Audrey Diwan, cineasta: ¡°A ning¨² li importa el plaer¡±

Audrey Diwan va comen?ar per la literatura, va passar per les publicacions femenines i ara es dedica al cinema. El 2021 es va endur un Lle¨® d¡¯Or per la pel¡¤l¨ªcula L¡¯esdeveniment, basada en el t¨ªtol hom¨°nim d¡¯Annie Ernaux sobre el seu avortament. Diwan ¨¦s mare de dos fills per¨° tamb¨¦ va avortar, molts anys despr¨¦s que Ernaux i sense l¡¯angoixa de la clandestinitat. L¡¯¨²ltima pel¡¤l¨ªcula que ha dirigit ¨¦s Emmanuelle, que va inaugurar el festival de Sant Sebasti¨¤ i es podr¨¤ a veure a Filmin al febrer. Est¨¤ inspirada en la pel¡¤l¨ªcula de Just Jaekin: ¡°No vaig acabar-la mai, la pel¡¤l¨ªcula de Jaekin: jo no era el p¨²blic a qui anava dirigida¡±. Aquell film ¨¦s dels anys setanta i seguia l¡¯argument d¡¯una novel¡¤la er¨°tica que duia el mateix t¨ªtol, que es va publicar sota pseud¨°nim i va ser censurada als anys cinquanta. En contrast amb l¡¯¨¨xit de L¡¯esdeveniment, en el cas d¡¯Emmanuelle la cr¨ªtica ha estat demolidora. Hi ha cin¨¨fils que comenten que l¡¯Emmanuelle de Diwan no nom¨¦s no ¨¦s la figura er¨°tica i ¡°desitjant¡± de Jaekin que va escandalitzar Fran?a, sin¨® que a m¨¦s no cau b¨¦ a ning¨². La directora sent que no se l¡¯ha ent¨¨s, que ella no volia fer una pel¡¤l¨ªcula er¨°tica, sin¨® que justament volia assenyalar un canvi d¡¯¨¨poca.

Diwan va ser a Barcelona en el marc de la Biennal de Pensament, on va conversar sobre Agn¨¨s Varda amb la cineasta Carla Simon. Li agrada Alcarr¨¤s, li interessa el llenguatge cinematogr¨¤fic de Simon.

Pregunta. ?s filla d¡¯una romanesa i d¡¯un liban¨¨s, per¨° ¨¦s francesa de nacionalitat i de cultura. Com va ser cr¨¦ixer a la Fran?a dels anys vuitanta?

Resposta. Jo hauria d¡¯haver nascut al L¨ªban. La mare estava embarassada de mi, per¨° se¡¯n van haver d¡¯anar perqu¨¨ les bales travessaven l¡¯apartament. Era la guerra civil libanesa. Vaig n¨¦ixer a Fran?a per casualitat, i sovint m¡¯he preguntat com hauria estat la meva vida si hagu¨¦s crescut al L¨ªban. Ni el pare ni la mare em van transmetre l¡¯¨¤rab ni el roman¨¨s: volien que m¡¯integr¨¦s a Fran?a. Vaig cr¨¦ixer en una fam¨ªlia libanesa, amb les portes obertes i gent que entra i surt. Em semblava enriquidor, a mi, per¨° en les mirades de segons qui notava que hi havia un punt estranger en mi que no s¡¯esborrava aix¨ª com aix¨ª.

P. Ha escrit per a revistes femenines. Qu¨¨ va implicar, per a vost¨¨?

R. He treballat per a revistes molt diferents, la primera era cultural, molt independent i for?a radical. I despr¨¦s em va sortir l¡¯oportunitat d¡¯escriure sobre societat en una revista femenina. L¡¯ambient que vaig trobar a la redacci¨® em va semblar molt dol?; a l¡¯¨¨poca no utilitz¨¤vem la paraula sororitat, que ara sentim a tot arreu, per¨° era ben b¨¦ la representaci¨® i la imatge que jo em feia d¡¯una revista femenina. Hi havia molta ajuda m¨²tua. Diria que si avui es lleg¨ªs el que escriv¨ªem aleshores¡­ la gent se¡¯n faria creus, perqu¨¨ les coses han canviat tan r¨¤pid que la representaci¨® que es feia de la dona quinze o vint anys enrere ha quedat desfasada: el que valorem, la relaci¨® amb l¡¯altre, amb els homes, amb la bellesa. Tot. A l¡¯¨¨poca cr¨¨iem tenir una visi¨® progressista que avui semblaria del tot reaccion¨¤ria.

P. I qu¨¨ marca el canvi al cinema?

R. Sempre havia volgut escriure; d¡¯entrada pensava en la novel¡¤la, per¨° l¡¯escriptura t¨¦ moltes formes, i algunes et permeten viure¡¯n. El cinema ¨¦s un ecosistema en qu¨¨ es reuneixen l¡¯escriptura i la possibilitat de viure¡¯n. Cal guanyar-se la vida d¡¯alguna manera. Quan vaig comen?ar a publicar llibres em vaig malfiar de mi mateixa, vaig dir-me que ¨¦s millor no vincular-me a l¡¯etiqueta d¡¯autor. Vaig dir al meu editor que durant deu anys no escriuria per al p¨²blic. I va ser aix¨ª.

P. Per qu¨¨ ¨¦s un referent, Agn¨¨s Varda?

R. Vaig veure Vagabond de Varda quan era molt jove, i la protagonista ¨¦s alg¨² que encarna molt b¨¦ la llibertat. Vol ser lliure encara que li costi la vida, i no explica per qu¨¨. Aix¨° sempre m¡¯ha interessat, com ens podem aferrar a una idea sense cap justificaci¨®. Varda redefineix grans idees. S¡¯arrisca i sempre es mira el m¨®n des d¡¯un lloc on no se l¡¯espera. Coneixes el treball que ha fet sobre les patates? Les deixa envellir. Agafa verdures que ja no s¨®n boniques i les mira d¡¯una altra manera.

A Cl¨¦o de 5 a 7 agafa l¡¯arquetip de la cantant de varietats, que ¨¦s com una petxina buida. I Varda ens diu: ¡°Viurem 24 hores en la vida d¡¯aquesta dona, de tal manera que quan sortiu del cinema ella haur¨¤ canviat i tamb¨¦ haur¨¤ canviat la manera com la veieu¡±. ?s una dona a qui jutgem. A meitat de la pel¡¤l¨ªcula, li fan cantar una can?¨® que ha escrit ella, el pla seq¨¹¨¨ncia es mou cap a ella i de sobte Cl¨¦o passa a habitar la m¨²sica, deixa de mirar-se al mirall. Est¨¤ habitada per la certesa que es morir¨¤. Varda filma el moment en qu¨¨ la cantant de varietats esdev¨¦ artista. Per mi ¨¦s com el que fa amb les patates, una altra manera de dir ¡°aquest ¨¦s un objecte que jutgem¡± o ¡°aix¨° ¨¦s un objecte que jutgem¡± i ara reflexionarem junts, travessarem un moment de la seva vida i veurem si podem veure-la d¡¯una altra manera. Varda sempre fa algun despla?ament, projecta una mirada diferent sobre les coses i les il¡¤lumina. Mirem malament les coses i no sabem mirar la bellesa.

P. La pel¡¤l¨ªcula L¡¯esdeveniment, guanyadora del Lle¨® d¡¯Or, est¨¤ basada en el llibre d¡¯Annie Ernaux que porta el mateix t¨ªtol. Com va arribar a Ernaux?

R. Vaig arribar d¡¯hora a Ernaux, per¨° a aquest llibre hi vaig arribar tard. Quan es va publicar l¡¯any 2000 va ser un frac¨¤s; m¡¯ho va dir ella mateixa una vegada que vaig anar-la a veure. Em va dir que els periodistes no hi havien mostrat inter¨¨s i que la gent no volia llegir-lo. S¡¯ha parlat molt de la meva pel¡¤l¨ªcula inspirada en el llibre d¡¯Ernaux, per¨° va ser dif¨ªcil fer anar la gent al cinema a veure-la. Els semblava dur, assistir a un avortament il¡¤legal des de la perspectiva de la noia. Era inc¨°mode; sempre miro d¡¯estar inc¨°moda, tot i que potser alguna vegada estaria b¨¦ sentir-se c¨°moda [riu].

Jo volia fer una pel¡¤l¨ªcula que q¨¹estion¨¦s l¡¯erotisme en la nostra societat, per¨° la gent espera una pel¡¤l¨ªcula er¨°tica

P. Per qu¨¨ no es va cenyir al llibre, en el qual Ernaux fa refer¨¨ncies als anys noranta, quan ja ¨¦s una dona madura que escriu sobre l¡¯avortament de la seva joventut?

R. Perqu¨¨ si hagu¨¦s fet aix¨° el subjecte seria passat, una protagonista que es mira pel retrovisor. I m¡¯interessava explicar per qu¨¨ aquest tema, el de l¡¯avortament, encara ¨¦s contemporani. No volia que el problema form¨¦s part del passat. Quan vaig comen?ar a escriure aquesta pel¡¤l¨ªcula tothom em preguntava per qu¨¨ em posava a fer-ho ara, si a Fran?a ja hi ha una llei que permet a les dones avortar. Per aquesta regla de tres ja no haur¨ªem de fer m¨¦s pel¡¤l¨ªcules sobre la Segona Guerra Mundial. I de cop va sortir el Roe Wade¡­ i aix¨ª vam veure que el que deia Simone de Beauvoir ¨¦s veritat, que cada dret aconseguit per les dones recula amb cada crisi. Per aix¨° has de posar l¡¯avortament a la Constituci¨®.

P. Qu¨¨ ha apr¨¨s, en el cam¨ª que l¡¯ha portat de L¡¯esdeveniment a Emmanuelle?

R. Ha estat dur. Perqu¨¨ l¡¯¨¨xit¡­ jo no vaig escriure L¡¯esdeveniment pensant en el Lle¨® d¡¯Or. No volia estar c¨°moda, i per aix¨° la idea de fer Emmanuelle em va atraure. El perill, la por i l¡¯excitaci¨® s¨®n els guies. La por perqu¨¨ jo sabia que aquesta pel¡¤l¨ªcula seria complicada, que contradiria idees; sabia que seria mal rebuda, per¨° aix¨° no ¨¦s motiu suficient per no fer-la. ?s dur dedicar-se a un projecte amb el pressentiment que no encaixar¨¤ amb l¡¯¨¨poca. I tot i aix¨ª, alguna cosa em diu que he de seguir la meva intu?ci¨®. El problema ¨¦s que Emmanuelle no ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula er¨°tica, ara ho he ent¨¨s. Jo volia fer una pel¡¤l¨ªcula que q¨¹estion¨¦s l¡¯erotisme en la nostra societat, per¨° la gent ha vingut a veure una pel¡¤l¨ªcula er¨°tica. Segurament ¨¦s culpa meva.

P. A les dones se¡¯ns demana molt pel nostre plaer sexual i pel desig, ¨²ltimament.

R. S¨ª? Jo tinc la intu?ci¨® contr¨¤ria. Crec que a ning¨² li importa, el plaer. Durant molt de temps la virtut del plaer femen¨ª ha estat validar la performaci¨® de l¡¯home. L¡¯orgasme d¡¯una dona ve a puntuar una actuaci¨®. A nivell cultural, l¡¯emancipaci¨® es fa a poc a poc. Escric sobre la dona, per¨° crec que la frigidesa de la meva Emmanuelle no ¨¦s nom¨¦s sobre la dona. Hi ha estudis que apunten que la gent jove ja no t¨¦ ganes d¡¯anar-se¡¯n al llit amb els altres! Som en una era postsexual. Ens hem bolcat molt en nosaltres mateixos, i el contacte amb l¡¯altre no es fa a trav¨¦s de la mirada, sin¨® de la representaci¨®. Crec que tenim por de la mirada de l¡¯altre, l¡¯encarnaci¨® fa por i ens hem convertit una mica en fr¨ªgids. I volia explicar aquesta manera de relacionar-nos. I metaf¨°ricament l¡¯hotel de luxe que fa d¡¯escenari a Emmanuelle ¨¦s el que pretenem fer creure que som: presoners d¡¯un quadre, d¡¯una imatge, d¡¯alguna cosa que ¨¦s falsa. Som en aquest moment, i aix¨° ¨¦s el que mostra la pel¡¤l¨ªcula. Vaig cr¨¦ixer amb la idea que una dona que tenia relacions sexuals no feia el que s¡¯ha de fer. I aix¨° que no vaig n¨¦ixer als anys quaranta, com Annie Ernaux, sin¨® als vuitanta. Per¨° la resist¨¨ncia ¨¦s molt i molt forta. Tinc molta autocensura integrada, discursos sobre que les noies no fan aix¨° i les noies no fan all¨°. Estic molt marcada per aquesta pres¨® interior, i aquests s¨®n els murs interiors que sempre intento esfondrar, la comoditat que sempre busco trencar.

P. I qu¨¨ vol fer, a partir d¡¯ara?

R. Estic segura que vull continuar fent pel¡¤l¨ªcules. M¡¯agrada aquest exercici en tots els seus vessants, i ara soc molt feli? de tornar a la part d¡¯escriure. Tinc necessitat d¡¯aquesta solitud, de tornar a casa i tancar la porta. Hi ha massa soroll. Parlem molt de pel¡¤l¨ªcules, per¨° tinc la sensaci¨® que la gent ja no en mira, que parlem de cinema sense veure pel¡¤l¨ªcules, i no m¡¯agraden les pel¡¤l¨ªcules redu?des al seu tema. Fem pel¡¤l¨ªcules que s¡¯assemblen al que som, per¨° els films s¨®n m¨¦s que aix¨°! Soc feminista, escric sobre les dones, ¨¦s evident que Emmanuelle est¨¤ travessada per aix¨°. Per¨° sento que la pel¡¤l¨ªcula ha quedat redu?da a aix¨°. Avui en dia el feminisme ¨¦s criticat, a Fran?a. ?s interessant veure com es cataloga de massa radical, com la idea que sura ¨¦s que el feminisme ha tingut el seu moment per¨° que aix¨° ja s¡¯ha acabat. Em pregunto com podem fer pel¡¤l¨ªcules que s¡¯assemblin a qui som sense que aix¨° impliqui que acabin dins d¡¯una caixa ben segellada perqu¨¨ no facin gaire soroll. Vull continuar fent pel¡¤l¨ªcules sobre la condici¨® de la dona tota la meva vida? No ho s¨¦.

P. Com va viure el Me Too a Fran?a?

R. El vaig viure com una q¨¹esti¨® essencial. Es va crear la dicotomia de favor i en contra, cosa que em sembla una follia. Com es pot estar contra de la idea d¡¯acabar amb la viol¨¨ncia sexual? La gent est¨¤ en contra el MeToo, per¨° no estarien a favor de la llibertat de violar una dona. ?s impossible, no estar d¡¯acord amb el Me Too. Penalment aix¨° est¨¤ resolt des de fa molt de temps, ¨¦s objectar contra un fenomen que ja est¨¤ escrit. Quan alg¨² em diu que est¨¤ en contra del MeToo, tinc ganes de tancar la discussi¨®. Fent Emmanuelle he descobert una cosa, i ¨¦s que el MeToo ha alliberat els actors. Hem fet una pel¡¤l¨ªcula sobre la sexualitat, hem parlat molt de sexe perqu¨¨ era el tema. El MeToo, pel que fa al cine i la representaci¨® de la sexualitat, ens ha alliberat a tots. Per¨° ning¨² ho diu, aix¨°, el que se sol dir ¨¦s el contrari. A Fran?a, la q¨¹esti¨® sobre el dret de les dones de disposar del seu propi cos i la manera com valorem la llibertat de dir que no, ara es veuen interrogades, amb el cas Gis¨¨le Pelicot.

P. Pelicot no ha tingut por del que anomenem revictimitzaci¨®, ha donat la cara. No ¨¦s gens habitual, ha estat un gest de for?a extraordinari.

R. S¨ª, per¨° ¨¦s una v¨ªctima. I en realitat cal tornar a l¡¯arrel del que vol dir v¨ªctima. V¨ªctima no ¨¦s un judici de valors. ?s factual, t¨¦ a veure amb la llei. Per jutjar un cas cal un culpable i una v¨ªctima. I ¨¦s important tornar a aquest origen sense que aix¨° impliqui una q¨¹esti¨® moral determinada. No es tracta de q¨¹estionar la moral, es tracta de q¨¹estionar els fets.