Clementina Arderiu. ¡°L¡¯esperit viu d¡¯all¨° que el cos li duu¡±

¡°Mestressa del pensament,/ divina Malenconia!¡±, cantava Clementina Arderiu, que va viure de 1889 a 1976; la seva fam¨ªlia eren joiers i tenien botiga al carrer Aviny¨®, per¨° ella no volia ser botiguera, tenia ¨¤nima d¡¯artista: el jove poeta Carles Riba (1893-1959) la va estar festejant i s¡¯hi va acabar casant, el 1916. Feia pocs anys que havia comen?at a publicar, ella, en revistes i en alguna antologia. El mateix 1916 treu el primer llibre, Can?ons i elegies. Ja el 1917 l¡¯elogia Josep Carner. Clementina Arderiu, com el seu home i com m¨¦s de quatre autors del seu temps, ¨¦s cat¨°lica, creient i practicant: aquesta ideologia o idea o, com diu ella, aquesta fe, en principi, tal com la presenta, no em repugna: durant la guerra espanyola fa una preg¨¤ria (¡°Prec en la guerra¡±) que podr¨ªem subscriure: ¡°Perd¨®/ de les vict¨°ries,/ de les desfetes,/ de les batalles/ perd¨®,/ Senyor!// No m¡¯esgarrifa/ la Mort a penes:/ viure m¡¯espanta./ Perd¨®,/ Senyor.// El m¨®n que f¨¦reu/ no us acontenta,/ i ara el voldr¨ªeu/ millor,/ Senyor?¡±¡­ Potser nom¨¦s al darrer llibre, L¡¯esperan?a, encara, de quan ja t¨¦ 80 anys, hi recupera uns quants poemets que es poden considerar beats.

Clementina Arderiu era padrina del poeta Pau Riba, que vol dir que el va acompanyar quan el batejaven, i despr¨¦s, quan el seu net tenia set o vuit anys i li van fer fer la primera comuni¨®, li va dedicar o oferir un poema, ¡°Ofrena¡±, en qu¨¨ el veu com un tany, com un brot, del ¡°tronc que ens lliga¡±, que pot ser la fam¨ªlia en sentit ampli o, m¨¦s espec¨ªficament, pot ser el tronc de poesia que ve de l¡¯avi Carles i que ve de l¡¯¨¤via Clementina i que continuar¨¤ amb el poeta cantador Pau: ella que l¡¯havia batejat, ara quan fa la comuni¨® diu: ¡°Senyor, us el torno a oferir,/ l¡¯hem polit com una estrella./ Que del ciri del bateig/ en la llum petita i fina/ ja el veia com ara el veig,/ Senyor, que li soc padrina:/ com un flam del nostre enyor/ i un tany en el tronc que ens lliga:/ torneu-nos-el tot Amor,/ fet tot ell Amor i Espiga¡±. Ara ja sabem que el vaticini s¡¯ha complert, i m¨¦s si veiem aquesta Espiga plena de gra, d¡¯aliment, per a tots nosaltres. A la seva manera Pau Riba hi va respondre, amorosament, al musicar i cantar cinc poemes clement¨ªnics, a la cara A del disc De Riba a Riba (a la cara B hi ha poemes de l¡¯avi Carles), acompanyat pel conjunt del Taller de M¨²sics dirigit per Xavier Maristany i amb Quico Sams¨® a la bateria. Una de les que m¡¯agraden m¨¦s, del disc, ¨¦s la ¡°Can?¨® del dia in¨²til¡±: la m¨²sica de blues amb qu¨¨ la canta Pau Riba quadra perfectament amb la inutilitat del dia in¨²til: ¡°Aquest dia que fina, que fina/ lentament, com la ll¨¤ntia en el vas,/ no em port¨¤ l¡¯alegria divina,/ ni de mi no feu mica de cas¡±. A la segona estrofa, amb un bell joc de consonants, Clementina Arderiu s¡¯atreveix a pintar-lo aix¨ª: ¡°Em deix¨¤ dins la cambra pregona/ com un f¨°til in¨²til i vell,/ entre els mobles que em fan la rodona/ i les mosques que em busquen la pell¡±.

Un dels poemes d¡¯Arderiu cantats per Pau Riba ¨¦s la ¡°Can?¨® del risc¡± (que forma part d¡¯una secci¨® que es diu ¡°Sentiment d¡¯exili¡±): ¡°Si visc no visc./ L¡¯amor del risc,/ com m¡¯abellia!¡±, on aquest ¡°si visc no visc¡± d¡¯entrada no s¡¯ha d¡¯entendre com la cosa m¨ªstica del ¡°com que visc, doncs per tant no visc¡± ¡ªall¨° de ¡°muero porque no muero¡±¡ª, sin¨® en el sentit catal¨¤ del ¡°si cau no cau¡±, d¡¯estar a punt de viure i de no viure, que ¨¦s una construcci¨®, o situaci¨®, que agrada molt a Clementina Arderiu: als seus versos hi trobem, ara amb coma i ara sense: ¡°si goses, si no goses¡±, ¡°si vindr¨¤, si no vindr¨¤¡±, ¡°ara plores, ara rius¡±, ¡°si et meng¨¦s, si no et meng¨¦s¡±, ¡°si calia no calia¡±, ¡°si goses si no goses¡±¡­ A la ¡°Can?¨® del risc¡± l¡¯expressi¨® hi surt cinc vegades sense coma i una amb coma, com si els primers cinc cops visqu¨¦s en aquest risc de viure o no, i en l¡¯altre ja pens¨¦s que aquest viure efectivament no ¨¦s viure.

Al poema ¡°De la llibertat¡± el t¨ªtol va sense interrogants, com es veu a la Revista de Catalunya n¨²mero 95 (Par¨ªs, 1940): ella es veu, d¡¯adolescent, corrent, i aquesta visi¨® ¡°de llibertat ¨¦s una estampa/ gravada al fons del cor¡±, i ¨¦s preciosa.

Al diccionari en deu volums de Joan Coromines, entre els derivats de tremolar hi ha l¡¯adjectiu tremolad¨ªs, i per i?lustrar-lo cita un tros d¡¯un poema de Clementina Arderiu, ¡°l¡¯heroica i magistral companya del mestre Carles Riba¡±, quan de fet ¨¦s un adjectiu que fan servir molts autors, comen?ant pel mateix Carles Riba a l¡¯Odissea, i tamb¨¦ Sagarra, Bartra, Liost, etc¨¨tera. Per¨° Coromines prefereix citar Arderiu; primer, perqu¨¨ el poema es diu ¡°Exili¡± i tracta d¡¯aix¨°, i entre altres coses hi representa l¡¯enyorament amb la imatge d¡¯una palmera barcelonina i casolana: ¡°Tremoladisses/ clapes de sol/ per tot el volt/ de la palmera/ (¡­) Gronxa, palmera,/ l¡¯aire subtil!¡±; i, segonament, perqu¨¨ m¡¯imagino que Coromines la coneixia, i sabia del car¨¤cter heroic de la dona que s¡¯exili¨¤ a Fran?a amb un adult i tres adolescents (dos fills i una filla) i volia deixar-ne el testimoni i un elogi. Glicina, pi, figuera, palmera, violers de casa seva: ella mateixa es reivindica barcelonina, des de l¡¯exili, i situa el record expl¨ªcitament a Sarri¨¤, on vivien abans de fugir a Fran?a. En casar-se, primer van llogar una caseta amunt amunt del tur¨® del Putget (i no Putxet, com ho escriuen b¨¤rbarament els del nomencl¨¤tor barcelon¨ª); despr¨¦s van passar a una casa de Sarri¨¤ i, passats els anys de l¡¯exili, van venir a un pis de l¡¯avinguda Rep¨²blica Argentina, davant del pont de Vallcarca.

Clementina Arderiu ¨¦s una dona forta que no t¨¦ por, tampoc, de mostrar els moments de feblesa (¡°Per¨° veig en l¡¯ombra negra/ com em fallava el desig:/ mea culpa que voldria/ ostentar damunt del pit./ Ja no em diran dona forta/ ¡ªjo mateixa no m¡¯ho dic¡±). Per¨° d¡¯entrada, al primer llibre, al poema ¡°Prefigurant¡± (que com tants dels seus t¨¦ un aire de can?¨®), ja s¡¯havia definit aix¨ª: ¡°Ja no soc la donzella poruga/ que cerca l¡¯espluga/ per fer-s¡¯hi un caliu;/ soc la dona que es sent tota forta/ al pas de la porta/ i guaita i somriu¡±.