Entre llibres independents i fal¨°rnies tur¨ªstiques a Besal¨²
La fira Liberisliber va reunir petits editors, oferint un contrast brutal amb les botiguetes de ¡®souvenirs¡¯ que tamb¨¦ hi ha en aquesta vila de la Garrotxa
La vila de Besal¨² (Garrotxa) va celebrar el cap de setmana passat la fira Liberisliber, protagonitzada per editors independents del pa¨ªs, en sentit ampli. Desenes d¡¯editors menuts hi van presentar les novetats i les antiguitats, i l¡¯esdeveniment va comptar amb confer¨¨ncies, debats i una sensata xerinola. Bars i restaurants annexos a la pla?a de la Llibertat oferien als editors i als visitants refrescos, ¨¤pats i bocinades.
Aquesta activitat, que s¡¯aguanta perfectament, amb molt de passavolants i compradors, assenyala tanmateix un contrast brutal amb all¨° que salta a la vista a qualsevol persona que entri a la vila pel pont medieval tan admirat: el primer que trobar¨¤, passat el riu, seran dos o tres carrers plens a vessar d¡¯all¨° que en franc¨¨s s¡¯anomena souvenirs, menudeses que solen comprar els turistes per recordar-se a si mateixos i a les generacions futures que un dia van estar unes hores en aquest poble. (Generalment, els souvenirs, que quasi sempre s¨®n tan in¨²tils com de mal gust, s¨®n la primera cosa que llencen els hereus del pis dels avis despr¨¦s que aquests hagin traspassat. Succeeix el mateix amb les fotos que fan els turistes amb el m¨°bil: potser sobreviuran als que les han fetes, per¨° llavors ja resultaran incomprensibles, estramb¨°tiques, per als supervivents.)
Bibelots, records, ninots de cartr¨®, cendrers inservibles, pintures tenebroses, artefactes impossibles, f¨°tils i baluernes aniran a parar a cases ignotes i llunyanes, molts dalt una lleixa, fins que n¡¯hi haur¨¤ tants i els viatges i les compres s¡¯hauran multiplicat de tal manera, que moriran a la llar de foc o a les escombraries. Si van a parar al carrer el dia que toca la recollida de trastos vells, sempre hi haur¨¤ alg¨², bene?t sia, que se n¡¯enamorar¨¤ i els portar¨¤ a casa seva sense arribar mai a saber quina feble il¡¤lusi¨® va fer portar aquells objectes, des d¡¯un lloc que no podran endevinar fins a una casa que potser es troba a l¡¯altre cap del m¨®n. ?s la vida dels souvenirs, insignificant quan es compara amb el carret de fils de Kafka (Odradek), figura m¨°bil de la immortalitat i la ubicu?tat.
La fira Liberisliber significa tot el contrari, i per aix¨° hem parlat de la ¡°dualitat¡± que es fa present una setmana l¡¯any a la vila de la Garrotxa. Hi van editors que fan la viu-viu, cap no es fa ric ¡ªsobretot perqu¨¨ no ho pret¨¦n, no pas perqu¨¨ s¨¤piguen que la ind¨²stria del llibre ¨¦s avui escassament rendible¡ª, i presenten llibres que obeeixen sempre a una s¨°lida vocaci¨® de l¡¯editor i dels seus col¡¤laboradors. Un es delia trobant antics alumnes de la universitat (Marc Romera, de LaBreu Edicions, que acaba de treure Records d¡¯egotisme, de Stendhal; Antoni Clap¨¦s, que treu a Jardins de Samarcanda el poemari de Biel Mesquida, Carpe momentum); noies sol¡¤licitades temps enrere, amigues dels llibres, la tinta, el paper i l¡¯art de la tipografia (Marta Lor¨¦s, N¨²ria Mirabet; les dues em regalen); amics que no solament editen molt b¨¦ sin¨® que fan que escriptures malgirbades arribin amb dec¨°rum a les llibreries (Jordi Ravent¨®s, d¡¯Adesiara); editorials arribades d¡¯altres punts d¡¯Espanya (Autom¨¢tica, B¨¢ltica ¡ªaquesta nom¨¦s edita llibres escrits a Centreeuropa¡ª; Edicions del Buc, de Val¨¨ncia; Barrett, de Seviila; Jekyll and Jill, de Saragossa; N¨®rdica, de Madrid), tots editors de llibres selectes (un poemari d¡¯Emily Dickinson!, un llibre d¡¯entrevistes amb Pierre Michon!), i un munt d¡¯editors catalans, barcelonins pocs, la majoria d¡¯altres comarques, com reblant la idea que ¡°a pag¨¨s¡± hi ha gent cult¨ªssima i editors amb una flaire delicada per la literatura de patent ¡ªla ¡°nostra¡± i la d¡¯on sigui¡ª, capa?os de destriar una bona prosa d¡¯un nyap escrit en dialecte metropolit¨¤. Vegeu d¡¯on havien vingut: Martorell, Calonge, Manresa, Palafrugell, Figueres, Vilanova i la Geltr¨², Sant Vicen? de Castellet, Vilablareix, Cass¨¤ de la Selva, Lleida, Sant Cugat del Vall¨¨s, el Masnou, la Bisbal d¡¯Empord¨¤, Alella, Sant Celoni o Argentona.
Oh paradoxa! Barcelona ¨¦s la seu de grups editorials que no sempre l¡¯encerten amb la qualitat dels llibres que publiquen, i els promouen amb un gran aparat de m¨¤rqueting que col¡¤loca als lectors llibres que poden ser pellerofa tena? ¡ªun editor potent va dir fa poc que ¡°editaven llibres imb¨¨cils per a lectors imb¨¨cils¡±: negoci segur¡ª, mentre les comarques de la resta de Catalunya veuen com emergeixen editorials amb pocs recursos, poca difusi¨® i menys guanys, per¨° amb una vocaci¨® liter¨¤ria que les honora i uns coneixements de literatura universal, inclosa la nostra, que no sempre manifesten les grans editorials: com si a Catalunya ja n¡¯hi hagu¨¦s prou amb els ¡°llibres d¡¯estar per casa¡±. No s¡¯hi veien obres elitistes o esteticistes, per¨° tampoc no s¡¯hi trobaven bagatel¡¤les.
Persevera, Besal¨²! Limiteu, si ¨¦s possible, les botiguetes de fal¨°rnies tur¨ªstiques, i doneu el m¨¤xim suport a uns editors que fan tot el possible per salvar la qualitat i la consist¨¨ncia del nostre panorama literari.