?s possible recuperar internet dels bilionaris?

Per alguns, plantejar-se si internet ¨¦s democr¨¤tic pot semblar una cosa absurda. Al cap i a la fi, tenim m¨¦s cat¨¤leg del que podem recordar en serveis de streaming, perfils d¡¯entreteniment, para-socials o no, i eines que faciliten cada aspecte de les nostres vides. En un mateix dia pots barallar-te amb una francesa que t¡¯ofereix cinquanta c¨¨ntims per la brusa que t¡¯ha regalat ta mare, reproduir compulsivament els mateixos tres minuts d¡¯un p¨°dcast perqu¨¨ et distreus i fer que tots els teus contactes es preguntin ¡ªun altre cop¡ª per qu¨¨ els tens a ¡°millors amics¡±. Tot el que has de fer per gaudir de la utopia digital ¨¦s marcar una casella que accepti els termes i condicions. Aix¨ª i tot, el moment cultural ve marcat per un fort pessimisme davant de les xarxes.

A la Biennal de Pensament d¡¯enguany, Zadie Smith animava el seu p¨²blic dient que ¡°tot el que cal fer ¨¦s deixar d¡¯utilitzar aquestes plataformes perqu¨¨ les big tech tanquin d¡¯un dia per l¡¯altre¡±. Per¨° hi ha qui considera que un altre internet ¨¦s possible, i que rau precisament a fer just el contrari de tot aix¨°. El pessimisme i l¡¯alarma converteixen el problema d¡¯internet en una cat¨¤strofe inevitable, una invenci¨® condemnada des del principi per la seva pr¨°pia naturalesa. I aquest pensament ens fa oblidar que, no nom¨¦s un altre internet ¨¦s possible, sin¨® que ja ho ha estat. La creen?a que l¡¯¨²nica soluci¨® ¨¦s renegar de tot aix¨° fa que deixem de plantejar-nos fins i tot les q¨¹estions m¨¦s b¨¤siques: per qu¨¨ no tenim un servidor de correu electr¨°nic p¨²blic? ?s normal que des de l¡¯educaci¨® p¨²blica es faci servir Google Drive com a ¡°opci¨® f¨¤cil¡±? El col¡¤lapse global d¡¯aeroports i bancs el passat 19 de juliol es podria haver evitat, si no es depengu¨¦s exclusivament de Microsoft?

Aquest setembre, la investigadora i activista Simona Levi publicava Digitalitzaci¨® Democr¨¤tica (Raig Verd), un llibre que proposa la transformaci¨® cap a un internet al servei de la ciutadania. Levi no es planteja si internet ha de ser democr¨¤tic, sin¨® que ent¨¦n que, sent com ¨¦s avui un element indestriable de la nostra socia?litzaci¨® i vida laboral, ho ha de ser. Internet, diu Levi, ¡°no ¨¦s nom¨¦s una invenci¨® tecnol¨°gica, sin¨® un canvi social i, per tant, pol¨ªtic¡±. L¡¯activista defensa que l¡¯¨²nica manera d¡¯aconseguir la sobirania a les xarxes ¨¦s, precisament, no desentendre¡¯ns-en. I no desentendre¡¯ns-en implica formaci¨® per comprendre com funcionen els gegants tecnol¨°gics, descentralitzaci¨® per no dependre¡¯n i un paper actiu de les institucions p¨²bliques per plantejar alternatives a les grans plataformes. Per¨°, sobretot, implica consci¨¨ncia per ser capa?os d¡¯identificar el problema ¡°com una responsabilitat ciutadana¡±.

Avui, amb internet, cadasc¨² pot triar la seva veritat, i el que ens hauria de preocupar ¨¦s tot all¨° que no triem

Al llibre, Levi recull diversos exemples d¡¯un internet participatiu, com va ser la creaci¨® de la Viquip¨¨dia, l¡¯enciclop¨¨dia lliure fundada l¡¯any 2001, mantinguda a trav¨¦s d¡¯una fundaci¨® sense ¨¤nim de lucre i actualitzada gr¨¤cies a la participaci¨® i comprovaci¨® d¡¯usuaris. Tamb¨¦ recorda el cercador Firefox de Mozilla, com a exemple d¡¯eina d¡¯¨¨xit i d¡¯¨²s est¨¨s de programari lliure.

Internet com a f¨¤brica

Excloure internet de la nostra pol¨ªtica tamb¨¦ vol dir no tenir cap control sobre les seves conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques. L¡¯historiador Yuval Harari, per altra banda, proposa una fiscalitzaci¨® econ¨°mica estricta perqu¨¨ les grans empreses d¡¯internet que especulen amb dades paguin impostos als pa?sos d¡¯on extreuen les dades que despr¨¦s venen. Al llibre Nexus (Edicions 62), l¡¯autor fa servir els termes ¡°explotaci¨®¡± i ¡°neocolonialisme¡± per palrar d¡¯aquest nou model econ¨°mic en qu¨¨ les xarxes socials fan farming dels seus usuaris: ¡°En una economia de la informaci¨® imperial, les dades en brut es recolliran a tot el m¨®n i fluiran cap al centre de l¡¯imperi. All¨¤ es desenvolupar¨¤ la tecnologia d¡¯avantguarda, que produir¨¤ algoritmes immillorables que sabran identificar gats, predir tend¨¨ncies de moda, conduir vehicles aut¨°noms i diagnosticar malalties. Les dades d¡¯Egipte i de Mal¨¤isia potser enriquiran una empresa de San Francisco o Pequ¨ªn, per¨° la gent del Caire i de Kuala Lumpur seguiran sent pobres. Segons PricewartonhouseCooper, s¡¯espera que la IA afegeixi 15,7 bilions a l¡¯economia global el 2030. Dins d¡¯aquesta globalitat, els Estats Units i la Xina rebran el 70% d¡¯aquest creixement.¡±

La q¨¹esti¨® ¨¦s preguntar-nos, doncs, com ¨¦s que tot aix¨° no s¡¯ha plantejat fins ara. Fa un temps no era estrany sentir a parlar dels 2000 com ¡°l¡¯era de la informaci¨®¡±, per¨° Harari creu que precisament ha estat aquesta ¡°visi¨® ing¨¨nua de la informaci¨®¡±, la creen?a que com m¨¦s informaci¨® posse?m, m¨¦s savis podem ser, la que anava errada. Aquesta concepci¨® optimista respon a un moment en qu¨¨ la informaci¨® encara era mediada per agents humans: editors, periodistes, pol¨ªtics i pensadors, entre d¡¯altres figures. Avui, amb internet, cadasc¨² pot triar la seva veritat. I el que ens hauria de preocupar ¨¦s precisament tot all¨° que no triem.

Moltes estructures ja es van desenvolupar abans de la implosi¨® de les ¡®big tech¡¯, nom¨¦s cal actualitzar-les

El genocidi de la comunitat rohingya l¡¯any 2017 ¨¦s un dels exemples m¨¦s clars de descontrol de la informaci¨® a les xarxes. De seguida es va considerar que la viol¨¨ncia havia escalat notablement despr¨¦s de la proliferaci¨® de v¨ªdeos i textos antirohingya a Facebook. ?s clar que la propaganda violenta no ¨¦s exclusiva del segle XXI, i Facebook es va defensar al¡¤legant que qui crea i difon aquest contingut s¨®n els humans, i que tant l¡¯empresa com els seus algoritmes nom¨¦s poden intervenir-hi fins a cert punt. La polaritzaci¨® a les xarxes passa per convertir els seus mecanismes en una cosa obscura i totalment alie?na als ciutadans. I, a poc a poc, tamb¨¦ aliena als seus creadors. Per¨° potser l¡¯error ¨¦s considerar que l¡¯algoritme no ¨¦s precisament una creaci¨® humana. Documents de la investigaci¨® interna de Facebook pel cas Myanmar del 2017 van calcular que el 70% de les visualitzacions dels v¨ªdeos d¡¯odi contra els rohingya provenien de la reproducci¨® autom¨¤tica. ?s a dir, que per molt que l¡¯usuari tri¨¦s contingut que no fos violent, per molt que nom¨¦s busqu¨¦s v¨ªdeos de gatets, en m¨¦s de la meitat d¡¯ocasions era redirigit cap a contingut violent contra una minoria. Per¨°, qu¨¨ hi guanya, aqu¨ª, Facebook?

En algun punt del 2015, el codi de plataformes com Facebook i Instagram va ser modificat per canviar d¡¯un ordre cronol¨°gic a un ordre de ¡°rellev¨¤ncia¡±, prioritzant els continguts que una equaci¨® considerava que t¡¯havien d¡¯interessar m¨¦s. Aquesta rellev¨¤ncia, per¨°, no ¨¦s una ¡°curadoria¡± tant com una estimaci¨® del que et far¨¤ interactuar i, per tant, passar m¨¦s estona en l¨ªnia. Aix¨° vol dir que potser t¡¯ofereix contingut violent perqu¨¨, en escandalitzar-te, et quedes m¨¦s estona veient el v¨ªdeo, o el veus m¨¦s d¡¯una vegada perqu¨¨ te¡¯n fas creus, el comentes per mostrar indignaci¨®, i el comparteixes per ser encara m¨¦s vocal en el teu rebuig total. Aqu¨ª cal preguntar-nos per qu¨¨ l¡¯algoritme busca que passem m¨¦s estona en l¨ªnia.

Qui t¨¦ por de l¡¯algoritme?

L¡¯algoritme, com la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, no ¨¦s negatiu per naturalesa. ?s una equaci¨®. Un mecanisme digital que absorbeix dades generades per un usuari, les processa i en treu conclusions rellevants per a uns objectius marcats. Aix¨° no vol dir que hi hagi alg¨² connectat al teu tel¨¨fon m¨°bil per revisar si vas al lavabo. Es tracta d¡¯una cosa molt m¨¦s senzilla i mercantilitzable. L¡¯algoritme recull dades i l¡¯empresa les ven a altres empreses que busquen afinar la seva estrat¨¨gia de m¨¤rqueting o crear perfils. La xarxa social aconsegueix encara m¨¦s beneficis dels que aconseguiria amb els espais de publicitat, aix¨ª que necessita que passem el m¨¤xim de temps possible a la plataforma, que interactuem per refinar els par¨¤metres de l¡¯algoritme i naveguem constantment, no per poder-nos vigilar d¡¯una manera orwelliana, sin¨® perqu¨¨ generem beneficis per a ells. Yuval Harari considera que ¨¦s justament en aquesta necessitat de retenci¨® on tot es comen?a a tor?ar: ¡°L¡¯acc¨¦s a la informaci¨®, en aquest cas, no ens fa lliures sin¨® que est¨¤ pensada per esclavitzar-nos a la pantalla a canvi de dades¡±. El problema ¨¦s que no podem saber els criteris amb qu¨¨ es programen aquests algoritmes.

Tant Simona Levi com Harari creuen que el problema rau en una ¡°asimetria de la informaci¨®¡±. Com a usuaris, ens movem per espais (Facebook, Google, X, Tiktok, etc.) basats en uns algoritmes que no sabem com funcio?nen per falta de formaci¨®, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ aquestes plataformes consideren el seu codi un ¡°secret d¡¯empresa¡± per tractar-se de la f¨®rmula del seu model de negoci. Aix¨ª, el seu funcionament sembla imprevisible i aleatori per a l¡¯usuari i ¨¦s innaccessible i opac per a les institucions que l¡¯han de fiscalitzar. Per¨° no ho ¨¦s. Sense anar m¨¦s lluny, aquest octubre NPR revelava documents interns de Tiktok on la plataforma calcula que calen 260 v¨ªdeos ¡ªo 35 minuts davant la pantalla¡ª per generar addicci¨®.

I tot i que ens pugui semblar que controlem all¨° que consumim a les xarxes, i que no ens importa que es facin diners amb les nostres hores a canvi d¡¯un producte gratu?t, els criteris de l¡¯algoritme tamb¨¦ tenen efectes en el nostre dia a dia. Kyle Chayka, autor de Filter?world, defensa que el mecanisme dels algoritmes avui ¨¦s capa? de determinar tota la cultura al nostre voltant, amb conseq¨¹¨¨ncies nefastes. ¡°La cultura a trav¨¦s de l¡¯algoritme¡±, diu Chayka, ¡°es torna f¨¤cil, replicable, participat¨°ria i ambient¡±. Per una banda, perqu¨¨ l¡¯algoritme escull el que ser¨¤ rellevant i, per l¡¯altra, perqu¨¨ el m¨®n s¡¯acaba adaptant al que resultar¨¤ atractiu per l¡¯algoritme perqu¨¨ no el deixin de banda. Un restaurant que es presenti com a ¡°instagramejable¡± pot aconseguir m¨¦s clients, i una editorial que publiqui un influenciador pot vendre m¨¦s llibres, fins al punt que ¡°l¡¯atenci¨® esdev¨¦ l¡¯¨²nica mesura amb qu¨¨ jutgem la cultura, i all¨° que obtindr¨¤ atenci¨® ¨¦s escollit per equacions desenvolupades a Silicon Valley¡±.

Quan permetem que la cultura s¡¯adhereixi als criteris de l¡¯algoritme, estem potenciant la creaci¨® de trols i altres arquetips premiats per comportaments que no es premien fora d¡¯internet, com els creadors que basen el seu contingut en l¡¯odi i l¡¯esc¨¤ndol, tal com explica el col¡¤lectiu Proyecto Una a La viralitat del mal (editorial Descontrol). Per altra banda, cal plantejar-nos qui controla la conversa p¨²blica, si aquests arquetips s¨®n els considerats ¡°m¨¦s rellevants¡± per l¡¯algoritme. Un estudi de Similarweb l¡¯any 2022 detecta que el 5% dels usuaris de X s¨®n bots, per¨° aquest 5% genera ¡°entre el 20,8% i el 29,2%¡± de tots els continguts.

Canvi de xip

Tot i aix¨ª, ¨¦s possible que el to pessimista i fins i tot de p¨¤nic vers la tecnologia justament contribueixi a obstaculitzar la sobirania a les xarxes. Considerar que estructures com l¡¯algoritme o la intel¡¤lig¨¨ncia artificial s¨®n ¨¦ssers misteriosos i hostils, allunyats de la nostra comprensi¨®, i parlar de les seves conseq¨¹¨¨ncies com a fets a?llats que nom¨¦s podem mirar de contenir, fa que ni tan sols concebem la possibilitat de fiscalitzar aquestes grans companyies. L¡¯analista Viktoria Vasileva apunta, que en els ¨²ltims anys, els gurus de la tecnologia han canviat d¡¯imatge: Elon Musk ha contractat estilistes de renom per apel¡¤lar a una masculinitat ¨¨pica, m¨¦s semblant a un pilot d¡¯avioneta que a un enginyer aeroespacial. Mark Zuckerberg ha deixat l¡¯uniforme que el definia per passar a vestir amb roba d¡¯estil urb¨¤ i juvenil: samarretes amples, cadenes d¡¯or i meleneta. Potser ¨¦s agosarat relacionar un canvi d¡¯imatge amb la voluntat d¡¯amagar encara m¨¦s el factor hum¨¤ en els codis i l¡¯algoritme, per¨° Vasileva es pregunta si no hi hauria una intenci¨® de deixar d¡¯intimidar l¡¯usuari en un moment en qu¨¨ el negoci de les dades ¨¦s m¨¦s agressiu que mai.

Simona Levi considera que la clau ¨¦s passar a entendre internet com un dret fonamental: ¡°Si la digitalitzaci¨® elimina obstacles entre les persones i les oportunitats, la manca d¡¯acc¨¦s igualitari a internet comporta desigualtats¡±. ?s a dir, si es percep com un dret, els governs hauran d¡¯invertir tant en formaci¨® com en infraestructura amb accessibilitat competitiva. Un cas interessant de consci¨¨ncia i iniciativa de l¡¯usuari ¨¦s la feina que s¡¯est¨¤ fent amb el Pla de Digitalitzaci¨® Democr¨¤tica en l¡¯Educaci¨®, que neix despr¨¦s que l¡¯any 2019 un grup de pares denunci¨¦s que l¡¯escola dels seus fills els demanava autoritzaci¨® perqu¨¨ Google gestion¨¦s i emmagatzem¨¦s les dades dels seus fills. Un cas similar ¨¦s el de l¡¯?ppna Skolplattformen, una alternativa lliure creada per 40 pares amb formaci¨® en programaci¨® en una hackat¨® per fer front a la necessitat de l¡¯escola dels seus fills despr¨¦s que l¡¯Ajuntament d¡¯Estocolm gast¨¦s el pressupost en una eina educativa que mai va funcionar.

Tal com apunten diversos autors, moltes d¡¯aquestes estructures ja es van desenvolupar abans de la implosi¨® de les big tech durant l¡¯anomenat Web 2.0. En molts casos, nom¨¦s caldria actualitzar-les o buscar maneres de donar suport a aquelles empreses mitjanes o de programari lliure que avui no poden competir amb gegants tecnol¨°gics, que no tenen problema a vendre per sota del preu de cost a canvi de l¡¯oportunitat de recollir dades per vendre. Levi assegura, per altra banda, que en molts casos la llei ja existeix, per¨° que no s¡¯aplica. El canvi ¨¦s una q¨¹esti¨® legislativa, per¨° sobretot de concepci¨®. El fil¨°sof Lowry Pressly afirma que cal rebutjar tota ¡°ideo?logia de la informaci¨®¡±, que ¡°la privacitat ¨¦s valuosa no perqu¨¨ ens doni poder sobre la nostra informaci¨®, sin¨® perqu¨¨ ens protegeix davant la generaci¨® d¡¯informaci¨® mateixa¡±. La pel¡¤l¨ªcula The Matrix (1999) plantejava una distopia en qu¨¨ les m¨¤quines tenien els humans connectats i tancats en c¨¤psules per extreure¡¯n l¡¯energia que els permetia viure. Ara, en comptes de m¨¤quines, potser haurem d¡¯imaginar bilionaris comptant iots.