Torna l¡¯editorial Moll

El mercat americ¨¤ col¡¤lapsa i sis anys despr¨¦s, el 2014, una de les editorials m¨¦s importants de la hist¨°ria de la cultura catalana tanca les portes provocant l¡¯estupor de tota una societat, la mallorquina. Parlo del segell Moll, ¨¦s clar, que amb la seva fallida es convert¨ª en met¨¤fora perfecta de les connexions directes que la modernitat estableix entre totes les terminals del mapa internacional, de les m¨¦s nuclears a les aparentment perif¨¨riques. Recordo perfectament el dia que es produ¨ª la not¨ªcia, dram¨¤tica per moltes raons: mai no cau cap empresa sense conseq¨¹¨¨ncies per a tercers creditors, ¨¦s clar. Per¨°, sobretot, recordo la sensaci¨® de final d¡¯¨¨poca, d¡¯enfonsament d¡¯un pilar.

I ¨¦s que l¡¯editorial Moll era sin¨°nim d¡¯un cat¨¤leg espl¨¨ndid de la literatura catalana amb dues fites especialment significatives: el diccionari Alcover-Moll i la col¡¤lecci¨® de les Rondalles mallorquines, que s¨®n, al meu parer, una de les fites m¨¦s elevades de la literatura catalana de tots els temps (no les han llegit encara?, acceptin el meu consell i llencin-s¡¯hi de cap!). En definitiva, l¡¯her¨¨ncia viva d¡¯una figura essencial, el fil¨°leg Francesc de Borja Moll. I en l¡¯¨¤mbit m¨¦s personal, a casa tamb¨¦ en ten¨ªem un record molt viu, perqu¨¨ el meu padr¨ª, el mestre i periodista Tomeu Suau, sempre en guard¨¤ amb cura la col¡¤lecci¨® de teatre, fins i tot amb algun exemplar signat per Lloren? Villalonga, Dhey. El padr¨ª sempre sostenia que a Mallorca la llengua catalana l¡¯havien salvat l¡¯aristocr¨¤cia i el teatre regional; aquesta, per¨°, ¨¦s una altra hist¨°ria.

Qu¨¨ passaria de llavors endavant? On anirien a parar aquells llibres? Qui en guardaria mem¨°ria? El cert ¨¦s que jo no vaig ser ni l¡¯¨²nica ni la m¨¦s representativa de les persones angoixades per aquests interrogants, i tot d¡¯una s¡¯organitz¨¤ una fundaci¨® que en preserv¨¤ el fons. Per¨° el gir inesperat arrib¨¤ el 2019, quan un equip jove, i jo diria que prou iconoclasta, rellan?¨¤ el segell amb un afegit¨®: era la Nova Editorial Moll. Tomeu Canyelles, Sofia Mois¨¦s i Jorra Santiago han reviscolat el gegant els darrers cinc anys, combinant la restituci¨® dels cl¨¤ssics del cat¨¤leg amb apostes curios¨ªssimes, com ara traduir El pan¨°ptic de Jeremy Bentham (tot aix¨°, mentre produeixen m¨²sica rock experimental o estudien la hist¨°ria del punk a Mallorca quan l¡¯editorial els deixa temps).

Jo penso, primer, que aquesta ¨¦s una gran not¨ªcia que tothom, arreu, hauria de celebrar ara que l¡¯editorial Moll fa noranta anys; i segon, que l¡¯empresa torna esdevenir s¨ªmbol perfecte dels mecanismes que fan possible la perdurabilitat d¡¯una cultura: trobar el que tenen de modern les arrels i el que hi ha d¡¯arrelat a la disrupci¨®. Per molt d¡¯anys, id¨°.