Corrupci¨® moral del cadell burg¨¨s

Com passava a El franctirador, situada a la Pol¨°nia del 1991 sense que mai s¡¯impos¨¦s cap sensaci¨® d¡¯impostura, com passava en alguns contes de Seguir¨¤s el ritme del fantasma jamaic¨¤ ¡ªon es viatjava a l¡¯Am¨¨rica dels anys cinquanta, es visitava Noruega i es travessava Jamaica sense que tampoc es reprodu¨ªs cap imatge de postal tur¨ªstica¡ª, a Tsunami, 30¨¨ premi Ciutat de Tarragona de novel¡¤la Pin i Soler, Albert Pijuan (Calafell, 1985) continua ampliant el territori geogr¨¤fic de la literatura catalana, i, de manera absolutament convincent, transporta el lector a Sri Lanka i a Puerto Vallarta (M¨¨xic) i narra les vicissituds dels hereus d¡¯una extensa cadena hotelera que neix d¨¨cades enrere amb una pensi¨® familiar a Salou.

TSUNAMI

Albert Pijuan

Angle Editorial

272 p¨¤gines

17,90 euros

A m¨¦s a m¨¦s, com si dugu¨¦s a bon port el que no fa la Nu, la n¨°via d¡¯un dels tres cosins eixelebrats que protagonitzen Tsunami, que vol escriure un gui¨® cinematogr¨¤fic ¡°sobre la decad¨¨ncia de la burgesia¡±, ¡°un tros de tema perqu¨¨ la burgesia catalana no ¨¦s com la centreeuropea, que com a m¨ªnim ha tingut la dec¨¨ncia d¡¯exhibir p¨²blicament el seu autoodi en novel¡¤les i pel¡¤l¨ªcules¡±, realitza una demolidora pintura de la corrupci¨® moral, la inconsci¨¨ncia i la falta de cautela dels cadells d¡¯una determinada classe social que viuen segurs de ser els amos del seu m¨®n.

Certament, Tsunami ¡°va d¡¯una fam¨ªlia que dirigeix una cadena d¡¯hotels, que ¨¦s un sector que sintetitza a la perfecci¨® la din¨¤mica fagocitadora de la classe dominant, la qual, sota la pol¨ªtica de terra cremada, extreu tot el b¨¦ d¡¯un lloc per emportar-se¡¯l a casa i que t¨¦ l¡¯habilitat, mentre dura l¡¯espoli, de crear a ulls de les seves v¨ªctimes un miratge de benestar, la clau de la seva superviv¨¨ncia¡±, per¨° la direcci¨® narrativa que empr¨¨n Pijuan, per sort, lluny del sentimentalisme i a la vora de la compassi¨®, va molt m¨¦s enll¨¤ de la simple den¨²ncia i atrau el lector gr¨¤cies a uns motius estrictament literaris.

Hi ha una prosa ¡°que bascula entre l¡¯exaltaci¨® i l¡¯atordiment¡±, una prosa feta de frases i frases que es van estenent i estenent sense punts i sense punts i a part ¡ªcom si cada cap¨ªtol s¡¯assembl¨¦s a un bloc verbal destinat a propinar un cop de ma?a¡ª, i que cauen sobre l¡¯¨¤nim del lector com l¡¯onada gegantesca del t¨ªtol, com si constitu?ssin l¡¯¨²nica manera de representar els desvaris o les ressaques que els protagonistes i bona part dels secundaris suporten gr¨¤cies a l¡¯alcohol i la coca?na i altres estupefaents, o com si fossin el cam¨ª m¨¦s recte i necessari per descriure els excessos i les desmesures d¡¯uns quadres de costums a frec del deliri imparable, minuciosament descrits, talment com si Pijuan tingu¨¦s la mirada d¡¯un comediant estoic.

Hi ha, en segon lloc, l¡¯habilitat d¡¯aconseguir que Tsunami no esdevingui una novel¡¤la presonera del virtuosisme estil¨ªstic i que, m¨¦s enll¨¤ del calculad¨ªssim ritme verbal que segresta l¡¯atenci¨® des de la primera p¨¤gina, el lector no pugui deixar d¡¯estar atrapat per la inc¨°gnita dram¨¤tica que es planteja a la primera part i que flota com una amena?a al llarg de la trama, com si Pijuan es reivindiqu¨¦s tamb¨¦ com un narrador capa? d¡¯improvisar un relat que, explicat d¡¯una altra manera, donant m¨¦s rellev¨¤ncia i energia als fets que a les frases i mirant el m¨®n m¨¦s com un apocalipsi que no pas com una s¨¤tira, podria escoltar-se atentament assegut a la vora del foc.

I hi ha, en fi, un tercer aspecte no menys notable: la capacitat de Pijuan per transformar un g¨¨nere com la com¨¨dia (perqu¨¨ Tsunami no deixa de ser un vodevil familiar ple d¡¯embolics i malentesos) en una obra de subst¨¤ncia pol¨ªtica, de venjan?a antropol¨°gica, de reflexi¨® ecol¨°gica, sobre el b¨¦ o el mal de la hiperinformaci¨® i la hipervisibilitat, sobre la llibertat de les masses i l¡¯expansi¨® del turisme. Tamb¨¦ fa gr¨¤cia que sigui una gran novel¡¤la sobre la burgesia catalana i que a penes es trepitgin carrers de Barcelona.

A l¡¯inici de Tsunami els pares dels tres hereus de la cadena hotelera compren un elefant de marfil, de metre i vint d¡¯al?ada, amb els ulls de safir blau i el llom cobert d¡¯una tela d¡¯or adornada de gemmes verdes i vermelles (o robins i maragdes), i pregunten als tres nois qu¨¨ els sembla. Est¨¤ b¨¦, diu un d¡¯ells, i els pares ¡°es donen per satisfets amb la resposta¡±, encara que sigui err¨°nia perqu¨¨, evidentment, l¡¯¨²nica resposta acceptable ¡ªcom passa amb aquesta novel¡¤la de Pijuan¡ª seria que est¨¤ molt i molt b¨¦.