Palagonia i el mal gust
La categoria del ¡®grotesc¡¯, com a categoria associada al ¡®mal gust¡¯ o al ¡®kitsch¡¯ ja no posseeix vig¨¨ncia, com mostra Giovanni Macchia en el seu assaig ¡®El pr¨ªncipe de Palagonia¡¯
La hist¨°ria del mal gust ¨¦s tan extensa com la del bon gust, potser m¨¦s i tot. El bon gust en mat¨¨ria d¡¯arquitectura, escultura i pintura ha patit durant molts segles la f¨¨rula del gust pr¨°piament cl¨¤ssic, grec i rom¨¤, que ha determinat i determina, encara avui, les obres que es produeixen en aquests camps. En el camp de l¡¯escultura, sembla clar que el classicisme va perdurar s¨°lidament fins al segle XVIII, amb menys fermesa al segle XIX, i molt poc entre els contemporanis, llevat, a Catalunya, del per¨ªode noucentista: Clar¨¤, Llimona o Rebull s¨®n escultors ¡°cl¨¤ssics¡±.
El cas ¨¦s que un esbojarrat dit Francesco II Gravina (1722-1788), pr¨ªncep de Palagonia, lloc a prop de Palerm, va heretar del seu pare una casa d¡¯un relatiu estil barroc, va fer-hi obres importants, i va reblar pour le plaisir la legitimitat del mal gust suprem a Europa: va encarregar una s¨¨rie d¡¯escultures ¡ªm¨¦s de cent, de les quals queda una quarantena, ja que els hereus en van destruir moltes perqu¨¨ no podien dormir¡ª, com les que es veuen a la imatge, que, des de l¡¯¨°ptica de la gran escultura cl¨¤ssica ¡ªja grega, ja romana, ja renaixentista, ja neocl¨¤ssica¡ª poden ser considerades una de les mostres m¨¦s ¨°bvies i aparatoses del mal gust. Com que la brama va c¨®rrer pertot, Goe?the va visitar aquella propietat l¡¯any 1787, i, com era d¡¯esperar en la seva persona i d¡¯acord amb la seva formaci¨® cl¨¤ssica, en va dir aquestes galanies: ¡°L¡¯actual propietari [Francesco II] ... ha concedit la llibertat m¨¦s absoluta a la seva apassionada inclinaci¨® per les formes extravagants i de mal gust ... Captaires i espanyols [?] d¡¯ambd¨®s sexes, moros, turcs, geperuts, tota mena d¡¯esguerrats, nans ... un cavall amb mans humanes, un cap de cavall en un cos d¡¯home [de manera semblant comen?a l¡¯Ars poetica d¡¯Horaci], simis desfigurats, molts dracs i serps, tota mena de potes en tota mena de figures, et caetera¡±. (Viatge a It¨¤lia, trad. de Rafael M. Bofill, Columna). Goethe se¡¯n va anar per cames, esfere?t, havent vist pr¨¨viament les magn¨ªfiques restes gregues i romanes de Sic¨ªlia.
Ara el lector disposa del llibre exemplar de Giovanni Macchia, El pr¨ªncipe de Palagonia en traducci¨® de Jos¨¦ Ram¨®n Monreal (Barcelona, Elba, 2024), en qu¨¨ l¡¯assagista itali¨¤ intenta explicar per diversos biaixos la gran raresa de les monstruositats de la casa famosa del pr¨ªncep. Per mera discreci¨®, tota vegada que el proverbi llat¨ª de gustibus non est disputandum t¨¦ avui m¨¦s vig¨¨ncia que mai ¡ªperqu¨¨ ja no hi ha c¨¤non que valgui en cap de les arts, pl¨¤stiques o escrites¡ª, Macchia no s¡¯alinea amb Goethe ni amb tots els que han considerat aquelles rareses com un dels zenits de la barroeria art¨ªstica. No ho fa pel sol fet que el ¡°mal gust¡± ¨¦s una de les derives del concepte de ¡°grotesc¡±, habitualment definit com una cosa ¡°que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat¡± (DEC), i que ¡°posseeix com a ingredients indispensables l¡¯horror i l¡¯abjecci¨®¡± (Encyclopaedia Universalis, Albin Michel); ara ja sabem que tots aquests elements poden ser presents ¡ªsense cap objecci¨® per part dels cr¨ªtics, menys encara dels turistes¡ª a moltes obres d¡¯art.
Ja se¡¯n troben en part a l¡¯Antigor (Arist¨°fanes), per¨° molt m¨¦s des de l¡¯edat mitjana fins avui. S¨®n grotesques la majoria de les g¨¤rgoles de les catedrals g¨°tiques ¡ªNotre Dame n¡¯¨¦s ple¡ª; Rabelais presenta personatges grotescos de cap a cap dels cinc llibres de Gargantua; s¨®n grotescos els gravats del tardorenaixentista Jacques Callot, que van inspirar un gran llibre d¡¯Aloysius Bertrand, Gaspard de la nuit (1842); hi ha grolleria i lletjor a Brueghel i al Bosco; s¨®n grotescos els museus d¡¯anatomia patol¨°gica i els ¡°gabinets de curiositats¡±, tan abundants als segles XVI i XVII; ho s¨®n molts gravats de Goya; i, per tirar cap als nostres dies, la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s altament grotesca ¡ªincloent-hi les escultures de Subirachs i excloent-hi part de l¡¯interior¡ª; ¨¦s grotesc el mobiliari i els campanars del per¨ªode ¡°alfons¨ª¡± ¡ªpopularment anomenat ¡°estilo remordimiento¡±¡ª; ho ¨¦s la casa de Donald Trump, Mar-a-Lago (ess¨¨ncia de l¡¯horror, com ell mateix); ¨¦s grotesca la cer¨¤mica de la Bisbal que es ven ara ¡ªno l¡¯antiga, que posse?a l¡¯habitual cortesia que escau al m¨®n artes¨¤¡ª, i ho s¨®n la muntanya de Montserrat (que els noucentistes detestaven) o les escultures de Vigeland, en un parc d¡¯Oslo molt visitat.
En suma: la categoria del ¡°grotesc¡±, com a categoria est¨¨tica associada al ¡°mal gust¡± o al ¡°kitsch¡±, ja no posseeix vig¨¨ncia. ?s el que demostra Macchia a l¡¯assaig esmentat: ja no podem apel¡¤lar al ¡°bon gust¡± o a les categories est¨¨tiques del classicisme per analitzar i comentar el ¡°fenomen Palagonia¡±; hem de rec¨®rrer a altres arguments: el context cultural, la psicologia del perpetrador o la sociologia del gust. No sabem qu¨¨ hauria dit Goethe si hagu¨¦s conviscut, com nosaltres, amb una barreja tan indiscernible del bell i del lleig, del ponderat i del grotesc.