Viatge al fons del tercer ull amb Borja Vilallonga

Es diu que s¡¯ha de separar l¡¯autoria de l¡¯obra. La veritat ¨¦s que sovint va b¨¦ sobreposar-les. Pot ser que en la biografia de l¡¯autor s¡¯hi amagui la clau per treure m¨¦s suc de l¡¯obra. ?s el cas de Borja Vilallonga i de la seva primera novel¡¤la, El tigre. Som davant d¡¯una autoficci¨® meticulosament emmascarada?

Ara que l¡¯hemeroteca digital ja vessa, s¡¯hi pot perfilar un Vilallonga molt actiu a les xarxes, a la premsa i en canals de promoci¨® personal. Tocat d¡¯una llengua i d¡¯una gestualitat emf¨¤tiques, ha publicat articles i v¨ªdeos sobre intimitats d¡¯ell i de la fam¨ªlia, sobre hist¨°ria, religi¨®, pol¨ªtica. Gr¨¤cies al banc d¡¯imatges, tan aviat el tenim vestit de cupaire com a la manera skinhead, o de capell¨¤, i un dia corre amb el capot i la quincalleria de l¡¯Orde Constantiniana de Sant Jordi i l¡¯altre apareix, amb perruca, disfressat de soldat de 1714 ¡ªi el de m¨¦s enll¨¤ s¡¯ha juda?tzat el nom. Un tret caracter¨ªstic seu, si en seguim la petjada digital, ¨¦s la tend¨¨ncia a la recerca constant de la veritat, sigui perqu¨¨ s¡¯ha ¡°convertit¡± successivament a diverses religions o corrents, o perqu¨¨ n¡¯ha fundat de nous, sigui mitjan?ant el coaching espiritual, els sermons, la publicaci¨® de converses privades i la revelaci¨® de conspiracions terribles. Resum obligat: ha estat en diverses universitats estrangeres, ha dirigit revistes i ¨¦s tot un personatge, vol¨¤til i perform¨¤tic, que dura poc a cada pantalla del seu videojoc trepidant i car.

Un cop entrem a El tigre, trobem que el protagonista, l¡¯Adri¨¤, ¨¦s un noi amb la gl¨¤ndula pineal a tot drap. Descartes la va qualificar de ¡°tercer ull¡± i ¨¦s el trosset de carn que segrega l¡¯anomenada mol¨¨cula espiritual, una subst¨¤ncia que segons la teoria de Rick Strassman es relaciona amb les experi¨¨ncies m¨ªstiques ¡ªabduccions extraterrestres incloses. El resultat viu entre l¡¯Adri¨¤ Guinart de Quanta, quanta guerra..., un c¨¤ndid que s¡¯aventura i tot el sotraga, i l¡¯Adri¨¤ Ard¨¨vol de Jo confesso, un superdotat evaporad¨ªs, amb l¡¯afegit¨® que l¡¯Adri¨¤ de Borja Vilallonga se sent per damunt de tothom, talment un Josef Ajram del bon gust, de classe alta, culte i atl¨¨tic, un iniciat en misteris que la plebs no dall¨°.

L¡¯acci¨® ¨¦s un remol¨ª que barreja mon¨°legs interiors i visions o escenes for?a bigarrades. L¡¯aposta ling¨¹¨ªstica per un catal¨¤ llepat i arca?tzant, i per cites top en altres idiomes, que funciona perqu¨¨ estranya, pot deixar el lector baldat. Alqu¨ªmia, sincretisme, els Rosacreu, judaisme soft, teosofia, catolicisme resclosit, ma?oneria, tribus urbanes, el Grial!, hi ha tirades que semblen escrites per Fulcanelli i Seraf¨ª Pitarra a quatre mans, per b¨¦ que la volunt¨¤ria picada d¡¯ullet a Sinclair Lewis i la involunt¨¤ria a Dan Brown dibuixin uns decorats prou suggeridors.

Gos apallissat, guerrer ind¨°mit, vaivens propis de l¡¯adolescent que s¡¯ha de menjar el m¨®n, l¡¯Adri¨¤ far¨¤ un viatge tortu¨®s al fons del melic i al final cavalcar¨¤ el mixino. Obra de formaci¨®, catarsi en tota regla, funciona com la cara B de La Gran Substituci¨® d¡¯Albert Pijuan, que toca una mat¨¨ria semblant per¨° sense transcend¨¨ncia kitsch. Sotsobra, tanmateix, d¡¯energia creativa indomesticada. Traspua passi¨®, s¨ª. Entret¨¦, una mica. Renya la gent i el m¨®n d¡¯avui. Augura, qui ho sap, la consagraci¨® d¡¯un gran transformista.