Amb El Molino o sense, aquell Paral¡¤lel no tornar¨¤

Els experts en aix¨° del negoci de les arts esc¨¨niques i del m¨®n de l¡¯espectacle en general tenen clar que una gran concentraci¨® de sales en un espai redu?t ¨¦s clau per provocar que la gent vagi m¨¦s al teatre, perqu¨¨, diuen, es produeix un efecte de contagi: quan surts d¡¯una, veus qu¨¨ passa a les altres i t¡¯entren ganes d¡¯anar-hi. Aix¨° ¨¦s el que passa al West End de Londres i al seu theatreland, a Broadway, a Nova York, i a la Gran V¨ªa de Madrid. I ¨¦s el que passava al Paral¡¤lel durant els primers 40 anys del segle XX. Hi ha havia una quinzena llarga de teatres, de caire popular, alguns amb aforaments de fins a 6.000 espectadors, com l¡¯Olympia, que no tancaven mai. Ara els pots comptar amb els dits d¡¯una m¨¤: cinc.

El Molino ha representat durant molts anys l¡¯anhel de molta gent per recuperar aquell Paral¡¤lel, canalla, pol¨ªticament incorrecte i molt din¨¤mic, amb teatres que s¡¯adaptaven als gustos del p¨²blic i, per tant, popular. Per¨° aquell Paral¡¤lel, que podem llegir a Vida privada, a Mirall trencat o a les novel¡¤les de Juli Vallmitjana, ¨¦s impossible que torni, almenys en el curt o mitj¨¤ termini.

D¡¯entrada, Barcelona no t¨¦ el fervor teatral d¡¯aquella ¨¨poca, tan menystingut per la intel¡¤lectualitat noucentista del moment, que desdenyaven el Pa?ral¡¤lel com a concepte, per barroer i vulgar. Tampoc no hi ha empresaris disposats a invertir pela llarga en el negoci. Quants anys fa que no obre un gran teatre a la ciutat? El Teatre Principal, a la Rambla, espera el seu torn: a finals del 2021 l¡¯alcaldessa Ada Colau s¡¯hi va fer fotos i es va anunciar que el 2024 tornaria a aixecar el tel¨® despr¨¦s d¡¯una inversi¨® de 25 milions d¡¯euros. Som a finals del 2024 i encara l¡¯esperem.

Als anys vint del segle passat no hi havia tele ni plataformes, i els barcelonins sortien a divertir-se al Paral¡¤lel. S¡¯hi podia trobar de tot i molt m¨¦s: circ, mim, cabaret, cuplet, per¨° tamb¨¦ la Margarida Xirgu i les estrenes de l¡¯¨²ltim Guimer¨¤. Hi havia prostituci¨®, drogues, l¡¯hampa i el millor de cada casa, a m¨¦s d¡¯una llavor revolucion¨¤ria que el franquisme es va encarregar de sepultar. Aix¨ª, del 1939 fins als anys vuitanta, amb el sorgiment del Barcelona, posa¡¯t guapa, tot aquell escenari fastu¨®s eminentment teatral es va anar esllanguint fins a desapar¨¨ixer.

L¡¯Ajuntament ha orquestrat diversos plans a l¡¯avinguda. Ha aconseguit reobrir el que va ser el Teatre Espanyol, ara Paral¡¤lel 62, i fa el segon intent amb El Molino. Cap d¡¯ells dedicat al tea?tre. El consistori tamb¨¦ ¨¦s propietari de l¡¯Arnau, que no hi ha manera de tornar-lo a aixecar, tot i la pressi¨® dels ve?ns. Al seu costat, sobreviuen el Vict¨°ria, en mans del Mago Pop, per molt que ara hi hagi Mar i cel, l¡¯Apolo, controlat pel grup madrileny Smedia, factoria de musicals, i el Condal, que ¨¦s de Focus. A l¡¯off de l¡¯avinguda tenim el Tantarantana, sala de proximitat, que va estar a punt de tancar davant l¡¯escomesa d¡¯un fons voltor. Recuperar el Talia, el C¨°mic o l¡¯Olympia seria impossible: no en queda res i, al seu lloc, hi ha nous edificis. Tot nou i lleig, tot ben polit.