Montserrat, una muntanya de narratives
De les pugnes simb¨°liques de la Renaixen?a als ovnis de ¡®La Mes¨ªas¡¯, el conjunt integrat pel mass¨ªs, el monestir i l¡¯abadia, que celebra el mil¡¤lenari, ¨¦s un lloc ineludible en el desenvolupament de la cultura catalana
No hi ha un lloc amb m¨¦s c¨¤rrega simb¨°lica i ideo?l¨°gica a Catalunya que Montserrat. Al llarg de la hist¨°ria s¡¯ha convertit en un centre polis¨¨mic, associat al poder, la cultura i la vida social, on tenen lloc tota mena de pr¨¤ctiques que es justificaran, contradiran i reformularan a trav¨¦s d¡¯un complex entramat de codis. Reconegut com un lloc de sants i de savis, que d¡¯en?¨¤ del segle XII ha esdevingut un punt de devoci¨® internacional, Montserrat ¨¦s molt m¨¦s que un espai emblem¨¤tic i pintoresc situat al bell mig d¡¯un parc natural. ?s un lloc de pugnes simb¨°liques ineludible en el desenvolupament de la cultura catalana, on participen abats, monjos i peregrins, poetes rom¨¤ntics, excursionistes i cient¨ªfics, escriptors amb un agut sentit del paisatge i novel¡¤listes ¨¤vids de recrear el passat hist¨°ric.
El conjunt monumental integrat pel monestir, l¡¯abadia i la muntanya t¨¦, sens dubte, moltes capes. Una de les m¨¦s evidents ¨¦s la geol¨°gica. Fa trenta milions anys Montserrat era una vall. La progressiva acumulaci¨® de c¨°dols, que s¡¯anaren compactant amb el temps, la transform¨¤ en el mass¨ªs de roques sediment¨¤ries que ¨¦s ara, i la va convertir en un lloc ideal per a la mitologia i el llegendari popular. Un ¡°plat de menuts de gallina monstruosos¡±, deia, sorneguerament, Josep Pla l¡¯any 1926. Aquest origen sedimentari es pot relacionar amb l¡¯acumulaci¨® de narratives que ha generat.
Una de les hist¨°ries m¨¦s interessants sobre la muntanya sagrada ¨¦s la que evoquen, amb molta gr¨¤cia, Anselm M. Albareda i Josep Massot i Muntaner a l¡¯edici¨® revisada de la Hist¨°ria de Montserrat (PAMSA), del 2012. El 1800, el fil¨°sof i diplom¨¤tic alemany Wilhelm Humbold puj¨¤ a la muntanya per la ruta Barcelona-Martorell-Montserrat. Durant l¡¯ascens qued¨¤ colpit pel relleu de roques corcades, balmes i vegetaci¨®: semblava reviure una experi¨¨ncia evocada a la balada ¡°Geheimnisse¡±, de Goethe. El paisatge li provoc¨¤ un xoc inesborrable del qual parl¨¤ profusament en cartes adre?ades al poeta de Weimar, en les quals destacava els efectes del paisatge montserrat¨ª en l¡¯¨¤nima humana. Com apunt¨¤ encertadament Schiller, ¡°Montserrat xucla l¡¯home del m¨®n exterior al m¨®n interior¡±.
En plena Renaixen?a, V¨ªctor Balaguer va voler que la serra esdevingu¨¦s un referent per a tothom
Un segle despr¨¦s, el novembre del 1924, Joan Coromines explica l¡¯ascens al cim de Sant Jeroni en una quartilla d¡¯Itineraris (Ara Llibres, 2014), un recull de les seves notes d¡¯excursionista. Caminant infatigable, el fil¨°leg ca?aparaules descriu amb p¨¨ls i senyals la durada de la ruta, apunta la topon¨ªmia del lloc i detalla les dificultats amb qu¨¨ es troba quan fa el recorregut a peu. La seva escriptura ¨¦s directa i precisa. ?s, de fet, hereva de la prosa instructiva generada per la literatura excursionista del XIX, centrada en les expedicions que, amb finalitats cient¨ªfiques, emprengueren bot¨¤nics, ge¨°legs, historiadors, arque¨°legs... i simples aficionats a la natura. Coromines arriba a Monistrol amb tren. Des d¡¯all¨ª s¡¯enfila costa amunt passant per la carretera del monestir, la font de la Teula i un corriol que ressegueix una torrentera en molt mal estat. Un cop arriba a la casa de Sant Jeroni, descendeix, a trav¨¦s dels torrents de Migdia i de Santa Maria, fins a Collbat¨®. El recorregut, a tot estirar, ha durat un mat¨ª (o 321 minuts, per ser exactes).
Al llarg del XIX la muntanya es convert¨ª en un espectacle fascinant que fou descodificat a partir del seu pintoresquisme: ¨¦s a dir, en relaci¨® amb les possibilitats de ser pintada o representada visualment. Els gravats d¡¯Alexandre Paborde i l¡¯inter¨¨s rom¨¤ntic per les grans panor¨¤miques afavoriren l¡¯atracci¨® pel pintoresc. Jordi Mart¨ª Hennenberg i Francesc Roma Casanoves han explicat la import¨¤ncia que tingu¨¦ la creaci¨®, el 1876, de l¡¯Associaci¨® Catalanista d¡¯Excursions Cien?t¨ªfiques (ACEC) en la ¡°descoberta¡± cient¨ªfica i art¨ªstica del paisatge. La recuperaci¨® cultural iniciada per la Renaixen?a convert¨ª aquesta associaci¨® en un agent molt din¨¤mic en la construcci¨® moderna d¡¯un imaginari montserrat¨ª d¡¯acord amb el catalanisme emergent en el moment. L¡¯associa?ci¨® divulg¨¤, sobretot a trav¨¦s del butllet¨ª, el resultat de les seves investigacions, reproduint, en molts casos, sensacions i emocions. Centrant-se, principalment, en la Catalunya Vella, la literatura excursionista cre¨¤ una determinada valoraci¨® est¨¨tica del pa¨ªs, en qu¨¨ Montserrat va prendre un paper fonamental. El volum dedicat a Montserrat de l¡¯?lbum pintoresc-monumental de Catalunya, promogut per l¡¯ACEC i pagat per subscriptors, era una pe?a ben representativa en aquest sentit: pretenia preservar i donar a con¨¨ixer el patrimoni monumental montserrat¨ª a trav¨¦s de les noves possibilitats expressives que oferia la fotografia (en aquest cas, amb les fotografies d¡¯Heribert Marriezcurrena).
Paral¡¤lelament, la historiografia rom¨¤ntica difongu¨¦ la imatge d¡¯un Montserrat solitari, apartat del bullici mund¨¤. Aix¨ª ho veiem al cap¨ªtol dedicat a la muntanya que Pau Piferrer escriv¨ª per a un dels dos volums focalitzats en Catalunya de Recuerdos y bellezas de Espa?a (1839), tradu?t al catal¨¤ el 1932. Com les ¡°serres desiguals¡± que apareixen a ¡®La p¨¤tria¡¯ de Bonaventura Carles Aribau, el mass¨ªs montserrat¨ª ¨¦s, per a Piferrer, un lloc connectat al sentiment, els or¨ªgens i la fam¨ªlia. Encara que les obagues agrestes i a merc¨¨ de la torbonada siguin alegrades pel so dels romeus cantant el Virolai, el que roman del lloc ¨¦s la quietud i la calma. Els anacoretes hi fan una vida sense tribulacions i els seus dies s¡¯escolen ¡°sense brogit i en pau¡±.
En plena Renaixen?a la muntanya fou objecte de noves pugnes simb¨°liques. V¨ªctor Balaguer, l¡¯escriptor liberal i progressista nascut fa dos-cents anys, volgu¨¦ que la serra retallada pels ¨¤ngels esdevingu¨¦s un referent per a tothom. Com ha estudiat Josep M. Garcia-Fuentes, Balaguer s¡¯aproxim¨¤ al m¨®n montserrat¨ª amb la voluntat de convertir-lo en el centre de l¡¯imaginari monumental catal¨¤, destacant-ne la singularitat. Tamb¨¦ fou un dels impulsors de la restauraci¨® del monestir ¡ªdestru?t per les tropes napole¨°niques entre 1809 i 1812¡ª, abans que el grup de Vic, liderat per Jaume Collell, se n¡¯apropi¨¦s i utilitz¨¦s el proc¨¦s de reconstrucci¨® com a arma de batalla al servei del catalanisme conservador. Enfront de la visi¨® pagana i moderna que la ci¨¨ncia i el progr¨¦s havien introdu?t de la muntanya, el bisbe Torres i Bages i el poeta Verdaguer, servint-se de l¡¯efem¨¨ride de la celebraci¨® del mil¡¤lenari (en aquest cas, de la troballa de la Moreneta a la cova), en vindicaren els or¨ªgens inequ¨ªvocament cristians el 1880. El resultat literari d¡¯aquesta operaci¨® s¨®n els llibres verdaguerians Montserrat. Llegendari, can?ons, odes i La llegenda de Montserrat.
Ara Montserrat ¨¦s el centre tem¨¤tic de novel¡¤les hist¨°riques que recreen episodis transcendentals
Mentre s¡¯iniciaven les obres del cremallera i els funiculars, s¡¯obrien restaurants i un petit observatori, una colla de poetes dedicaven composicions a la muntanya i n¡¯actualitzaven el llegendari fundacional. De totes les icones representatives del Montserrat m¨ªtic destaquen dues figures: la Moreneta i fra Joan Gar¨ª. El 1880 Verdaguer pos¨¤ lletra a un nou Virolai, musicat per Josep Rodoreda, que, popularitzat pel catalanisme, en diverses ocasions fou interpretat com un himne ofici¨®s de Catalunya. La llegenda de fra Gar¨ª fou recreada per Verdaguer, Maragall i, ja en la postguerra, Sagarra. Situada en el temps de Guifr¨¦ el Pil¨®s, explica una hist¨°ria de temptaci¨®, pecat i redempci¨® protagonitzada per un anacoreta amb fama de santedat. Temptat pel dimoni, Gar¨ª viola Riquilda, la filla del comte, la mata i l¡¯enterra. En assabentar-se¡¯n, el papa el condemna a caminar de quatre grapes, tenir p¨¨l i mirar a terra com un os. Anys despr¨¦s ¨¦s capturat per uns ca?adors que se l¡¯emporten a la cort. El fill del comte, encara nad¨®, quan el veu, es posa a parlar i explica l¡¯engany de qu¨¨ ha estat v¨ªctima. Gar¨ª, un home que fins aleshores, diu Maragall, tenia els ¡°ulls de terra¡±, ¨¦s perdonat per D¨¦u i Riquilda, emparada per la Verge, torna a la vida.
Al segle XXI Montserrat ha estat el centre tem¨¤tic de diverses novel¡¤les hist¨°riques, que en recreen episodis de gran transcend¨¨ncia. Els or¨ªgens del monestir, al segle XI, des de la perspectiva dels primers dotze monjos que, per ordre de l¡¯abat Oliba, es traslladaren de Ripoll al nou monestir, ¨¦s el nucli argumental de Les torres al cel (La Rosa dels Vents, 2013), de Coia Valls. Mart¨ª Gironell, a L¡¯arque¨°leg. De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni (Columna, 2010), ficcionalitza la vida del monjo Bonaventura Ubach, que viatj¨¤ a Jerusalem el 1910, on estudi¨¤ a l¡¯Escola B¨ªblica, i inici¨¤ la primera traducci¨® catalana de la B¨ªblia, que es public¨¤, en vint-i-sis volums, entre 1926 i 1954. Ben aviat sortir¨¤ a la mateixa editorial La muntanya del tresor, de Gironell, centrada en el paper resistencialista que assum¨ª el monestir durant la guerra civil.
L¡¯¨¨xit de Montserrat es deu, sens dubte, al fet que la fascinaci¨® per la muntanya ha tingut sempre una dimensi¨® popular ¡ªuna popularitat vinculada al ritu, la festa i l¡¯oci en general. D¡¯en?¨¤ del XIX, la muntanya ha esdevingut una destinaci¨® recurrent per a noves formes de pelegrinatge, que conviuen amb les tradicio?nals: els viatges de noces, l¡¯escalada i el turisme. Reprodu?da en tota mena de suports (medalles, escultures, postals, etc.), l¡¯ef¨ªgie de la Moreneta ¨¦s una icona f¨¤cilment reconeixible, que ha estat utilitzada com a objecte fetitx ¡ªo kitsch, com en el cas de les samarretes sobre la ¡°Moderneta¡±, on es reprodueix l¡¯ef¨ªgie de la Verge amb ulleres de sol. Un exemple d¡¯aquest fetitxisme el trobem a Un film (3.000 metres) (1926, ara a Club Editor), la novel¡¤la sobre el m¨®n de l¡¯hampa de V¨ªctor Catal¨¤. El protagonista, Nonat Ventura, un orfe que, de gran, es dedica a la delinq¨¹¨¨ncia, confia supersticiosament en la medalla de la Mare de D¨¦u que porta penjada al coll, especialment quan prepara cops arriscats.
M¨¦s recentment, el 2017, Eva Vila, aprofitant l¡¯exuber¨¤ncia de formes i suggestions que ofereix la geologia montserratina, la tria com a localitzaci¨® per a una ?taca ben particular, la que explica a la pel¡¤l¨ªcula al¡¤leg¨°rica Pen¨¨lope, on el personatge hom¨¨ric ¨¦s una dona gran que espera, cosint, en una casa buida i un entorn boir¨®s. El misteri de la muntanya tamb¨¦ ¨¦s protagonista de La Mes¨ªas (2023). L¡¯¨¨xit de l¡¯¨²ltima s¨¨rie dels Javis ha fet reviure les excursions de supersticiosos que, des dels anys setanta, pugen a Montserrat amb l¡¯esperan?a de veure ovnis al cel. Una nova narrativa s¡¯afegeix a la muntanya.
El Mil¡¤lenari
Mil anys no es fan cada dia i Montserrat ha programat una s¨¨rie d¡¯activitats per celebrar aquesta efem¨¨ride durant tot el 2025. La principal ¨¦s l¡¯exposici¨® Montserrat, mil anys d¡¯art i d¡¯hist¨°ria, una visita ¨²nica per descobrir tot el que amaga la muntanya m¨¦s m¨¤gica de Catalunya. L¡¯exposici¨® mostra la seva hist¨°ria mil¡¤len¨¤ria, marcada per la fidelitat a la regla de sant Benet, a trav¨¦s de les obres d¡¯art conservades que en parlen, i dona valor al lloc privilegiat on s¡¯ubica el monestir, que ha viscut moments rellevants, essent santuari popular i a la vegada centre cultural significatiu. Aquesta mostra narra el passat, present i futur del monestir a trav¨¦s dels objectes que l¡¯han configurat, oferint una explicaci¨® pedag¨°gica del m¨®n cristi¨¤ i mon¨¤stic. Alhora, ofereix l¡¯oportunitat de veure peces art¨ªstiques i lit¨²rgiques que normalment no s¨®n accessibles al p¨²blic general. Per exemple, el Llibre Vermell de Montserrat, les escultures de l¡¯Abat Oliba i sant Benet que ocupen un espai destacat a la Sala Capitular del Monestir, una r¨¨plica de la imatge de la Mare de D¨¦u de Montserrat vestida i el quadre Sant Benet amb dos ¨¤ngels, c¨°pia d¡¯un quadre de Juan Andr¨¦s de Ricci feta per un alumne seu.
M¨¦s enll¨¤ de l¡¯exposici¨®, gaireb¨¦ un miler d¡¯activitats religioses, culturals i socials se succeiran fins al desembre del 2025 per commemorar els mil anys d¡¯hist¨°ria del monestir. Els actes del Mil¡¤lenari es regiran sota el lema ¡°Ora, lege, labora, rege te ipsum in communitate¡± [Resa, llegeix, treballa, guia¡¯t a tu mateix en comunitat].
Fa mil anys, uns monjos procedents de Ripoll van fundar el monestir de Santa Maria de Montserrat. No podien imaginar que deu segles m¨¦s tard aquell lloc continuaria existint, despr¨¦s d¡¯haver estat a punt de desapar¨¨ixer. I encara menys que es convertiria en un punt de refer¨¨ncia per a tot un pa¨ªs i per a moltes persones d¡¯arreu del m¨®n. Els sentiments de moltes generacions formen el fil de la hist¨°ria d¡¯aquesta muntanya extraordin¨¤ria que mant¨¦ viva la seva ess¨¨ncia. EL PA?S