Josep Carner ha trepitjat merda

Va passar mitja vida reescrivint el manuscrit i tal vegada algun dia disposarem de l¡¯edici¨® que permetr¨¤ resseguir-ne l¡¯envitricollat proc¨¦s d¡¯evoluci¨®. ?s veritat que, a poc a poc, s¡¯ha anat polint i, despr¨¦s de la tasca de Narc¨ªs Garolera, ara disposem d¡¯una versi¨® prou neta. Des del 1966, sigui com sigui, El quadern gris no s¡¯ha deixat de poder llegir.

Passa el mateix amb Incerta gl¨°ria. Entre censura, la versi¨® castellana i la relectura que Joan Sales en feia, va anar mutant. Aquests canvis s¨®n un orgia per als fil¨°legs (o m¨¦s aviat una invitaci¨® a l¡¯onanisme textual), per¨° els lectors de bona fe, que s¨®n els que compten, no estan per a trios de manuscrits: els excita el pur plaer del text sense el preservatiu de les notes. Segurament tampoc ni els va ni els ve la querella sobre com caldria ordenar La mort i la primavera de Merc¨¨ Rodoreda, que ella mateixa no va acabar d¡¯apeda?ar del tot. I quan Gabriel Ferrater va decidir aplegar els llibres de versos que havia publicat, va establir que era d¡¯aquella manera com primordialment esperava ser llegit. ?s clar que hi ha qui s¡¯ha passat una pila d¡¯¡±hores de llapis i sill¨®¡± perqu¨¨ l¡¯edici¨® sigui al m¨¦s completa possible, per¨° el que ha comptat del 1968 en?¨¤, al cap i a la fi, ¨¦s l¡¯acc¨¦s a la radicalitat moral de Les dones i els dies.

La q¨¹esti¨® ¨¦s que Les dones i els dies, La mort i la primavera, Incerta gl¨°ria i El quadern gris no han deixat mai de bategar. A banda d¡¯estar al pante¨® de la literatura catalana del segle XX per anar-los a adorar, s¨®n ben vius al segle XXI, enriquint una tradici¨® que ¨¦s motor de la millor creaci¨®. Una baula fonamental d¡¯aquesta cadena s¡¯ha trencat, per¨°. La q¨¹esti¨® ¨¦s que Poe?sia de Josep Carner ¡ªpublicat a finals de 1957, potser el llibre m¨¦s important de la poesia catalana de tots els temps, amb el can?oner de March¡ª ¨¦s mort des de fa m¨¦s de 30. Ha trepitjat merda.

Poesia, de 1957, ¨¦s potser el llibre m¨¦s important de la poesia catalana de tots els temps, amb el can?oner de March

A Josep Carner: l¡¯exili del mite, Jaume Subirana va explicar com es va desencallar el projecte original de La Selecta de Josep Maria Cruzet. A finals de juny de 1949, Mari¨¤ Manent va visitar el Pr¨ªncep exiliat a Brussel¡¤les. Malgrat la resist¨¨ncia de Carner a publicar a l¡¯Espanya franquista, Manent el va conv¨¨ncer. Calia explorar l¡¯escletxa que havia obert la dictadura. Per un motiu: perqu¨¨ els joves poguessin llegir-lo. A Carner li va costar un parell d¡¯anys signar el contracte, per¨°, assumit el comprom¨ªs de paraula, s¡¯hi va posar. Rellegir. Reescriure. Reordenar. ?s clar que hi havia qui considerava que aquella operaci¨® era equivocada. Ho pensava el mandar¨ª XL que aleshores era Carles Riba. ¡°Ll¨¤stima nom¨¦s que faci malb¨¦, corregint-los, grans poemes seus d¡¯altre temps!¡±. Per¨° Carner, com Pla, va treballar anys conscient que aquell volum seria el centre irradiador de la seva obra. Ning¨² no ho va saber veure.

Entre el desmantellament de la dictadura i l¡¯hegemonia ribiana a les catacumbes, la recepci¨® va ser igual a zero. Quan els mandarins marxistitzants Molas i Castellet van repensar el c¨¤non a Poesia catalana del segle XX, Carner va ser l¡¯equivalent a Juan Ram¨®n Jim¨¦nez a Veinte a?os de poes¨ªa espa?ola: el cl¨¤ssic que calia ocultar per cantar les absoltes del simbolisme. Potser tot hauria estat diferent si s¡¯hagu¨¦s pogut llegir l¡¯assaig que Gabriel Ferrater va dedicar al llibre, per¨° va arribar amb setanta anys de retard. I no va ser fins al 1976 que Joan Ferrat¨¦ va donar un cop de puny sobre la taula, a Els Marges (per molts anys!), per denunciar l¡¯anomalia. ¡°Que Poesia era en molts sentits importants un llibre nou, i com a tal l¡¯obra capital del poeta Josep Carner, ¨¦s all¨° que el p¨²blic m¨¦s responsable del moment no va arribar a comprendre i que d¡¯en?¨¤ d¡¯aleshores ha passat per alt a tothom¡±. Ha passat mig segle. L¡¯anomalia continua.

La tesi de Jaume Coll sobre el llibre, llegida el 1992, hauria d¡¯haver perm¨¨s que deix¨¦s d¡¯acumular pols al pante¨® i torn¨¦s a reviure. Ha passat a l¡¯inrev¨¦s. L¡¯edici¨® del 1993 publicada a Quaderns Crema ¨¦s un totxo introbable per col¡¤locar a la prestatgeria m¨¦s que no pas per llegir. Des de la tesi, Coll no ha deixat de treballar Carner, de qui ¨¦s el gel¨®s marmessor. La feinada obsessiva l¡¯evidencien els dos volums que s¡¯acaben de publicar: un amb la poesia dispersa i la tradu?da, l¡¯altre amb un suplement que fonamentalment ¨¦s una met¨°dica i fascinant cronologia. Per¨° el preu d¡¯aquesta obsessi¨® no hauria de ser l¡¯escamoteig del llibre a una altra generaci¨®. Com a m¨ªnim dues, de fet, no hi han pogut accedir, contradient el desig de Carner. Per¨° no s¡¯ha de perdre l¡¯esperan?a. Hi haur¨¤ un dia que Poesia vencer¨¤ la malastrugan?a.

Poesia dispersa pr¨°pia i tradu?da 1896-1924

Josep Carner
Jaume Coll (ed.)
Edicions 62. 2296 p¨¤gines. 90 euros