Dami¨¤ Bardera, professor: ¡°S¡¯estan regalant t¨ªtols d¡¯ESO i maquillant les dades de frac¨¤s escolar¡±

Fins fa poc, Dami¨¤ Bardera (Viladamat, 1982) era relativament conegut pels seus articles a N¨²vol i els llibres de contes, per¨° en les darreres setmanes el seu nom ressona com una de les veus cr¨ªtiques del sistema educatiu i per haver denunciat algunes coses que molts pensen i viuen, per¨° pocs diuen. Aix¨° li ha portat una allau de seguidors ¨Di tamb¨¦ algun detractor¨D en un moment de descontent i preocupaci¨® pel nivell i la qualitat de l¡¯educaci¨® i la manca de solucions eficients. Escriptor i professor de secund¨¤ria en un institut de la prov¨ªncia de Girona, ha publicat Incompet¨¨ncies b¨¤siques (P¨°rtic), un assaig en qu¨¨ considera que els gestors educatius i les normes no ajuden a una professi¨® desprestigiada, en molts casos, per la poca professionalitat dels mateixos docents.

Pregunta. Per vost¨¨ el llibre ¨¦s una catarsi?

Resposta. Tota la literatura ¨¦s cat¨¤rquica. Tot i que no ¨¦s el nucli central de la meva obra, perqu¨¨ s¨®n els contes, la visc com una catarsi. Per¨° el vaig escriure perqu¨¨ ja no podia callar m¨¦s. Hi ha molta gent que est¨¤ fatal al sistema educatiu, per¨° no sap qu¨¨ fer. Jo he tingut sort de poder dir el que molta gent pensa.

P. Parla molt de disbarat educatiu. Per qu¨¨ ho considera aix¨ª?

R. Vaig comen?ar a veure coses que no m¡¯agradaven quan feia el m¨¤ster per donar classes a la secund¨¤ria, per¨° pensava que tot canviaria quan arrib¨¦s a l¡¯institut. Despr¨¦s vaig comen?ar en una privada i tot funcionava molt malament. I quan vaig arribar a la p¨²blica, les coses funcionaven una mica millor, per¨° em vaig adonar que era un desgavell.

P. Algun exemple?

R. He vist donar t¨ªtols d¡¯ESO a alumnes absentistes, i aix¨° ¨¦s una falta de respecte per als alumnes que treballen. S¡¯estan regalant els t¨ªtols d¡¯ESO, i s¡¯estan maquillant les dades sobre el frac¨¤s escolar.

En una classe d¡¯ESO amb 30 alumnes pots tenir-ne 20 amb adaptacions perqu¨¨ tenen algun problema. Com puc adaptar el contingut i els ex¨¤mens per a 20 alumnes? A m¨¦s, hi ha alguns alumnes que suspenen perqu¨¨ s¨®n ganduls. El problema ¨¦s que, si susp¨¨n, es busca qualsevol excusa per fer-li una adaptaci¨®, i si continua suspenent el problema passa a ser del professor perqu¨¨ no sap fer-li una adaptaci¨®. Llavors, el professor l¡¯aprova per no tenir problemes.

Es fan programacions i despr¨¦s aquestes coses no es fan a l¡¯aula. I llavors es prenen decisions sobre papers ficticis i tothom participa d¡¯aquesta farsa.

Tamb¨¦ hi ha certes formacions sobre mindfulness, constel¡¤lacions familiars.... Nom¨¦s pel fet que el Departament les reconegui per tenir m¨¦s punts ¨¦s un desprestigi per a la professi¨®. Hi hauria d¡¯haver un col¡¤legi professional que digu¨¦s quines metodologies estan contrastades i funcionen, per¨° no hi ¨¦s. I al final el sistema est¨¤ creant monitors, m¨¦s que professors, que es dediquin a distreure els nens.

Un altre exemple. Ara estan arribant unes pantalles digitals i s¡¯han gastat una morterada sense preguntar si les necessitem. Jo no la necessito ni la far¨¦ servir. Aquests diners no es podien destinar a fer inclusi¨®?

P. Pinta un panorama molt desolador, especialment si hi ha pares amb nens que han de comen?ar l¡¯ESO.

R. Per¨° ¨¦s que a prim¨¤ria el panorama no ¨¦s millor. Si un nen sense problemes cognitius arriba a tercer i no sap llegir, qu¨¨ ha estat fent? Els nens han de llegir. Per¨° si comencem a fer experiments, aquests tenen conseq¨¹¨¨ncies. Anem fent d¡¯aprenents de bruixot i aix¨° petar¨¤. L¡¯infant que no t¨¦ uns pares que se¡¯n preocupen ni l¡¯ajuden a fer els deures ni el motiven est¨¤ condemnat.

Cal un col¡¤legi professional que vetlli perqu¨¨ les metodologies estiguin contrastades

P. No ¨¦s partidari de les noves metodologies?

R. Aquest ¨¦s un fals debat i un debat interessat. Tots els estudis seriosos diuen que la clau ¨¦s el docent. Llavors, per qu¨¨ posem per davant del docent unes metodologies? ?s el docent qui ha de decidir quina metodologia aplica segons els alumnes que t¨¦ davant. Una mateixa metodologia no serveix per a tothom.

P. El llibre i els articles li han generat conflictes amb els companys?

R. No, al contrari. Molta gent m¡¯ha donat suport i les gr¨¤cies. Si a alg¨² l¡¯ha molestat no m¡¯ho ha fet saber.

P. Si casos com les agressions o els problemes de salut mental s¨®n tan habituals, per qu¨¨ no es fan p¨²blics?

R. Perqu¨¨ est¨¤s desprotegit. Si pateixes una agressi¨® i fas tot els tr¨¤mits per denunciar-la i veus que al final no acaba en res, o fins i tot en surts m¨¦s perjudicat, al final abandones i aprens a normalitzar-ho i a no queixar-te. Hi ha docents que per suportar tot aix¨° han de prendre pastilles o anar a ter¨¤pia.

P. Els alumnes estan sobreprotegits?

R. El problema ¨¦s que no veuen que hi ha conseq¨¹¨¨ncies reals. Si suspenen, tenen una segona o tercera oportunitat fins que aproven o els aproves. Si maltracten un company, potser els expulsen dos dies, per¨° tornen i no passa res, i al final hi ha una sensaci¨® d¡¯impunitat.

P. Creu que s¡¯ha perdut l¡¯autoritat de la figura docent?

R. Crec que s¡¯hauria de diferenciar entre l¡¯autoritat i el respecte. L¡¯autoritat ha de venir donada nom¨¦s per la professi¨®, igual que passa amb els policies o els metges. A classe l¡¯autoritat ¨¦s el professor, ¨¦s una norma que s¡¯ha d¡¯acceptar per comen?ar el proc¨¦s d¡¯aprenentatge. Una altra cosa ¨¦s el respecte, que te l¡¯has de guanyar fent bones classes, engrescant els alumnes i no insultant la seva intel¡¤lig¨¨ncia.

P. Per¨°, com a tot arreu, hi ha professors bons i dolents.

R. Comencem pel principi. Alg¨² es queixa perqu¨¨ la nota per estudiar Medicina sigui molt alta? No, perqu¨¨ quan vas al metge vols estar ben diagnosticat. Llavors, per qu¨¨ l¡¯educaci¨® ¨¦s un colador i hi entra tothom?

P. Per¨° aqu¨ª hi ha les PAP.

R. Aix¨° ¨¦s a prim¨¤ria. No ¨¦s tothom igual, per¨° el perfil t¨ªpic de Magisteri ¨¦s noia, acad¨¨micament justes, amb alguns problemes de comprensi¨® lectora i sense curiositat intel¡¤lectual o cultural. I et diuen que volen ser mestres perqu¨¨ els agraden els nens. Per¨° et poden agradar els animals i no fer veterin¨¤ria. No acaben d¡¯entendre de qu¨¨ va aix¨° de l¡¯educaci¨®.

El sistema hauria de filtrar m¨¦s, tant a prim¨¤ria com a secund¨¤ria, perqu¨¨ no pot ser que els professors no s¨¤piguen ni qu¨¨ passa al m¨®n. Com vols engrescar els alumnes perqu¨¨ llegeixin si al professor ja no li agrada llegir? No tothom ¨¦s v¨¤lid per ser professor. Ser professor hauria de ser l¡¯aristocr¨¤cia de l¡¯esperit. Per¨° aqu¨ª entra tothom, i aix¨° ¨¦s un desprestigi.

P. Caldria auditories internes o sistemes d¡¯avaluaci¨® del professorat?

R. I qui fa l¡¯auditoria? Els que formen part de la farsa? ?s fer-se trampes al solitari. Aix¨° passa tamb¨¦ amb les oposicions, on et trobes que els del tribunal fan el teatre i fan veure que t¡¯entenen, per¨° tothom sap que la programaci¨® sobre la qual t¡¯estan avaluant no l¡¯aplicar¨¤s a l¡¯aula. Tot ¨¦s una gran mentida.

El sistema hauria de filtrar m¨¦s. No tothom ¨¦s v¨¤lid per ser professor

P. En tot aix¨°, quin paper fan els sindicats?

R. Els sindicats es queixen, per¨° els falta creativitat i noves estrat¨¨gies per fer arribar el seu relat i que arribi b¨¦, i no donar la sensaci¨® que els professors nom¨¦s es queixen per tenir m¨¦s vacances. I tampoc haurien de fer tasques d¡¯orientaci¨® pedag¨°gica, caldria un col¡¤legi professional.

P. Hi ha gent que pot pensar que els professors s¨®n uns privilegiats i demanen millores laborals mentre els resultats s¡¯enfonsen.

R. Vist des de fora, pot semblar un privilegi, per¨° quin privilegi hi ha a perdre la salut mental per culpa de la feina? Tots aquells que ho pensen, que vinguin i que s¡¯hi posin ells, a fer classe.

P. Fa una d¨¨cada que ¨¦s professor. Se¡¯n penedeix?

R. No, tinc vocaci¨® docent, que forma part de la meva vocaci¨® art¨ªstica. Com a artista intento deixar el meu segell en la doc¨¨ncia, i per aix¨° no m¡¯agrada que m¡¯imposin metodologies. Jo em dec als alumnes i a la meva obra.

P. Es considera un professor cremat?

R. De la doc¨¨ncia no, perqu¨¨ m¡¯ho passo b¨¦, per¨° estic indignat amb el sistema, perqu¨¨ est¨¤ basat en la mentida.