Cultura en got de paper

Fa un any vaig veure Oppenheimer al cine Phenomena i encara tinc el dubte de si m¡¯hauria entusiasmat de la mateixa manera si l¡¯hagu¨¦s vist en una altra banda. Ahir em vaig tornar a asseure davant del pantallot phenomenal i vaig pensar, com sempre que hi vaig, que ¨¦s l¡¯¨²nic cine on es pot tenir una experi¨¨ncia realment cinematogr¨¤fica. Deu ser perqu¨¨ ja tinc una edat, per¨° a mi les pantalles dels multicines em semblen petites, irris¨°?ries, i sento nost¨¤lgia d¡¯aquella ¨¨poca en qu¨¨ la gran pantalla era gran de veritat i t¡¯engolia.

Les pantalles dels cines no s¨®n m¨¦s que la punta de l¡¯iceberg. La realitat ¨¦s que consumim cultura ¡ªaudiovisual, m¨²sica i llibres¡ª en les condicions f¨ªsiques menys ¨°ptimes, i aix¨° perjudica no nom¨¦s el producte sin¨®, sobretot, la nostra experi¨¨ncia art¨ªstica. Un director de fotografia es mata a fer una feina sublim perqu¨¨ despr¨¦s vingui un desgraciat com nosaltres i vegi la seva obra mestra a la pantalleta de l¡¯ordinador, que no fa ni dos pams, o pitjor, a la pantalla lil¡¤liputenca dels m¨°bils (a Espa?a hi ha 7,8 de persones que segueixen les plataformes de streaming al m¨°bil). Em preocupa la idea que, coneixent els nostres vergonyosos h¨¤bits de visionat, el cinema s¡¯adapti i emprengui un nou rumb (una deriva) que l¡¯empenyi a fer pel¡¤l¨ªcules ja pensades per ser vistes en miniatura. Em pregunto si ja deu haver-hi algun imb¨¨cil mirant cine en un rellotge ¡°intel¡¤ligent¡±.

El drama no ¨¦s exclusiu de l¡¯audiovisual: el mateix passa amb la m¨²sica. Escoltem m¨²sica amb els altaveus del cotxe ¡ªno s¨¦ els vostres, per¨° us asseguro que la qualitat dels meus ¨¦s execrable¡ª i el que en surt ¨¦s una versi¨® distorsionada, amb freq¨¹¨¨ncies que no se senten i d¡¯altres que trontollen o espetarreguen; i tot plegat comprimit, esclar. A dins de casa la cosa no millora: si als vuitanta es portaven les cadenes hi-fi i despr¨¦s van arribar els sistemes envolupants, ara som molts els que passem amb un altaveu Bluetooth ¡ªau revoir est¨¨reo!¡ª que ni tan sols t¨¦ un petit equalitzador per rebaixar una mica els greus que peten massa. Per no parlar de les hordes adolescents que escolten m¨²sica amb l¡¯altaveuet del m¨°bil. La literatura ho t¨¦ millor, per¨° el producte f¨ªsic tamb¨¦ ha degenerat, per exemple, perqu¨¨ cada vegada s¨®n m¨¦s els llibres que es fabriquen amb paper de pasta mec¨¤nica, que es degrada i s¡¯esgrogueeix. Veure cine, escoltar m¨²sica, llegir llibres en aquestes condicions t¨¦ alguna cosa de sacrilegi, perqu¨¨ d¡¯alguna manera implica una falta de respecte per la feina art¨ªstica. I potser ja est¨¤ b¨¦ que la cultura baixi del pedestal i se li perdi una mica el respecte: nom¨¦s aix¨ª s¡¯hi pot tenir una relaci¨® sana i enriquidora, de tu a tu. Per¨° igual que no ens bevem un bon vi reserva en un got de paper ni acompanyem un llobarro amb una bossa de Cheetos, tamb¨¦ ens hi haur¨ªem de mirar una mica. Al capdavall som nosaltres i nom¨¦s nosaltres els que hi perdem. En tot cas, no la cagueu com jo anant a veure Alien Romulus al Phenomena, perqu¨¨ ¨¦s fer just el contrari: beure¡¯s un Don Sim¨®n en una copa Riedel.