El to fonamental de Joan Benesiu

Llegim Terminus, quarta novel¡¤la de Joan Benesiu (Alacant, 1971), i no triguem a trobar-nos en aquell territori narratiu poli¨¨dric o polif¨°nic, a mig cam¨ª del relat de viatges, de l¡¯apunt autobiogr¨¤fic en aparen?a, del document hist¨°ric amb reflexions multiespeculars, de la cr¨°nica d¡¯alta precisi¨®, que tant ha fascinat els lectors de Gegants de gel (2015) o de Serem Atl¨¤ntida (2019). Llegim Terminus i, com si estigu¨¦ssim davant de James Stern, Claudio Magris o G. W. Sebald, ben aviat respirem totes aquelles juxtaposicions, aquelles mescles culturals i humanes, els passos possibles que es fan i es desfan gr¨¤cies a les aliances atzaroses d¡¯hist¨°ries generals i hist¨°ries privades que originen aquella aventura sempiternament inacabada anomenada Europa. I quan coneixem la protagonista, una professora de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Val¨¨ncia convidada a T¨¹k?rvaros, un poble petit de l¡¯Hongria de Viktor Orb¨¢n, per commemorar l¡¯aniversari de la construcci¨® del Museu de la Metal¡¤l¨²rgia, un projecte en el qual ella va col¡¤laborar, o quan sabem que la tesi doctoral del seu alumne m¨¦s exemplar, Carles Miquel, misteriosament il¡¤localitzable ¡ª¨¦s el McGuffin de Terminus¡ª, versa sobre el deliri arquitect¨°nic ¡ªabocat al frac¨¤s¡ª que als anys trenta va idear l¡¯alemany Herman S?rgel per assecar parts del Mediterrani amb la intenci¨® de crear terres verges per a l¡¯agricultura i fundar noves ciutats, no costa gaire recordar el que escrivia Stefan Hertmans a Ciutats: que la cultura europea contempor¨¤nia est¨¤ formada per la negaci¨® d¡¯una cultura fixa.

?s impossible fer un cens del cont¨ªnuum incessant d¡¯hist¨°ries ¡ªvides de personatges reals i vides de personatges inventats¡ª que conflueixen al llarg de Terminus, com si unes es fonguessin en altres a partir d¡¯una associaci¨® d¡¯idees, d¡¯un espai geogr¨¤fic determinat o d¡¯un c¨²mul de coincid¨¨ncies hist¨°riques, a favor sempre de la digressi¨® o de la dispersi¨® intel¡¤lectual, talment com si la novel¡¤la sencera estigu¨¦s muntada a la manera d¡¯un dels episodis m¨¦s manicomials que hi figuren, aquell en qu¨¨ l¡¯arquitecta valenciana i una amiga seva, a Par¨ªs, una nit es deixen conv¨¨ncer per un cambrer cub¨¤ perqu¨¨ l¡¯acompanyin a buscar un instrument musical que necessita l¡¯endem¨¤: a dalt d¡¯un Peugeot 205, visiten cases i cases d¡¯amics i coneguts que tamb¨¦ pugen al cotxe ¡ªtothom amb la seva pr¨°pia hist¨°ria particular¡ª, i freq¨¹enten bars i festes clandestines, plenes de gent enderiada a acomplir alguna activitat absurda ¡ªdescrita mentre es vincula a altres records de car¨¤cter similar¡ª, fins que ja clareja a la ciutat i l¡¯instrument, a la fi localitzat, s¡¯ha de quedar al lloc on era perqu¨¨ resulta massa volumin¨®s per cabre en un cotxe amb tants de passatgers, tots retornats aleshores a casa seva en el mateix ordre que han sigut recollits. El viatge al fons de la nit parisenca no ha servit de res, per¨° fa que el lector s¡¯adoni de dues coses. D¡¯una banda, que ¡°l¡¯exuber¨¤ncia de la vida semblava no tenir l¨ªmits¡±, com si fos ¡°indigne que els humans no deixaren una finestra oberta per a les coses improbables¡±. I, de l¡¯altra, per constatar ¡ªtal com passa en tot moment a Terminus, p¨¤gina rere p¨¤gina i an¨¨cdota rere an¨¨cdota¡ª l¡¯efervesc¨¨ncia imaginativa i la hipn¨°tica capacitat de fabulaci¨® de Joan Benesiu, dotada d¡¯una alta intensitat i una delicada i estranya efic¨¤cia narrativa, deguda, sobretot, a alteracions semblants a la que sorpr¨¨n la protagonista quan un dels personatges secundaris explica que a tal casa hi va tenir una inf¨¤ncia, sense que a continuaci¨® la qualifiqui de ¡°trista¡± o ¡°feli?¡±, perqu¨¨ ¡°una inf¨¤ncia sense adjectiu ¨¦s estranya de trobar¡±. L¡¯orfebreria verbal de Joan Benesiu funciona aix¨ª.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯escampall de trames vitals i intel¡¤lectuals que se succeeixen de forma impecable, enfrontades a la racionalitat categ¨°rica de la Hist¨°ria, Terminus reflexiona amb un frenes¨ª vertigin¨®s sobre el dest¨ª desorientat del continent europeu (xifrat en el laboratori d¡¯idees pol¨ªtiques que ¨¦s l¡¯actual Hongria de Viktor Orb¨¢n), especula amb ull assag¨ªstic sobre els trucs de prestidigitaci¨® que aplica l¡¯arquitectura per seduir la mirada de l¡¯espectador, inspecciona (a frec de la ci¨¨ncia-ficci¨®) la nova tend¨¨ncia tur¨ªstica consistent a visitar edificis abandonats, i elabora una cuidada teoria sobre els projectes art¨ªstics i vitals inacabats o frustrats. Com Walter Benjamin, Joan Benesiu tamb¨¦ creu que l¡¯art de narrar demana la capacitat d¡¯escoltar entotsolat el to fonamental que ho recorre tot.

Terminus

Joan Benesiu
Periscopi
288 p¨¤gines. 20,50 euros