Poesia amable

Al darrere d'un gran escriptor hi sol haver una dona amb molta paci¨¨ncia, i a vegades aquesta dona t¨¦ una obra d'un valor no gens subsidiari. El nom de Clementina Arderiu (1889-1976) est¨¤ indefectiblement associat al del seu marit, Carles Riba, i encara que tothom sap que va escriure poesia, no ha tingut gaire fortuna editorial; n'hi ha prou de dir que l'¨²nica edici¨® dels seus poemes, abans d'aquesta que ara ens ocupa, data del 1973.

L'inici va ser de pel¡¤l¨ªcula rom¨¤ntica: el 1912 va guanyar uns jocs florals en qu¨¨ Riba feia de jurat, i el 1916 l'humanista, tot just prometedor, es va casar amb la pubilla d'una argenteria quatre anys m¨¦s gran que ell. Pel mateix temps, Arderiu va publicar el primer llibre, Can?ons i elegies. Joaquim Folguera en va elogiar el fet que fos escrit "sense ficcions homen¨ªvoles, ni desequilibris passionals, ni morbositats decadents de fembra refinada". El poema que l'encap?ala afirma que "pel clar triomf de l'esperit ma carn ser¨¤ discreta i piadosa". Ni amors desordenats ni actituds rebels; no hi trobarem mai res que, temps a venir, permeti al feminisme combatiu reivindicar-la com una antecessora. El segon llibre, L'alta llibertat (1920), gira entorn de l'acceptaci¨® joiosa de l'exist¨¨ncia, en el seu cas de dona casada i, ben aviat, mare de fam¨ªlia. Encara que Maria-Merc¨¨ Mar?al hagi dit que en ella sempre "hi ha una petita esbojarrada que clama, que res no aconsegueix de fer emmudir", tot fa pensar que el seu marit podia apreciar-la com a companya d'ofici sense t¨¦mer cap trastorn en la intimitat.

No ¨¦s fins al 1936 que, en una recopilaci¨® de tota l'obra, apareix un nou t¨ªtol: Cants i paraules , que entre altres coses celebren algun viatge per Europa fet per la parella. La guerra va impedir la publicaci¨® del que se sol considerar el seu millor recull, Sempre i ara . Va sortir en edici¨® de bibli¨°fil el 1946, i encara sense els poemes que fan refer¨¨ncia al conflicte, que els havia for?at a exiliar-se durant quatre anys. Despr¨¦s van venir ?s a dir (1959), on es troba una Nova lletra al Cant dels ocells , i L'esperan?a , encara (1969), que recupera textos de diverses ¨¨poques.

A Arderiu se la sol adscriure al postsimbolisme, cosa que ning¨² no sap ben b¨¦ de qu¨¨ es tracta. M¨¦s aviat quedem-nos amb l'an¨¨cdota que Riba li va recomanar no deixar-se influir tant per Josep Carner, consell al qual, a la vista del conjunt dels seus poemes, va fer un cas relatiu. I tamb¨¦ amb un aspecte central de la seva obra que D. Sam Abrams, curador de la present edici¨®, descriu aix¨ª: "La reivindicaci¨® i reconducci¨® de la l¨ªrica tradicional cap a la modernitat del segle XX", com van fer altres poetes contemporanis seus i especialment Tom¨¤s Garc¨¦s.

Sovint la forma de can?¨® i l'¨²s de versos curts fan la impressi¨® de lleugeresa i superficialitat, per¨° quan la intenci¨® no ¨¦s merament l¨²dica, s¨®n un desafiament que nom¨¦s poetes de veritat poden superar. Rere poemes de circumst¨¤ncies o anecd¨°tics, Arderiu sap vehicular sentiments i preocupacions ¨ªntimes amb una gran concisi¨®, encara que sense el virtuosisme de Carner, amb una llengua d'una senzillesa maragalliana per¨° plenament noucentista. Llegits de dalt a baix tots els poemes, s'hi poden resseguir els punts clau d'una biografia no exhaustiva per¨° s¨ª suficient per dibuixar el perfil d'una dona forta, que va saber viure sense conflicte aparent la seva dedicaci¨® a la llar i a l'activitat liter¨¤ria. La seva n¨¦ta C¨¨lia Riba, en un breu apunt introductori, afirma que "no crec que ning¨² l'hagi qualificada d'amable, encara que era atenta i sabia escoltar i callar". Si l'hagu¨¦ssim de jutjar nom¨¦s per la poesia, certament haur¨ªem d'incloure l'amabilitat en el judici.