¡®Nicolau¡¯, d¡¯Antoni Veciana: Nicolau i els mots naufragats

El dialecte tarragon¨ª ¨¦s un dels secrets m¨¦s ben guardats de la llengua catalana. No hi ha ni hi haur¨¤ cap Alcarr¨¤s que el reivindiqui, vivint com viu enxarxat entre la resta de parlars orientals i, de fet, ¨¦s tan secret que ja li podr¨ªem cantar les absoltes. Ni jo, que em considero un patriota campestre, el parlo. Tampoc l¡¯aneu a cercar entre tarragonins de menys de quaranta anys, perqu¨¨ tindreu problemes greus per pescar-lo. El tarragon¨ª ¨¦s un idioma en avan?at estat d¡¯extinci¨®, que s¡¯ha fos entre les pressions del catal¨¤ est¨¤ndard i del castell¨¤.

Ben mirat, tenia mala pe?a al teler, perqu¨¨ ¨¦s un dialecte amb uns trets distintius que fan de mal transmetre escolarment: una pros¨°dia caracter¨ªstica ¡ªuna cantarella¡ª, una fon¨¨tica capritxosa amb obertures voc¨¤liques pr¨°pies o uns trets l¨¨xics que sovint es confonen amb els col¡¤loquialismes. En definitiva, factors que no han superat la transmissi¨® intergeneracional. La majoria d¡¯habitants del Camp de Tarragona ¡ªun 7% dels catalanoparlants, si fa o no fa¡ª ja no enraonen l¡¯idioma dels seus pares. Aix¨° tamb¨¦ pot ser vist com un avantatge de cara a la substituci¨® ling¨¹¨ªstica definitiva que tard o d¡¯hora arribar¨¤, en favor del castell¨¤: ja hi estem preparats.

Com que la cultura catalana es troba en fase testament¨¤ria ¡ªno s¨¦ si ens hem de morir aviat, per¨° n¡¯estem ¨ªntimament conven?uts¡ª era q¨¹esti¨® de temps que sorg¨ªs una novel¡¤la que exerc¨ªs d¡¯acta notarial d¡¯aquesta desaparici¨®. Ha estat Nicolau (La Segona Perif¨¨ria), la primera novel¡¤la d¡¯Antoni Veciana, que est¨¤ escrita, volgudament, amb girs i paraules pr¨°pies de Reus i de Cambrils. En tarragon¨ª, vaja. Intueixo que Veciana sap que una novel¡¤la no ¨¦s el lloc m¨¦s adequat per a la reivindicaci¨® ling¨¹¨ªstica, per¨°, tot i aix¨°, ha fet aquesta aposta arriscada de salvament de mots.

Malgrat la feina encomiable, el model de llengua resultant ¨¦s discutible. Podem detectar en un mateix par¨¤graf localismes com cunya al costat de col¡¤loquialismes com gavinet i cultismes com mol¡¤luscs. Indistintament als di¨¤legs, als passatges en primera persona o en boca del suposat narrador omniscient. Es dedueix que el criteri d¡¯admissi¨® ¨¦s que la paraula es trobi a l¡¯Alcover-Moll, per¨° sorpr¨¨n l¡¯aparici¨® de paraules com middiada o s¨¤rcia, que ni hi surten.

Tot plegat, un aiguabarreig que no acaba de rutllar encara que sigui convenient que aquestes paraules quedin escrites. Per¨° aquesta temptativa inicial de novel¡¤la de fil¨°leg es va redimint a mesura que avan?a la narraci¨® gr¨¤cies als seus valors purament literaris, que s¨®n molts i variats. De fet, l¡¯impacte inicial del vocabulari emprat es va diluint i cap al final es torna anecd¨°tic.

Nicolau ¨¦s un llibre simb¨°lic que parla dels canvis i de la inadaptaci¨®, en una transposici¨® enginyosa de l¡¯assumpci¨® de la crisi i la metamorfosi. Per fer-ho, Veciana se serveix de la rondall¨ªstica tradicional i dels mites populars de la mar, primordialment la llegenda catalana del Peix Nicolau, un ¨¦sser mitol¨°gic propi mig home mig peix, que els nostres pescadors consideraven en el seu imaginari com un benefactor.

Pot ser complicat manejar materials folkl¨°rics sense caure en el folklorisme, per¨° Veciana se¡¯n surt. Despr¨¦s d¡¯un traum¨¤tic bildungsroman que recorda vagament la pel¡¤l¨ªcula Luca de Disney, Nicolau creix i s¡¯eleva quan s¡¯articula com una biografia fant¨¤stica, una mena d¡¯odissea d¡¯aquest personatge fascinant. Llavors s¡¯insereix h¨¤bilment amb les rondalles i mites del Mediterrani, des dels grecs als pescadors catalans. Veiem desfilar Glaucos, Escil¡¤la i Caribdis, una illa d¡¯amazones, la ciutat submergida de Malica o el Peix Mular, perqu¨¨ qu¨¨ seria una novel¡¤la mar¨ªtima sense una bona balena primig¨¨nia.

Sobreviure a la mar sempre ¨¦s un repte dif¨ªcil, i Nicolau flueix nedant amb quatre cops de cua poderosos.