Eufemismes i toxicitats d¡¯??igo Errej¨®n
Sembla una carta per admetre bona part dels fets i dels comportaments que li atribueixen sense que arribi a ser una confessi¨®
De fet hi ha moltes maneres de dir que alg¨² ¨¦s un malparit, o una mala persona, aqu¨ª els matisos poden ser m¨²ltiples i les inclinacions de cadasc¨², diverses. Tenim all¨° de ser un mala pe?a, o tamb¨¦ un bona pe?a si ens posem ir¨°nics, o una mala b¨¨stia, un mala ¨¤nima, o ser un mala pinta, tenir mala fe o ser un bon element, altre cop amb ironia. Recordo tamb¨¦ la meva mare que deia d¡¯un que tenia mala jandi (o ¨¦s jand¨ª?) o que era un mal hermano. I per descomptat disposem d¡¯una bona rastellera d¡¯insults diversos que tamb¨¦ poden fer servei, com ara ser un penques o un barrut si som generosos, o b¨¦ un desgraciat o un que cadasc¨² acabi la frase. Doncs b¨¦, ara gr¨¤cies a la carta d¡¯??igo Errej¨®n sabem tamb¨¦ que d¡¯alg¨² que no ¨¦s gaire de fiar en podem dir que t¨¦ una subjectivitat t¨°xica.
Que el llenguatge, com a mitj¨¤ d¡¯expressi¨® i comunicaci¨® que ¨¦s, ¨¦s tamb¨¦ un instrument de manipulaci¨® no ens hauria de sorprendre. All¨° que diem no ¨¦s nom¨¦s all¨° que referim (¨¦s a dir, l¡¯objecte denotat), sin¨® tamb¨¦ el vehicle mateix amb qu¨¨ ho referim, que sovint transmet m¨¦s missatge tot i transmetre la mateixa informaci¨®. Si parlem de Carles Puigdemont, per exemple, no ¨¦s el mateix dir que va ser el president que va posar les urnes que no pas dir que va ser el president de la independ¨¨ncia dels deu segons o un fugit de la just¨ªcia. Estem parlant del mateix personatge, per¨° el que diem ¨¦s substancialment diferent i cada missatge t¨¦ la seva intenci¨®.
Vet aqu¨ª doncs que Errej¨®n, en la seva fugida endavant, ens obsequia amb un text en qu¨¨ pr¨¤cticament res no ¨¦s dit pel seu nom i s¡¯opta per les giragonses verbals a fi de presentar una realitat for?a di¨¤fana i mesquina com un producte de les circumst¨¤ncies i a ell mateix com una v¨ªctima del sistema. Tot plegat sembla una carta per admetre bona part dels fets i comportaments que se li atribueixen, una mena d¡¯admissi¨® de culpa, per¨° evitant amb subterfugis i eufemismes les expressions massa expl¨ªcites i res que el pogu¨¦s comprometre penalment o que sembli una confessi¨®. Amb l¡¯afegit de proporcio?nar en safata una cr¨ªtica a tots els detractors del llenguatge propi de l¡¯esquerra actual, aix¨° que se sol etiquetar despectivament sota el terme de wokisme, en tant que la carta podria ser un bon exercici de redacci¨® en l¡¯¨²s del llenguatge pol¨ªticament correcte per a tot aquell que vulgui blanquejar comportaments de (vegeu primer par¨¤graf).
?s curiosa, en aquesta capbussada en el m¨®n de l¡¯eufemisme, la manera com es presenten els comportaments egoistes i individua?listes, que segons Errej¨®n serien producte de l¡¯activitat pol¨ªtica mateix, a causa de ¡°una forma de compotarse que se emancipa [!] a menudo de los cuidados, de la empat¨ªa y de las necesidades de los otros¡±; ¨¦s a dir, que no tens cap mena d¡¯escr¨²pol. I reblem el clau culpant el sistema: si l¡¯egoisme ¨¦s fruit de l¡¯activitat pol¨ªtica, la seva multiplicaci¨® no t¨¦ altra causa que el patriarcat mateix, en un exercici que estar¨ªem a punt (ens falta molt poc) de qualificar de monument al cinisme: soc un egoista perqu¨¨ soc pol¨ªtic, i si a m¨¦s no tinc cap mena d¡¯escr¨²pol ¨¦s perqu¨¨ soc home, i un m¨®n d¡¯homes m¡¯ha fet aix¨ª, i he de ser aix¨ª tot i que com a pol¨ªtic pretengui combatre el m¨®n que m¡¯ha fet aix¨ª.
I aqu¨ª topem amb una de les frases m¨¦s comentades de la carta: all¨° d¡¯arribar al l¨ªmit de la contradicci¨® entre el personatge i la persona. Aviam. Haur¨ªem de convenir que, afinitats ideo?l¨°giques a banda, el personatge ??igo Errej¨®n semblava un devessall de virtuts. Vist des de fora (D¨¦u me¡¯n guard veure¡¯l des de dins), feia pinta de ser un paio educat, correcte, bon orador, una vestimenta sense estrid¨¨ncies, conservadora fins i tot, un tallat de cabells d¡¯all¨° m¨¦s formal i una sempiterna joventut que et fa preguntar si s¡¯afaita ben arran o b¨¦ si ¨¦s que ¨¦s imberbe. No diries que en un sopar de comprom¨ªs et faria quedar malament. Doncs b¨¦, seguint la l¨°gica de la frase d¡¯ell mateix, si aquest ¨¦s el personatge i diu que ha arribat al l¨ªmit de la contradicci¨® amb la persona, com deu ser la persona? O m¨¦s ben dit, on ha anat a parar?
No sabem qu¨¨ pret¨¦n dir quan, tot seguit, dona a entendre que porta una vida neoliberal mentre fa de portaveu de Sumar, vet aqu¨ª una altra contradicci¨®. Qu¨¨ vol dir? Es dedica a invertir en criptomonedes i pisos tur¨ªstics? Fa tot de compres a Amazon i Glovo en lloc de freq¨¹entar el comer? de proximitat? O es refereix al masclisme estructural, que tanmateix no ha esmentat en tota la carta? No ¨¦s estrany que hi hagi qui pensi que s¡¯hi entreveu una vida d¡¯excessos, amb consums no sempre del tot legals. Per¨° noi, qu¨¨ vols? Si fas una carta exculpat¨°ria amb tot d¡¯eufemismes i evites dir les coses pel seu nom, per for?a el ventall de possibilitats interpretatives ser¨¤ tan gran com el forat que per culpa teva quedar¨¤ a tota l¡¯esquerra.