Respectar¨¤s la literatura edificant com Ali Smith

No deixa de ser sorprenent la mala premsa que t¨¦ la literatura edificant. Em refereixo amb edificant a la que pret¨¦n aconseguir un efecte d¡¯elevaci¨® en els lectors, de fer-los millors, encara que no sigui en el sentit de les virtuts cat¨°liques. Augmentar la seva comprensi¨® i la seva compassi¨® perqu¨¨ surtin de la lectura millors pares, millors amics, millors companys, millors ciutadans, i fins i tot millors amants. Els primers novel¡¤listes que em venen al cap que van afirmar de manera expl¨ªcita aquests prop¨°sits per a la seva escriptura (Dickens, G. Eliot, Kafka, Tolstoi, Henry James...) destaquen per la seva complexitat moral i pel seu implacable estudi de la psicologia i la socie?tat. Mentre que, a hores d¡¯ara, els escriptors pretesament ¡°dolentots¡±, els que prometen anar de cara i t¡¯expliquen les veritats desagradables de la vida, s¡¯assemblen massa a un adolescent tractant de buidar, davant del mirall, un gra rebel amb els dits.

Dic aix¨° perqu¨¨ el llibre que ens ocupa defensa de manera n¨ªtida i oberta una funci¨® edificant: la defensa de les biblioteques p¨²bliques, assetjades a la Gran Bretanya per les retallades econ¨°miques neoliberals i pel populisme de dretes, obstinat a dissoldre espais comunals d¡¯emancipaci¨®, dip¨°sits de coneixement i llibertat.

Aquest prop¨°sit queda en mans d¡¯una escriptora. La literatura que du entre mans (entre altres coses) ¨¦s un esfor? sostingut per indagar sobre el b¨¦, despr¨¦s de la beateria i la beneiteria amb qu¨¨ se sol arrebossar per inter¨¨s. Una bondat ferma, generativa, pol¨ªticament activa, desitjosa d¡¯associacions i de despertar c¨¤lids i alegres sentiments en cors adormits. Ali Smith persegueix les arrels de la bondat, s¡¯esfor?a per reanimar-les, n¡¯exposa els poders associatius, com de natural ens surt fer el b¨¦, els beneficis que ens provoca; i tamb¨¦ el que ens costa, i com ¨¦s de dif¨ªcil. Una literatura subversiva, a la contra d¡¯uns temps adormits per la viol¨¨ncia i l¡¯exposici¨® dels pitjors sentiments; una literatura radical.

Per¨° tornem a la defensa de les biblioteques p¨²bliques: es tracta d¡¯un assumpte amb el qual no ¨¦s complicat estar d¡¯acord, de manera que l¡¯inter¨¨s (i la intriga) recau aqu¨ª en l¡¯exposici¨®, en la complexitat o en la subtilesa del dispositiu i del que ens provoquen els relats.

Pel que fa al dispositiu, Smith alterna relats breus amb el testimoni de persones (de tota edat i mena) que exposen la seva relaci¨® amb les biblioteques p¨²bliques. Aquests passatges breus, assenyalats en cursiva per advertir el lector despistat que no pertanyen al territori de la ficci¨®, constitueixen una emocionant acta col¡¤lectiva del que les biblioteques p¨²bliques han suposat per a la maduraci¨®, l¡¯entreteniment i la formaci¨® de tantes persones. Fons i forma es fonen: una glossa col¡¤lectiva d¡¯un b¨¦ col¡¤lectiu.

Amb tot, el m¨¦s important del llibre s¨®n els relats, d¡¯extensi¨® breu, en qu¨¨ Smith projecta alguns dels seus millors recursos. N¡¯assenyalo tres: la ins¨°lita sintaxi narrativa, que juxtaposa par¨¤grafs de to i abast diversos; la imaginaci¨® juganera, descarada, que s¡¯inclina cap a situacions entendridores i fant¨¤stiques; i la capacitat per aconseguir, mitjan?ant el joc i una narrativa suau, emocions molt subtils.

Els recomano encaridament que llegeixin aquest llibre, i si no ho han fet ja, que es capbussin immediatament en les quatre novel¡¤les estacionals, la seva obra mestra i una de les poques del nostre temps destinades a perdurar.