quan hi havia la cort d¡¯Alfons el Magn¨¤nim, rei d¡¯Arag¨®, de Val¨¨ncia, de Mallorca, de Sardenya i de Sic¨ªlia i de N¨¤pols, i comte de Barcelona), la Val¨¨ncia per on corrien els manuscrits de la primera traducci¨® de la Com¨¨dia de Dant a un altre idioma, feta per Andreu Febrer, la Val¨¨ncia on Ro¨ªs de Corella elaborava una mena de poemes en prosa de temes ovidians amb aquell seu catal¨¤ tan castigat, a m¨¦s d¡¯escriure-hi uns versos hipertensos i supervirulents on es transparenta l¡¯admiraci¨® que sentia per Ausi¨¤s March. Era la Val¨¨ncia d¡¯Ausi¨¤s March, el m¨¦s gran poeta europeu, i el m¨¦s atrevit i original que hi ha hagut: els seus poemes es van publicar, amb aquella novetat que era aleshores la impremta, a Val¨¨ncia (1539), a Barcelona (1543), de nou a Barcelona (1545), a Valladolid (1555, edici¨® biling¨¹e) i a Barcelona (1560), per¨° despr¨¦s d¡¯aix¨° ja no es van tornar a imprimir fins ben entrat el segle XIX, un cop superada la que es va anomenar la decad¨¨ncia, per¨° que, com diu el savi medievalista itali¨¤ Costanzo di Girolamo, despr¨¦s d¡¯un moment glori¨®s, espectacular, d¡¯¨¨xit, de la poesia de March, en pocs decennis, per ¡°vicissituds que tenen a veure amb la hist¨°ria de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, i no amb la qualitat de la producci¨® liter¨¤ria¡±... la cultura catalana va quedar redu?da a una cosa tancada en les seves fronteres i que era com si no exist¨ªs. Per als altres espanyols, per als francesos, per als italians, hav¨ªem desaparegut del mapa.

I perqu¨¨ es reconegui que existim, i perqu¨¨ nosaltres mateixos ens ho reconeguem, va caldre la ¡°renaixen?a¡±, l¡¯esfor? entusiasta de totes les classes, des dels industrials que ompliren les vores del Ter i del Llobregat de col¨°nies fabrils i que subvencionaven publicacions i iniciatives diverses, fins a l¡¯exaltaci¨® popular reflectida en el teatre declaradament revolucionari dels Robre?o i companyia.

Per¨° entremig qu¨¨ passava, qu¨¨ havia passat? Ausi¨¤s March al segle XVII no es va reeditar, per¨° el poeta Francesc Vicent Garcia, l¡¯anomenat Rector de Vallfogona, s¨ª que el cita en un dels seus poemes, i el cita b¨¦, demostrant que sap qu¨¨ deia o qu¨¨ havia dit Ausi¨¤s. El Rector, per cert, tamb¨¦ esmenta en un dels poemes el mallorqu¨ª Turmeda (mort el 1423). Tota aquesta ¨¨poca barroca del Rector de Vallfogona i de Fontanella i d¡¯altres poetes, la majoria dels quals devien circular manuscrits i no arribaren a les impremtes, per mi no s¡¯hauria de dir decad¨¨ncia (com si ens hagu¨¦ssim posat malalts) sin¨® depend¨¨ncia (v¨ªctimes d¡¯una opressi¨®): els cercles del poder i els centres del diner eren castellans, i els que hi orbitaven al voltant ho havien de fer en castell¨¤, o aix¨° o... o fer-se bandolers, com el bandoler que don Quixot, o Cuixot, es troba als afores de Barcelona, el fam¨®s Roca Guinarda (Perot lo lladre), a la segona part del llibre, al cap¨ªtol 60, que ¨¦s quan un dels bandolers de la colla d¡¯en Roca diu l¡¯¨²nica paraula catalana que surt al Quijote: lladres... i ho diu un bandoler referint-se als senyors. I ja que estem arribant a Barcelona amb Cervantes, hem de dir, com recordava Rodolf Llorens i Jordana, que don Quixot a Barcelona hi va veure dues coses que no havia vist mai: el mar i una impremta.