Al cor de les tenebres del Pa¨ªs Valenci¨¤

Comence a escriure l¡¯article amb una por cerval a caure en els t¨°pics o la demag¨°gia. Vinc de portar productes de primera necessitat, amb la fam¨ªlia, a un dels locals habilitats a Sueca, mentre veig passar davant meu un grup de joves prove?ts amb eines de tota mena per ajudar a netejar el poble ve¨ª, Riola, afectat per la devastadora DANA. La trag¨¨dia s¡¯ha aturat, de moment, a mig quil¨°metre de ma casa. Ara soc al despatx, c¨°mode, dubtant si estic legitimat per dir-ne res, mentre trona i llampa i l¡¯¨²ltim recompte luctu¨®s situa la trag¨¨dia al Pa¨ªs Valenci¨¤ en m¨¦s de cent cinquanta morts i un nombre indeterminat, per¨° elevad¨ªssim, de desapareguts.

He localitzat, entre els meus llibres, l¡¯antologia Val¨¨ncia ¨¤rab. En prosa i vers, de les professores Labarta, Barcel¨® i Veglison. Sabia b¨¦ els versos d¡¯Ibn Hafaja que cercava: ¡°El riu ¨¦s dol?, com dol?a ¨¦s la saliva / arom¨¤tica dels llavis de l¡¯amant¡±. El poeta andalus¨ª, que va viure fa prop de mil anys a l¡¯actual Alzira, cantava la cara m¨¦s amable del riu X¨²quer. Aquests dies n¡¯he vist la m¨¦s fer¨¦stega. No ha estat la primera vegada. En la mem¨°ria, conserve les mirades de temor dels pares en la pantanada de Tous, el 1982, i tamb¨¦ he escoltat als majors relatar, com rapsodes, la gran riuada de Val¨¨ncia del 1957, provocada pel desbordament del T¨²ria

Avui dia, des que es retransmet en rigor¨®s directe l¡¯apocalipsi en qu¨¨ s¡¯ha convertit el m¨®n, no necessitem memoritzar les cat¨¤strofes. A trav¨¦s dels canals de missatgeria del tel¨¨fon, he vist escenes aterridores que semblaven extretes d¡¯un film de ci¨¨ncia-ficci¨®. Centenars de cotxes amuntegats en carreteres, ponts que ensorrava l¡¯aigua dels barrancs, avingudes negades de fang, la mar vomitant cad¨¤vers, vents huracanats bolcant camions... L¡¯inventari de desgr¨¤cies que ha assotat les terres valencianes seria massa llarg d¡¯enumerar. Ben aviat els equips m¨¨dics tractaran malalties que ni tan sols imagin¨¤vem, com l¡¯ecoansietat o la solast¨¤lgia.

Ja no ens cal citar el mon¨°leg sota la pluja del replicant Roy Batty, en Blade Runner, quan deia que havia vist coses que els humans no creur¨ªem mai. Ara les veiem amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia del que voldr¨ªem. Tampoc no ens encongeix el cor el senyor Kurtz murmurant ¡°L¡¯horror, l¡¯horror...¡± en la c¨¨lebre novel¡¤la de Conrad. Vivim al cor de les tenebres fa massa temps. Avui, si l¡¯oratge no ho impedeix, rius de gent aniran als cementeris per honorar la mem¨°ria dels difunts en el dia de Tots Sants. Molts altres hauran d¡¯aguantar una espera insuportable per honorar com cal els seus morts. Quan el sol eixugue la darrera gota d¡¯aigua, caldr¨¤ cercar-ne els responsables. M¨¦s enll¨¤ dels que tenim en ment, que solen disfressar-se de salvadors de la p¨¤tria, caldr¨¤ que ens mirem cap endins i al nostre estil de vida. Torne de nou a Ibn Hafaja i trobe uns versos que desconeixia: ¡°El cel de D¨¦u no plovia pedra a les nits, quan ¨¦rem assenyats i no ximples. / Des que ens hem convertit en dimonis de maldat, els ruixats del cel s¡¯han tornat lapidacions¡±.