Pol Guasch segueix escrivint la seva segona novel¡¤la amb els lectors del ¡®Quadern¡¯

¡°Totes les vides comencen abans de n¨¦ixer¡±. Aix¨ª arrenca Ofert a les mans, el parad¨ªs crema, la segona novel¡¤la de Pol Guasch, convidat a la pen¨²ltima sessi¨® de la temporada del club de lectura del Quadern. Segurament estar¨¤ d¡¯acord que les novel¡¤les tamb¨¦ comencen abans de n¨¦ixer, i encara m¨¦s, que les seves novel¡¤les segueixen vives despr¨¦s que els posi el punt i final, perqu¨¨ ell mateix ho va manifestar aix¨ª. De fet, va ser la principal tesi que va defensar en la seva visita al club de lectura, on va conversar amb Carlota Rubio i els lectors sobre aquesta obra, que es podria classificar com una hist¨°ria d¡¯amistat retrofuturista que es ramifica amb altres temes, com l¡¯amor, el desig o la familia, en un m¨®n a punt del col¡¤lapse per l¡¯esgotament dels recursos i l¡¯escalfament global.

Mentre explicava que el seu proc¨¦s d¡¯escriptura no ¨¦s gens planificat, sin¨® que va coneixent els personatges a mesura que els escriu, s¨ª que va desenvolupar de forma extensa aquesta convicci¨® que la literatura ¨¦s un proc¨¦s obert. ¡°Per mi ¨¦s un lloc de trobada, una tasca col¡¤lectiva¡±, va remarcar Guasch. ¡°Penso fermament que l¡¯acte de lectura ¨¦s un acte de trobada entre qui escriu i qui llegeix¡±, va emfatitzar, i a la vegada va reblar el clau: ¡°Acabo d¡¯escriure les novel¡¤les amb els lectors i despr¨¦s que s¡¯hagin publicat¡±.

Com que considera la literatura ¡°un fet social¡±, fins i tot va publicar una s¨¨rie de p¨°dcasts despr¨¦s on reflexiona sobre q¨¹estions que es desprenen del llibre, com s¨®n la festa, la fam¨ªlia i la dissid¨¨ncia. Per¨° el tema principal de l¡¯obra, que ¨¦s l¡¯amistat, l¡¯ha anat desenvolupant a fons a trav¨¦s d¡¯entrevistes, converses i debats posteriors. Bromejant, Rubio va considerar que s¡¯havia convertit en un ¡°gur¨² de l¡¯amistat¡±.

Per¨° el cert ¨¦s que no va comen?ar el llibre amb cap tesi al cap, encara que s¨ª que tenia la intenci¨® de desenvolupar l¡¯amistat perqu¨¨ considera que no se n¡¯ha escrit tant com de l¡¯amor. Ell mateix ho feia en la seva primera novel¡¤la Napalm al cor. La segona guarda certs paral¡¤lelismes amb el seu debut, com la situaci¨® dels personatges en un espai i temps desconeguts. ¡°Amb Napalm em vaig adonar que aquesta deslocalitzaci¨® em permetia fixar-me m¨¦s en les lleis de la ficci¨®¡±, va explicar, i aix¨° li permetia centrar-se a la vegada en les relacions entre les persones, el que m¨¦s l¡¯interessa.

¡°En la meva biografia l¡¯amistat ha estat molt transcendent. He tingut la sensaci¨® d¡¯escriure l¡¯amistat, sense tants codis ni referents ni imaginaris com t¨¦ l¡¯amor¡±, deia. I amb aquesta novel¡¤la volia respondre algunes preguntes que li voltaven pel cap: ¡°Qu¨¨ fan els amics? Per qu¨¨ i com se separen? Hi ha desig en l¡¯amistat?¡± Per¨° no tenia unes conclusions clares, la reflexi¨® ha estat posterior. Va remarcar que encara que s¡¯hagi teoritzat sobre l¡¯amistat arran del llibre, no ¨¦s un llibre d¡¯idees, sin¨® una novel¡¤la on els protagonistes s¨®n dos amics, un de ciutat i l¡¯altre de poble.

Guasch va explicar als lectors com treballa. Escriu a raig i despr¨¦s reescriu molt. Ho t¨¦ tot dins per¨° ho ha d¡¯ordenar per traslladar-ho al lector. ¡°En el meu cap a vegades hi ha el¡¤lipsis¡±, reconeixia. Aix¨ª que la reescritpura ¨¦s molt important. I en aquest cas, va ser laboriosa perqu¨¨ el llibre va i ve en el temps i cada cap¨ªtol t¨¦ un narrador diferent. Per exemple, a ¡®Veles i vents¡¯ s¨®n tres dones velles les que narren. ¡°?s com un cor grec, amb tot el seu saber oracular, at¨¤vic¡±, raonava l¡¯escriptor a un lector sorpr¨¨s per aquesta veu plural, que va descriure com a ¡°comuna i compartida¡±.

A m¨¦s d¡¯implicar-se en l¡¯evoluci¨® del llibre despr¨¦s de la seva publicaci¨®, tamb¨¦ es deixa la pell en tot el proc¨¦s. ?s elecci¨® seva la il¡¤lustraci¨® de la coberta: l¡¯obra Sc¨¨ne d¡¯¨¦t¨¦, de Fr¨¦d¨¦ric Bazille (1869-1870), on uns joves gaireb¨¦ nus es banyen en un llac. ¡°Em venia constantment aquesta imatge al cap mentre escrivia¡±, va explicar, i tamb¨¦ va decidir ell incloure una postal dins del llibre, que ¨¦s la part m¨¦s gr¨¤fica del cap¨ªtol ¡®El retaule¡¯, on es poden veure tots els objectes que hi ha descrits. ¡°?s una panor¨¤mica de la vida d¡¯en L¨ªton¡±, va comentar, i volia ser la resposta a la pregunta final que es fa la Rita: si alg¨² els recordar¨¤.

Amb un discurs que li raja sol -¨¦s ben cert que el llenguatge ¨¦s el seu principal do-, va explicar que no li agrada repetir-se ni xerrar sempre sobre el mateix de la seva novel¡¤la. Al contrari, ¨¦s partidari d¡¯esmenar-se i de canviar d¡¯opini¨®, sense subterfugis. Aix¨° s¨ª, reconeixia que no pot controlar el que es diu d¡¯ell i per aix¨° es resignava amb placidesa que haguessin definit en algun mitj¨¤ Napalm al cor com una novel¡¤la gai postapocal¨ªptica. ¡°Nom¨¦s hi surten dos homes que s¡¯estimen, per aix¨° ¨¦s una novel¡¤la gai?¡±. ¡°Us imaigneu que alg¨² parla d¡¯una novel¡¤la heterosexual perqu¨¨ hi ha un home i una dona que s¡¯estimen?¡±, es preguntava amb la seva veu pausada i clara.

Cap al final d¡¯aquesta conversa, una sessi¨® m¨¦s en qu¨¨ Guasch va seguir escrivint Ofert a les mans, el parad¨ªs crema amb els seus lectors, va sortir la poesia. Des del p¨²blic li van preguntar si ja no n¡¯escrivia, i va haver de recon¨¦ixer a contracor que molt poc. ¡°Vull pensar que els poemes que no he escrit estan en aquest llibre¡±, va ser una de les ¨²ltimes reflexions que va deixar anar l¡¯autor. I segons els lectors, hi s¨®n i converteixen la seva prosa en una literatura de sensacions, d¡¯una bellesa indubtable.