¡®Rapats¡¯, un estudi de la subcultura skinhead aut¨°ctona

La posteritat t¨¦ sempre un component d¡¯atzar. No ¨¦s nom¨¦s que la hist¨°ria l¡¯escriguin els vencedors, ¨¦s que, a m¨¦s, sovint les modes, les f¨ªlies i les f¨°bies hi juguen el seu paper. No ¨¦s estranya, per tant, la freq¨¹¨¨ncia amb qu¨¨ des de la taula de novetats se¡¯ns interpel¡¤la amb hams com ¡°el cas desconegut¡±, ¡°l¡¯aut¨¨ntic protagonista¡±, ¡°la hist¨°ria mai contada¡±, etc. I les subcultures juvenils han estat v¨ªctimes prop¨ªcies d¡¯aquesta invisibilitzaci¨®, sigui pel seu car¨¤cter ef¨ªmer ??¡ª?la joventut es cura amb l¡¯edat¡ª, sigui per la incomprensi¨® dels acad¨¨mics adults vers mons que els s¨®n especialment aliens.

En el cas dels skinheads aut¨°ctons, s¡¯hi va sumar el biaix sensacionalista politicoperiod¨ªstic que va afavorir la confusi¨® de la part ¡ªels violents rapats feixistes¡ª amb el tot ¡ªuna estirp diversa, d¡¯ideologies contraposades i d¡¯uns or¨ªgens internacionals tamisats per les idiosincr¨¤cies locals. L¡¯esteriotip es va imposar perqu¨¨ encaixava en el prejudici i cada agressi¨® violenta, cada nova imatge amb parafarn¨¤lia nazi i cada nou akelarre als camps de futbol jugava a favor de la profecia autocomplerta.

El fenomen, per¨°, trascendeix l¡¯estricta cr¨°nica negra, i una mirada m¨¦s atenta hi sap veure una complexitat d¡¯influ¨¨ncies que s¡¯escampa a camps tan diversos com l¡¯est¨¨tica juvenil, la m¨²sica, la cultura underground, el m¨®n dels fanzins o el futbol. I, com destaca l¡¯escriptor Kiko Amat en el pr¨°leg, no hi ha cap guia millor d¡¯aquest submon que Carles Vi?as (Vila de Gr¨¤cia, 1972). Professor a la Universitat de Barcelona, aquest historiador curat d¡¯espants ja va dedicar-hi la tesi doctoral el 2013 i compta amb una llarga llista de treballs en qu¨¨ s¡¯inclou el recent Skinheads. Historia global de un estilo (Bellaterra, 2022), que funciona com a marc general d¡¯aquest nou t¨ªtol.

Rapats ¡ªpublicat tamb¨¦ en castell¨¤, i amb ja dues edicions en cada llengua¡ª es presenta, com s¡¯avan?a al subt¨ªtol, com Una hist¨°ria de la subcultura skinhead aut¨°ctona, desplegada en tres parts. La primera repassa l¡¯evoluci¨® hist¨°rica des del primer skinhead franc¨¨s arribat a Catalunya el 1980 amb la bona nova brit¨¤nica, la pac¨ªfica conviv¨¨ncia posterior amb tribus urbanes pr¨¨vies especialment a Barcelona, l¡¯expansi¨® per Espanya amb concrecions pr¨°pies a cada lloc (Madrid, Pa¨ªs Basc i Val¨¨ncia, sobretot), l¡¯aparici¨® encegadora dels nuclis feixistes, les reaccions contr¨¤ries (sharp, rash...) i la decad¨¨ncia a mans de la mercantilitzaci¨® de la seva est¨¨tica.

En segon lloc, Vi?as s¡¯interessa per la projecci¨® musical del fenomen, des d¡¯uns or¨ªgens compartits amb d¡¯altres estils fins a l¡¯eclosi¨® de formats propis, amb derivades neonazis per¨° tamb¨¦ amb acostaments a altres ideologies i nacionalismes, com podria ser el rock radical basc. Bandes m¨ªtiques com Decibelios o Kortatu, per¨° tamb¨¦ entorns propers com festivals, publicacions i emissores diverses, posen en relleu el bagatge i l¡¯her¨¨ncia dels ¡°rapats¡± a finals de segle XX ¡ªexplicitat a l¡¯ep¨ªleg signat pel m¨²sic Fermin Muguruza. La tercera part no evita tractar dues de les q¨¹estions m¨¦s cridaneres: els vincles futbol¨ªstics i ideol¨°gics. El retrat final ¨¦s tan ric com complet i, un cop m¨¦s, ens demostra que la hist¨°ria demana complexitat.