Toni Rodon: ¡°El consens ha de ser un resultat, no l¡¯obsessi¨® pr¨¨via¡±

El polit¨°leg Toni Rodon (Matar¨®, 1985) disserta a Qui no vulgui pols¡­ (Peu de Mosca) sobre la discrep¨¤ncia com a element b¨¤sic del debat i alerta que els paladins de la cr¨ªtica a la tensi¨® s¨®n els mateixos que es beneficien de l¡¯immobilisme.

Pregunta. Per qu¨¨ tot d¡¯una tot sembla polaritzaci¨®?

Resposta. Hi veig dos factors. Un s¨®n les desigualtats estructurals: va passant el temps i no se solucionen la pobresa, la discriminaci¨®. La cosa es va escalfant i els grups s¡¯acaben enfrontant. Aix¨° ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia no desitjada de l¡¯augment de l¡¯inter¨¨s per la pol¨ªtica. Hi ha una gran relaci¨® entre tenir un nivell educatiu alt i canviar poc de vot i d¡¯opini¨®. La crisi del 2008 va polititzar molta gent.

P. Ens referim a la polaritzaci¨® m¨¦s pensant en all¨° que veiem i no en all¨° que ¨¦s?

R. ?s normal que d¡¯entrada vegis que s¡¯insulta i es crida, per¨° l¡¯important ¨¦s al fons. M¨¦s enll¨¤ que puguis estimar o odiar l¡¯oponent, quina visi¨® de la societat tens? Quines pol¨ªtiques p¨²bliques proposes? Tamb¨¦ hi ha el biaix de grup, dif¨ªcil d¡¯eliminar: quan tenim uns valors que es contraposen a un altre grup pol¨ªtic, qualsevol proposta que en surti la veurem malament.

P. Per qu¨¨ no ¨¦s desitjable un baix nivell de polaritzaci¨® pol¨ªtica?

R. Arist¨°til deia que la virtut es troba en l¡¯equilibri. Un sistema amb poca discrep¨¤ncia pot ser igual de dolent que un altre que en tingui molta. Ens fixem m¨¦s en aquelles societats que s¡¯enfronten molt i obviem les altres, on potser les coses s¡¯accepten tal com s¨®n malgrat els greus problemes estructurals.

P. Democr¨¤cia i consens no s¨®n idees inherents l¡¯una amb l¡¯altra?

R. El problema d¡¯Espanya ¨¦s que xoquen dos models. Una visi¨® de base m¨¦s plural, que accepta que hi ha diferents grups que tenen la capacitat de tenir el poder, i una altra que creu que, quan l¡¯ostenta, t¨¦ barra lliure per fer el que li vingui de gust. N¡¯¨¦s una prova el que hem trigat i la desgana davant d¡¯un Govern de coalici¨® (PSOE-Podem).

P. Els mitjans estan cridats a tenir el tensi¨°metre en aquest assumpte?

R. La vostra ra¨® de ser ¨¦s incomodar el poder, descobrint casos de corrupci¨®, per exemple. Si feu b¨¦ la vostra feina, esteu creant polaritzaci¨®. Oi que ning¨² us diria que esteu fent un mal servei a la democr¨¤cia?

P. O tot el contrari¡­

R. ?s clar que hi ha problemes estructurals que no se solucionen en dos dies i que necessiten treball conjunt, per¨° moltes vegades, darrere de l¡¯apel¡¤laci¨® al consens necessari, s¡¯amaga una voluntat de mantenir l¡¯statu quo, el del guanyador.

Un refer¨¨ndum, per definici¨®, crea perdedors, i en la cultura pol¨ªtica espanyola la idea de perdedor

no agrada

P. El consens, per tant, ¨¦s una construcci¨®¡­

R. Ha de ser un resultat, no pas l¡¯obsessi¨® pr¨¨via. Si no, m¡¯estan dient que m¡¯haur¨¦ d¡¯acomodar a les propostes de qui mana.

P. I com ha de ser aquesta construcci¨®?

R. Moltes vegades els governs, sobretot quan no tenen majoria absoluta, venen la idea de voler ser amplis. En el fons ¨¦s una manera d¡¯apuntalar el seu poder. Els grans canvis estructurals dels darrers anys s¡¯han fet sense consens. Per exemple, el matrimoni homosexual, que va treure un mili¨® de persones a manifestar-s¡¯hi en contra. Al final, el PSOE va decidir tirar-lo endavant i aprovar-lo, creant polaritzaci¨®. Es considerava que era una pol¨ªtica p¨²blica amb uns valors superiors i la societat la va acabar acceptant.

P. Hi ha consens davant l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica. Per qu¨¨ no avancen les pol¨ªtiques?

R. Els nostres experiments revelen que la gent acostuma a estar molt en contra d¡¯aquestes pol¨ªtiques. Nom¨¦s les veuen b¨¦ si no les han de pagar. Per¨° no oblidem la capacitat d¡¯adaptaci¨®: si fa anys haguessis preguntat als escandinaus si voldrien pagar tants impostos com ara, segurament molts haurien dit que no. Per¨° ara et diran que no est¨¤ malament.

P. Durant el Proc¨¦s, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯alt voltatge en la discrep¨¤ncia, s¨ª que es va arribar a viure la sensaci¨® que s¡¯obligava a escollir b¨¤ndol.

R. S¨ª, per¨° la polaritzaci¨® no va arribar mai a nivells de viol¨¨ncia gaire elevats, com en altres contextos. Aix¨° dels dos b¨¤ndols ¨¦s q¨¹estionable: hi ha molta gent que t¨¦ clar si ¨¦s independentista o no, per¨° hi ha una gran massa que canvia d¡¯opini¨® en funci¨® de la situaci¨® contextual. ?s a dir, el dubte ¨¦s m¨¦s normal del que sembla.

P. S¨ª que sembla que un debat aspre allunya la ciutadania.

R. Efectivament. Per¨° hi ha un patr¨® inevitable, que ¨¦s que, quan poses la c¨¤mera, els pol¨ªtics es comporten d¡¯una manera diferent de quan est¨¤ apagada. Hi ha d¡¯haver una reflexi¨® general a la societat i tamb¨¦ als mitjans sobre on s¨®n els l¨ªmits de la censura i l¡¯exist¨¨ncia d¡¯algun tipus d¡¯ag¨¨ncia que intenti controlar, per exemple, les mentides.

P. Per qu¨¨ a Espanya costa encaixar amb naturalitat l¡¯eina del refer¨¨ndum?

R. Un refer¨¨ndum, per definici¨®, crea perdedors, i en la cultura pol¨ªtica espanyola la idea de ser perdedor no agrada. Est¨¤ associada al fet que hi ha d¡¯haver una mena de compensaci¨®, una mena de transacci¨®, i el refer¨¨ndum impedeix aix¨° moltes vegades.

P. Parla de la desigualtat com una de les veritables arrels de la polaritzaci¨®. Com veu les pol¨ªtiques de cohesi¨®?

R. Soc pessimista amb el que hem fet, encara que hi ha exemples de bones pr¨¤ctiques, com ara el pla de barris. Les institucions han fomentat que hi hagi diversitat, per exemple amb habitatges que barregin grups. Encara que aquest foment potser no ser¨¤ bo al principi, perqu¨¨ crea discrep¨¤ncies, xocs, a la llarga t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies positives.

P. Es pot fiar tot al punt mitj¨¤ aristot¨¨lic?

R. Si mirem el passat, hi ha moments a Catalunya on hem tingut un punt mitj¨¤ entre la polaritzaci¨® i la confrontaci¨® d¡¯idees. Els cl¨¤ssics enfrontaments entre Jordi Pujol i Pasquall Maragall, per exemple.