Tot sigui per vendre llibres

Conec molta gent que escriu i no tots volen publicar, per¨° encara no he conegut ning¨² que tingui possibilitat de publicar que no vulgui vendre molt. Tampoc no he conegut encara cap editor que no vulgui el mateix. Els escriptors, encara que ho neguin, volen ser llegits (i menjar calent cada dia i si pot ser comprar pernil del bo), i els editors volen vendre prou per recuperar els quartos invertits i si pot ser guanyar-hi algun marge, i ja posats us dir¨¦ que els llibreters volen aguantar el negoci i si pot ser que duri anys; i ves, totes tres coses passen per fer caixa. Un llibre ¨¦s un producte mal que ens pesi, i si b¨¦ un llibre no ¨¦s fer sabates, si els llibres no es venen tot se¡¯n va en orris. Volem fer bona literatura, s¨ª, per¨° tamb¨¦ vendre, i ja sabem que una cosa i altra sovint no van lligades (en els dos sentits, que de llibres mediocres o dolents que s¨®n a les llistes n¡¯hi ha a pilons, i de llibres bons que han venut a tot estirar dos-cents exemplars, tamb¨¦).

Kerry Spencer Pray va avaluar a la seva tesi doctoral centenars de factors relacionats amb el fet que un llibre es vengu¨¦s o no en el mercat anglosax¨®, tenint en compte cinc-cents llibres d¡¯editorials petites i grans, independents i no, i la conclusi¨® ¨¦s que els m¨¦s importants estaven tots relacio?nats amb el m¨¤rqueting. I per vendre qu¨¨ hem de fer? Els escriptors, de moment, cada dia m¨¦s coses. Jo he tingut la sort que la meva casa editorial mare ¡ªL¡¯Altra Editorial¡ª m¡¯ha respectat sempre el qu¨¨ i el com, per¨° soc conscient que en tantes altres, igual que a It¨¤lia i al Regne Unit i a tants altres llocs, ¨¦s dif¨ªcil que un autor pugui escriure i prou, i els contractes van lligats a tourn¨¦es inacabables, clubs de lectura i activitats diverses, que ja se sap que qui t¨¦ el cul llogat no seu on vol (ni quan vol). Aix¨° per no parlar del que es queixava fa poc l¡¯escriptora Claudia Durastanti: que cada cop m¨¦s es demana que l¡¯autor esdevingui personatge i, per tant, producte (i qu¨¨ importa si el que ensenya ¨¦s de deb¨° o ¨¦s de mentida). I aix¨ª doncs, com ens ho hem de fer per trobar l¡¯equilibri entre plegar-nos a la roda o tancar-nos a la cova a escriure?

Mentrestant, hi ha estrat¨¨gies imaginatives i algunes ja guanyadores, com tot all¨° que Pol Guasch i l¡¯editorial Anagrama han bastit al voltant del llan?ament de la seva darrera novel¡¤la: performance al CCCB i converses amb gent interessant aprofitant els grans temes tractats a l¡¯obra, gravades i emeses en format p¨°dcast; o els actes festius per celebrar (n¡¯han dit aix¨ª) el nou llibre de Sally Rooney, que en contraposici¨® a la seva imatge fada i als seus personatges perduts, blans, sense esma ni esperit, ens han regalat escasses entrevistes per¨° cues interminables de fans provant d¡¯aconseguir el seu exemplar, s¨ª, per¨° de passada endur-se una bossa de tela, un adhesiu o una tassa de caf¨¨ amb les il¡¤lustracions, frases o el t¨ªtol del llibre fets expressament per al gran dia. Tot sigui per vendre.