Jugar a llegir Sally Rooney

Amb prou feines havia llegit cent cinquanta p¨¤gines de l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Sally Rooney que vaig concloure que Intermezzo (Periscopi) ¨¦s un llibre sobre el llenguatge. Una novel¡¤la filos¨°fica, en el mateix sentit que les d¡¯Iris Murdoch, en qu¨¨ s¡¯investiga un problema te¨°ric amb estrat¨¨gies narratives. Rooney facilita aquesta interpretaci¨®, obrint el llibre amb una citaci¨® de les Investigacions filos¨°fiques de Ludwig Wittgenstein: ¡°Per¨°, ?no notes la pena ara? (¡®Per¨°, ?no jugues a escacs ara?¡¯)¡±. Una cita herm¨¨tica en la qual el fil¨°sof vien¨¨s, igual que Sally Rooney, no parla ni de sentir pena ni de jugar a escacs: parla de com funciona el llenguatge.

La citaci¨®, aleshores, apareix com un senyal d¡¯advert¨¨ncia contra els qui volen llegir Intermezzo com una novel¡¤la sobre el dol, la violenta solitud de la masculinitat incel o la impossibilitat de comunicar-nos sota el capitalisme emocional. El problema, en tot cas, ¨¦s el seg¨¹ent: si la cita inicial ¨¦s un senyal d¡¯advert¨¨ncia (posem-hi un ¡°stop¡±), com podem aturar-nos davant d¡¯una advert¨¨ncia si desconeixem el codi de circulaci¨®? No ¨¦s una pregunta ret¨°rica per fer mofa dels qui no han llegit les Investigacions filos¨°fiques, sin¨® un dels problemes fonamentals als quals vol donar resposta Wittgenstein. Com podem arribar a seguir una regla si no ¨¦s seguint una regla? Com podem arribar a aprendre a parlar si no ¨¦s parlant?

No tinc l¡¯espai ni la capacitat per resumir el pensament de Wittgenstein en un par¨¤graf, per¨° la caricatura que en far¨¦ hauria de servir per entendre qu¨¨ ens proposa Intermezzo. A les Investigacions filos¨°fiques s¡¯hi defensa la idea que el significat del llenguatge no ¨¦s un estat mental: el significat ¨¦s una pr¨¤ctica social. No s¨¦ qu¨¨ vol dir la paraula gos perqu¨¨ hagi dedu?t quina ¨¦s la idea universal de gos despr¨¦s de veure molts gossos; tampoc perqu¨¨ tingui classificades totes les imatges mentals dels gossos que he vist; i encara menys perqu¨¨ hagi nascut amb la idea innata de gos. Wittgenstein ens dir¨¤ que el llenguatge ¨¦s una manera d¡¯actuar, una pr¨¤ctica intersubjectiva, que nom¨¦s pot funcionar com un joc (precisament, els escacs) possible entre persones que comparteixen un mateix mode de vida i segueixen unes mateixes regles: s¨¦ qu¨¨ vol dir gos perqu¨¨ visc entre persones que es relacionen d¡¯una determinada manera (la meva) i fan servir la paraula gos d¡¯una determinada manera (la meva). S¨¦ que un alfil ¨¦s un alfil perqu¨¨ el moc en diagonal. El significat ¨¦s l¡¯¨²s, i l¡¯¨²s ¨¦s el que fa la regla: comprendre les regles ¨¦s usar les paraules.

Des d¡¯aquesta perspectiva, quan alg¨² diu que sent pena o dolor, no s¡¯est¨¤ referint a un sentiment privat, a una entitat mental i emocional que nom¨¦s ell o ella pot entendre, sin¨® que est¨¤ duent a terme una conducta expressiva, exactament igual que cridar o dir ¡°ai¡±. ?s per aix¨° que Intermezzo no ¨¦s una fantasia terap¨¨utica sobre la necessitat de comunicar-nos amb m¨¦s claredat, con¨¨ixer-nos millor a nosaltres mateixos, identificar amb m¨¦s precisi¨® les nostres emocions o ser m¨¦s assertius. Al contrari, Intermezzo ¨¦s una llarga demostraci¨® (de gaireb¨¦ 500 p¨¤gines, en la traducci¨® de Ferran R¨¤fols) del fet que el llenguatge desborda les paraules i els continguts mentals: que comen?a i acaba m¨¦s enll¨¤ de nosaltres, en una ecologia de relacions, materials i immaterials, que es defineix per la classe, el g¨¨nere, la religi¨®, el capital cultural, social i educatiu o la norma heteropatriarcal, entre molts altres elements que defineixen els jocs socials.

Aix¨° explica que, de forma coherent per¨° poc encertada, Rooney decideixi retratar aquestes expressions de dolor o pena amb personatges que van a reunions del sindicat de llogateres, es guanyen la vida a OnlyFans o consumeixen v¨ªdeos supremacistes a YouTube. Coherent, perqu¨¨ aquesta intervenci¨® sobre el llenguatge no pot ser nom¨¦s un exercici d¡¯estil en tensi¨® i d¡¯homenatge al modernisme literari. Poc encertada perqu¨¨, lluny d¡¯investigar liter¨¤riament la intersecci¨® entre sexualitat i plataformes, o l¡¯articulaci¨® de nous moviments socials lligats a l¡¯habitatge, el que fa Rooney ¨¦s barrejar debats actuals de manera costumista (unes gotetes de poliamor!, un toc de salut mental!) sense que aquests debats determinin, de manera evident, la construcci¨® i desconstrucci¨® de la subjectivitat dels personatges.

Malgrat aix¨° ¨²ltim, tinc la temptaci¨® de concloure que Intermezzo ¨¦s la novel¡¤la m¨¦s marxista de Sally Rooney. Una obra categ¨°ricament materialista, des de la concepci¨® mateixa de l¡¯¨²s del llenguatge: tota la novel¡¤la es pot considerar una c¨¤rrega contra la centralitat cultural de les idees d¡¯individualitat i d¡¯interioritat subjectiva, una esmena a la totalitat de la psicoan¨¤lisi (i de bona part de la psicologia com a ci¨¨ncia), una investigaci¨® liter¨¤ria de com les infraestructures econ¨°miques (el mode de vida) defineixen all¨° que podem dir i pensar.

Afirmar-ho, ¨¦s cert, seria una exageraci¨®. Com ¨¦s una exageraci¨® dir que Intermezzo ¨¦s una novel¡¤la sobre el llenguatge. No pas perqu¨¨ no hi hagi motius per defensar-ho llargament: les cites a Wittgenstein s¨®n constants; les refer¨¨ncies als escacs no s¡¯expliquen nom¨¦s perqu¨¨ el marit de Rooney hi jugu¨¦s durant la pand¨¨mia (a les Investigacions filos¨°fiques els escacs apareixen mencionats m¨¦s de 40 vegades com a analogia de llenguatge); la construcci¨® formal de la novel¡¤la ¨¦s, literalment, un desmuntatge del solipsisme filos¨°fic: passem de personatges atomitzats i tancats en la seva perspectiva (el seu cap¨ªtol) a un final de com¨¨dia rom¨¤ntica de diumenge tarda on tots conflueixen en una mateixa forma d¡¯entendre¡¯s; i, podr¨ªem afegir, les refer¨¨ncies a Joyce i l¡¯Ulisses tampoc s¨®n exclusives del xovinisme dublin¨¨s de Rooney: parlem de la catedral novel¡¤l¨ªstica del modernisme literari que va elevar l¡¯stream consciousness a art.

Totes dues exageracions, per¨°, ens ajuden a fer sentit. S¨®n formes de jugar a Sally Rooney. I no ho dic nom¨¦s pel fenomen editorial, que tamb¨¦: llegir-la des de la sobreinterpretaci¨® pseudofilos¨°fica ¨¦s molt m¨¦s divertit que llegir-la com la cronista oficial del realisme capitalista i limitar-nos a supervisar si fa b¨¦ la seva tasca de peritatge social. Jugar a Sally Rooney ¨¦s veure la seva lectura, i la tert¨²lia oficial i oficiosa sobre les seves novel¡¤les, com un joc en el sentit de Wittgenstein. ?s a dir: no com l¡¯esfor? per conquistar un sentit profund o descobrir la intenci¨® aut¨¨ntica de l¡¯autora, sin¨® com una pr¨¤ctica contextual i compartida. No com una manera de preguntar-nos pel que una novel¡¤la diu (i si ¨¦s conservadora), sin¨® de preguntar-nos per all¨° que pot fer (i si pot ser subversiva). Potser, aleshores, ens adonarem que, en lloc d¡¯una hermen¨¨utica, el que necessitem ¨¦s una er¨°tica de la novel¡¤la.

*L¡¯¨²ltima frase ¨¦s una par¨¤frasi de la p¨¤gina 461 d¡¯Intermezzo, on Sally Rooney fa una par¨¤frasi de la frase final d¡¯Against interpretation, de Susan Sontag