Fer Rivas: ¡°La masculinitat assassina el nen que no renuncia al seu desig¡±

Hi ha obres liter¨¤ries de les quals nom¨¦s podem parlar arriscant-nos a la imprecisi¨®. Jo era un noi (Angle Editorial) no ¨¦s exactament un llibre de dol per la mort del pare, ni tampoc una memoir d¡¯una joventut a contrapel dels dictats heteroc¨¨ntrics. No ¨¦s exactament una revisi¨® d¡¯all¨° viscut des d¡¯una perspectiva de classe, ni tampoc li far¨ªem just¨ªcia etiquetant-la com una novel¡¤la sobre transici¨® de g¨¨nere. I sentenciant que ¨¦s tot aix¨° alhora tamb¨¦ fem curt, si el que volem realment ¨¦s capturar l¡¯ess¨¨ncia d¡¯un llibre que ens mena pels viaranys confusos de l¡¯adolesc¨¨ncia amb una br¨²ixola malmesa pels dubtes i les ferides. Parlem de tot plegat amb la seva autora, la directora i dramaturga Fer Rivas.

***

Pregunta. Despr¨¦s de fer carrera al m¨®n de les arts esc¨¨niques, debuta com a novel¡¤lista amb Jo era un noi. Com ha estat, el salt d¡¯una disciplina a l¡¯altra?

Resposta. Per mi, en realitat una disciplina no est¨¤ separada de l¡¯altra; la voluntat d¡¯escriure hist¨°ries hi ¨¦s tant quan preparo un text esc¨¨nic com quan escric narrativa. Quan vaig comen?ar a treballar en Jo era un noi, en realitat no sabia que acabaria tenint forma de novel¡¤la. Estem parlant de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ vaig comen?ar a fer ter¨¤pia i a destapar el dol per la mort del pare.

P. No cal apel¡¤lar a la dimensi¨® terap¨¨utica de l¡¯art, per¨° sospito que els processos de ter¨¤pia i d¡¯escriptura, sobretot si parlem de llibres confessionals, tenen molts punts en com¨². Diria que ¨¦s aix¨ª?

R. A mi la terminologia terap¨¨utica tampoc m¡¯agrada, ni m¡¯interessa l¡¯autoajuda. Per¨° crec que hi ha coses que exploro al llibre, com ara la recerca de la identitat a trav¨¦s de la figura del pare, a les quals no hauria arribat sense un acompanyament previ. Per enfrontar-me al passat i per tornar a llocs que m¡¯eren inc¨°modes, fins i tot per articular la meva vida, anar a ter¨¤pia em va ser molt ¨²til. Va suposar un espai segur per confrontar la figura del pare, tamb¨¦ per fer-la m¨¦s complexa, i donar-me el perm¨ªs de verbalitzar certes coses.

P. La versi¨® del seu pare present a Jo era un noi ¨¦s plena de grisos. No era un pare expl¨ªcitament violent, ni expl¨ªcitament agressiu. Era, com diu, una figura complexa.

R. Per a mi hi ha una s¨¨rie de viol¨¨ncies que potser no s¨®n expl¨ªcites, per¨° que tenen conseq¨¹¨¨ncies. M¨¦s enll¨¤ de la viol¨¨ncia f¨ªsica i verbal, hi ha moltes altres maneres de minar-te l¡¯autoestima i de no permetre¡¯t ser qui vols ser. El que no volia, per¨°, era reduir el pare a una ¨²nica dimensi¨®, ni caricaturitzar-lo com un home diab¨°lic i manipulador. Per fer-ne un retrat fidedigne em calia entendre d¡¯on venia, quins eren el seu passat i els seus or¨ªgens, quin relat familiar carregava a l¡¯esquena. ?s quan vaig anar reconstruint-lo que realment em vaig permetre fer el dol per la seva mort.

P. Qu¨¨ creu que pensaria ell de Jo era un noi?

R. Crec que no li seria una lectura c¨°moda. Malgrat aix¨°, no renuncio a pensar que el pare hauria trobat possibilitats de redempci¨®. El meu germ¨¤ sempre defensa que, si el pare encara fos viu, hauria modificat molts comportaments; en aquest sentit, trobo que la novel¡¤la el podria haver ajudat a replantejar-se certes conductes que em van fer mal. Alhora, per¨°, el maltractament psicol¨°gic que ell practicava demanava una opacitat i una intimitat que protegia amb gelosia. All¨° de ¡°tot el que passa a casa es queda a casa¡±; publicar aquest llibre ¨¦s, justament, anar en contra de tot aix¨°. Anar en contra de la narrativa que hi havia al seu voltant, de la visi¨® que la fam¨ªlia tenia d¡¯ell. I fer palesa una cosa de la qual sempre ens hav¨ªem avergonyit i que sempre hav¨ªem amagat: que a casa ¨¦rem pobres.

P. Que reb¨¦s l¡¯educaci¨® a l¡¯Escola Pia Sarri¨¤ era part d¡¯aquesta vergonya de classe.

R. Ens hi van apuntar, al meu germ¨¤ i a mi, amb la intenci¨® que de grans pogu¨¦ssim optar a les millors feines. Despr¨¦s, per¨°, t¡¯adones que el centre on reps l¡¯educaci¨®, si no tens acc¨¦s a un sistema de capital d¡¯amistats adequat, no et servir¨¤ per accedir a certes esferes. Tant ¨¦s el que inverteixis en roba, tant hi fa el cotxe que escullis. En aquest sentit, el meu pare era molt d¡¯aparador, molt de gastar-se els diners que no ten¨ªem. L¡¯acumulaci¨® de feines que assumia per tenir cert poder adquisitiu i certa fantasia d¡¯ascensi¨® social derivava en una altra de les seves mancances, que era la de ser un pare absent.

P. Trobo que part de l¡¯homof¨°bia que hi ha en entorns de classe treballadora t¨¦ a veure amb un sentit de protecci¨® mal ent¨¨s. ?s a dir, una assumpci¨® que viure fora de la norma implica uns riscos que, des d¡¯una extracci¨® baixa, seran massa dif¨ªcils de gestionar.

R. Totalment d¡¯acord. Per a l¡¯imaginari dels meus pares, que el seu fill fos homosexual i que tingu¨¦s un bon futur eren dues idees irreconciliables. Aix¨° ¨¦s pura viol¨¨ncia de classe.

P. Aquesta viol¨¨ncia de classe ¨¦s una mica d¡¯on raja tot? ?s ben b¨¦ la visi¨® que ofereix quan parles de la f¨¤brica de Seat de Zona Franca, on treballava el seu avi.

R. El fet que al voltant de la f¨¤brica de cotxes constru?ssin tot un barri, que segreguessin els treballadors fora de la ciutat, que els explotessin en uns horaris impossibles, que l¡¯empresa fos propiet¨¤ria de l¡¯escola i dels habitatges; era una situaci¨® de vigil¨¤ncia perp¨¨tua, tant per part de l¡¯empresa com del r¨¨gim franquista. Si discrepaves perdies la feina, perdies tota la teva vida. ?s una situaci¨® que genera viol¨¨ncia. Una viol¨¨ncia que despr¨¦s es tradueix familiarment, passa de pares a fills. La complexitat en la figura del meu pare est¨¤ molt travessada per l¡¯extracci¨® social, i pel fet que a casa meva no se¡¯ns transmet¨¦s cap mena de consci¨¨ncia de classe. Sense aquesta consci¨¨ncia, acabes governat per la vergonya i la culpa, que s¨®n dues xacres que et fan impossible la construcci¨® d¡¯una identitat.

Per a l¡¯imaginari dels meus pares, que el seu fill fos homosexual i que tingu¨¦s un bon futur eren dues idees irreconciliables. Aix¨° ¨¦s pura viol¨¨ncia de classe.

P. Com diria que ha afectat aquesta transmissi¨® generacional de la viol¨¨ncia la seva voluntat, o no, per fer de la crian?a un dels seus projectes vitals?

R. Aquest ¨¦s un tema que em fa feredat, fins al punt que no vull ser mare. M¨¦s enll¨¤ del fet que, dintre de la meva dissid¨¨ncia, no puc ser-ho de manera biol¨°gica, i que les alternatives per arribar-hi em semblen problem¨¤tiques, la ra¨® principal ¨¦s com m¡¯ha condicionat la meva experi¨¨ncia a la llar familiar. Amb el meu germ¨¤, que ¨¦s cisg¨¨nere i heterosexual, en parlem sovint. A ell, que no tanca la porta a la paternitat, tamb¨¦ l¡¯amo?na la possibilitat de reproduir, en un context de crian?a, aquest patr¨® familiar que arrosseguem amb nosaltres.

P. Parlem de dissid¨¨ncia: com a escriptora trans, per qu¨¨ tria espec¨ªficament una veu masculina per narrar aquesta hist¨°ria?

R. Jo era un noi el vaig escriure quan encara m¡¯identificava com a home. En algun punt del proc¨¦s d¡¯edici¨® em vaig plantejar canviar-ho tot a primera persona del femen¨ª; ¨¦s una conversa que vaig tenir amb l¡¯editora d¡¯Angle, Rosa Rey. Despr¨¦s de reflexionar-hi molt, i com al capdavall la novel¡¤la recull la meva ren¨²ncia a formar part d¡¯un g¨¨nere que en tants i tants espais nom¨¦s aconsegueix expressar-se de manera hostil, em semblava coherent narrar-ho tot des d¡¯aquest mateix g¨¨nere. Per altra banda, volia trencar amb la tend¨¨ncia d¡¯explicar les vides trans des de la identitat ¨²nica i des de la noci¨® d¡¯haver nascut en el cos equivocat. Paul B. Preciado sempre diu que les identitats no s¨®n ¨²niques, sin¨® acumulatives. Som capes que s¡¯acumulen les unes damunt les altres, i de les quals no ens hem d¡¯avergonyir.

P. La seva transici¨® de g¨¨nere va anar en paral¡¤lel al proc¨¦s d¡¯edici¨® del llibre. De quina manera va traspuar al text tot all¨° que estava experimentant?

R. ?s quan apareixen i comen?o a jugar amb les figures del c¨¦rvol i la c¨¦rvola. A banda de la imatge que transmeten, d¡¯animals molt purs, com m¨¦s investigava sobre els c¨¦rvols m¨¦s m¡¯adonava de fins a quin punt la construcci¨® de g¨¨nere t¨¦ un pes cabdal tant pel que fa als mascles com pel que fa a les femelles. ?s una met¨¤fora amb la qual he anat jugant al llarg de tot el llibre; al cap¨ªtol dels vestidors, per exemple. En aquell passatge em va anar molt b¨¦ l¡¯analogia animal per afegir-hi una capa amb la qual explicar com es construeix la viol¨¨ncia entre homes, que no deixa de ser una viol¨¨ncia autoinfligida.

Paul B. Preciado sempre diu que les identitats no s¨®n ¨²niques, sin¨® acumulatives. Som capes que s¡¯acumulen les unes damunt les altres, i de les quals no ens hem d¡¯avergonyir

P. Trobo molt interessant el fet que els vestidors, a la seva novel¡¤la, estan constru?ts com espais d¡¯ambival¨¨ncia on conviuen el terror i la lux¨²ria.

R. ?s que per mi un dels grans temes del llibre ¨¦s el desig. Per a les persones dissidents, el desig sovint s¡¯estructura al voltant del c¨¤stig, del f¨¤stic, de la por a les repres¨¤lies pel fet de desitjar el que desitges. En el proc¨¦s de descoberta que ¨¦s l¡¯adolesc¨¨ncia, quan t¡¯adones que no desitges el mateix que la resta, l¡¯expressi¨® d¡¯aquest desig ¨¦s maldestra, desproporcionada pel fet d¡¯haver reprimit i contingut all¨° que anhelaves. El vestidor d¡¯homes ¨¦s un espai on constru?m la masculinitat en relaci¨® al cos, i on una mirada pot posar en entredit la teva virilitat. No cal ser una persona dissident per experimentar el vestidor com un espai advers; ¨¦s un lloc que evidencia com de violenta i com ¨¦s de fr¨¤gil la masculinitat.

P. Crec que la manera com explora la contenci¨® del desig fa de Jo era un noi un llibre amb el qual ¨¦s molt f¨¤cil connectar, fins i tot des d¡¯una visi¨® i experi¨¨ncia normatives.

R. Perqu¨¨ ¨¦s la mare dels ous, el desig. Fins i tot en la seva versi¨® m¨¦s paradoxal: penso en moltes amigues feministes que no volen tenir matxis a prop, per¨° alhora els excita l¡¯expressi¨® m¨¦s t¨°xica i hegem¨°nica de la masculinitat; dintre del col¡¤lectiu d¡¯homes homosexuals tamb¨¦ passa molt. I de la pornografia ja ni en parlem: ¨¦s una ind¨²stria que estructura i estableix el c¨¤non d¡¯all¨° que ens est¨¤ perm¨¨s desitjar. Als webs de porno, tant heterosexual com homosexual, tot est¨¤ categoritzat i compartimentat per dirigir el teu desig.

Als webs de porno, tant heterosexual com homosexual, tot est¨¤ categoritzat i compartimentat per dirigir el teu desig

P. El llibre s¡¯obre amb una cita de l¡¯escriptor Ocean Vuong: ¡°Jo era un noi, i aix¨° volia dir que era un assass¨ª de la meva inf¨¤ncia¡±.

R. Crec que aquesta frase sintetitza molt b¨¦ tot el llibre. Perqu¨¨ un home esdevingui adult, el que fa la masculinitat ¨¦s assassinar aquest nen que ¨¦s intel¡¤ligent emocionalment, aquest nen que no renuncia al seu desig. Jo era un noi ¨¦s clarament un coming of age, ¨¦s el pas de la infantesa a l¡¯adultesa en un context determinat, i amb una identitat determinada. ?s una hist¨°ria que volia explicar tal com ho he fet: sense fer servir cap mena de subterfugi, ni de mecanisme, ni d¡¯eina per amagar la vulnerabilitat.