Albert Pijuan torna a canviar de pentinat a ¡®La Gran Substituci¨®¡¯

Havent llegit tot just una vuitantena de p¨¤gines de La Gran Substituci¨® i pres d¡¯un entusiasme poc elaborat, vaig fer una story a Instagram on vaig posar: ¡°Ho ha tornat a fer. No sortir¨¤ en cap c¨¤non, per¨° Albert Pijuan ¨¦s el millor novel¡¤lista catal¨¤ viu¡±. Tot seguit em va agafar un atac de responsabilitat inexplicable i me¡¯n vaig penedir. M¨¦s que res perqu¨¨ ¨¦s una afirmaci¨® molt forta, poc fonamentada pel simple fet que no he llegit ni tan sols un sol llibre de cada novel¡¤lista catal¨¤ viu. Despr¨¦s, em va prendre un altre escr¨²pol i em vaig comen?ar a preguntar quina ¨¦s la funci¨® de la cr¨ªtica liter¨¤ria ¡ªuna q¨¹esti¨® que no s¡¯ha plantejat mai ning¨²¡ª, si fer de notaris de novetats llibresques o aprofitar els p¨²lpits per discriminar autors, fixar criteris i afavorir tend¨¨ncies segons els gustos personals del ressenyista.

Amb tota l¡¯autoindulg¨¨ncia possible, em vaig respondre que l¡¯opci¨® correcta ¨¦s la segona, i em vaig perdonar per l¡¯efusi¨® pijuanesca. S¨ª, soc fanboy d¡¯Albert Pijuan. Qu¨¨ passa? I m¡¯agrada perqu¨¨ escriu diferent de tots els altres. ?s m¨¦s, el Pijuan d¡¯El franctirador, el de Ramon Llull ara i aqu¨ª i el de l¡¯espectacular Tsunami ¡ªo incl¨²s el de Per qu¨¨ no repensem el canibalisme?, que encara que no ho sembli ¨¦s una novel¡¤leta¡ª tamb¨¦ s¨®n escriptors diferents entre si. De fet, de l¡¯afirmaci¨® ¡°el millor novel¡¤lista catal¨¤ viu¡±, la part substancial ¨¦s ¡°viu¡±. Hi ha en el pijuanisme un esclat de vivor i d¡¯acoloriment ins¨°lit en el panorama catal¨¤ actual, abocat a l¡¯ocre bosc¨®s i el gris asf¨¤ltic, una disbauxa amb prou feines controlada; un estil ¨²nic, que relliga tota la seva obra per dissemblants que siguin els seus temes.

Hi ha en el pijuanisme un esclat de vivor i d¡¯acoloriment ins¨°lit en el panorama actual, abocat a l¡¯ocre bosc¨®s i el gris asf¨¤ltic

A La Gran Substituci¨®, tot el que hav¨ªem intu?t d¡¯aquest estil s¡¯amplifica i s¡¯autodestrueix. Desembridada, ¨¦s una novel¡¤la gaireb¨¦ literalment manicomial que crema el terreny per on passa i no deixa altra opci¨® a l¡¯autor que agafar un altre cam¨ª. Com ell mateix explicita, ¡°fa sentir el poder del Bar¨® de M¨¹nch?hausen, que s¡¯elevava a si mateix estirant-se dels seus propis cabells¡±. I ara haur¨ªem de dir all¨° que no importa de qu¨¨ vagi el llibre, perqu¨¨ el rellevant ¨¦s aquest estil de to i de m¨²sica, per¨° no seria veritat. El tema del llibre ¨¦s central. En el resum de premsa es diu que tracta ¡°de la construcci¨® d¡¯identitats en el m¨®n de les mirades esbiaixades¡±, i en el text hi trobem frases com ¡°el vell m¨®n era una amalgama de microidentitats tan complicada que, a l¡¯hora de provar d¡¯endinsar-s¡¯hi, la mandra vencia la curiositat¡±. Aix¨° podria resumir ben b¨¦ el llibre, per¨° ¨¦s m¨¦s senzill: ¨¦s un llibre sobre els cabells i sobre l¡¯habilitat de Pijuan per canviar-se de pentinat.

A tal efecte, fa servir situacions i trames com la d¡¯una secta apocal¨ªptica ¡ªentre Matrix i els pastafaris¡ª on els adeptes es tenyeixen de ros, una cl¨ªnica balc¨¤nica on fan trasplantaments, un restaurant a Los Angeles on cuinen amb cabells, la divertid¨ªssima profanaci¨® d¡¯una tomba napolitana amb un nad¨® cel¨ªac, la hist¨°ria d¡¯un pobre noi de Miami Platja i resident a Sabadell que diu ser un fill secret del gran productor de Hollywood Dino de Laurentiis i, sobretot, l¡¯hagiografia de Nicolas Cage, que ¨¦s el gran personatge especular de la narraci¨®. Ell i els seus cabells. Durant tot el llibre hi ha ressons del mite pop de l¡¯actor i de les seves pel¡¤l¨ªcules, per¨° en especial molts passatges remeten a un remake par¨°dic de Face/off ¡ªCara a cara en versi¨® ib¨¨rica, Contracara en la versi¨® hispanoamericana¡ª, la pel¡¤li de John Woo de 1997 on Cage i Travolta intercanviaven identitats en un festival de trets i persecucions. Per¨° no nom¨¦s s¡¯hi troben refer¨¨ncies f¨ªlmiques. De vegades La Gran Substituci¨® ens fa recordar l¡¯ambici¨® desmesurada de Miquel de Palol, el sentit de l¡¯humor de Francesc Trabal o de les historietes de Massagran; en altres la bogeria de La conxorxa dels enzes, i m¨¦s enll¨¤, la conspiranoia adolescent d¡¯El m¨®n d¡¯Horaci de Pag¨¨s Jord¨¤, que ja era una par¨°dia de l¡¯univers d¡¯Umberto Eco.

La bona not¨ªcia ¨¦s que tot aquest batibull arriscad¨ªssim d¡¯influ¨¨ncies i intencions rutlla amb una l¨°gica i una cohesi¨® internes indiscutibles. La Gran Substituci¨® ens explica com funcionen els nostres caps desfets pel pas de la postpostmodernitat i d¡¯internet ¡ªsense que aparegui cap xarxa social¡ª, i fa riure. No cal demanar res m¨¦s a una novel¡¤la contempor¨¤nia. No s¨¦ si Pijuan ¨¦s el millor en fer-ne, per¨° segur que s¡¯hi acosta.