Vint-i-quatre hores amb Mar¨ªa Herv¨¢s i 100 homes: un espectacle altament addictiu

Hi ha espectacles, i despr¨¦s hi ha espectacles¨Cesdeveniment. O espectacles¨Cexperi¨¨ncia. Les creadores australianes Nat Randall i Anna Breckon s¨®n les art¨ªfexs de The Second Woman, una proposta teatral que inclou diversos i apetitosos titulars. Un muntatge que dura 24 hores. Una mateixa escena repetida 100 vegades. Una actriu i 100 homes. Millor dit: 100 persones que se senten identificades dins l¡¯espectre de la masculinitat. L¡¯actriu Mar¨ªa Herv¨¢s va veure el muntatge l¡¯any passat a Londres, protagonitzat per Ruth Wilson al Young Vic, i se¡¯n va enamorar. Va trucar Josep Dom¨¨nech (de Bit¨° Produccions) amb una idea al cap, i una feli? coincid¨¨ncia va fer que quan van anar a buscar Francesc Casades¨²s (director del Grec) aquest els digu¨¦s que tamb¨¦ estava pensant en el projecte. El cap de setmana passat es va estrenar al Teatre Lliure la versi¨® espanyola del muntatge.

¡°A quina hora has arribat?¡±, ¡°Fins quina hora et quedar¨¤s?¡±, ¡°Veur¨¤s les vint-i-quatre hores?¡±. Aquestes i altres preguntes suraven a l¡¯ambient al Lliure, durant l¡¯interval de temps entre dissabte a les sis de la tarda i diumenge a la mateixa hora. La proposta de Randall i Breckon s¡¯inspira en Nit d¡¯estrena (John Cassavetes, 1977), la pel¡¤l¨ªcula protagonitzada per Gena Rowlands que suposa una carta d¡¯amor al misteri del teatre. A les dues australianes els interessen les friccions entre la representaci¨® i la mirada, i juguen molt s¨¤viament amb les costures que uneixen el cinema i el teatre. L¡¯escenografia de The Second Woman ¨¦s un cubicle elegant i impersonal, saleta vermella d¡¯habitaci¨® d¡¯hotel on la protagonista rebr¨¤ els seus 100 acompanyants i repetir¨¤, com en una condemna autoimposada, la mateixa escena 100 vegades seguides. Amb pauses de 15 minuts cada dues hores, l¡¯experi¨¨ncia no est¨¤ pensada per veure¡¯s completa: amb dues o tres hores l¡¯espectador ja es fa una idea de l¡¯experiment. Per¨° aviso: ¨¦s un espectacle altament addictiu. El dissabte vaig veure les primeres vuit hores i no se¡¯m va fer pesat ni mon¨°ton. El diumenge vaig veure les tres ¨²ltimes, i em vaig sentir feli? d¡¯aplaudir la proesa esc¨¨nica i vital de Mar¨ªa Herv¨¢s. La meva experi¨¨ncia amb The second woman va durar 11 hores.

Tots som Mar¨ªa Herv¨¢s quan la veiem bregar amb aquest cat¨¤leg de masculinitats: des de les m¨¦s dolces, queer o tendres fins a les m¨¦s tosques o rid¨ªcules

La gr¨¤cia del muntatge ¨¦s la seva aparent senzillesa: una escena curta, una trobada entre un home i una dona, uns fideus xinesos, unes copes de whisky, un ball. El vestit vermell i la perruca rossa apropen la protagonista, inevitablement, a Gena Rowlands, per¨° al final de l¡¯espectacle jo veia una Marlene Dietrich una mica desbocada. El text de l¡¯escena ¨¦s fix, per¨° hi ha espai per la improvisaci¨®: els 100 voluntaris poden aportar material propi a l¡¯inici, pronunciar uns adjectius de la seva elecci¨® i triar les seves paraules per sortir d¡¯escena. Els partenaires d¡¯Herv¨¢s ignoren algunes de les accions que ella realitzar¨¤. Dues operadores de c¨¤mera graven els detalls de l¡¯escena: la realitzaci¨® en directe ens mostra primers plans (gestos, mirades, objectes) als quals no arriba la vista humana des d¡¯una platea teatral. Tot l¡¯equip art¨ªstic del muntatge est¨¤ format per dones. Els homes van passant.

Per parlar de la interpretaci¨® d¡¯Herv¨¢s cal utilitzar termes superlatius. L¡¯ess¨¨ncia del teatre ¨¦s la clau del muntatge i del seu treball: l¡¯ara i l¡¯aqu¨ª, el present absolut, la mirada i la connexi¨®. Cada vegada que Mar¨ªa Herv¨¢s es gira descobreix un acompanyant nou i ef¨ªmer, i cada vegada l¡¯escena ¨¦s diferent. L¡¯art de la improvisaci¨®, la qu¨ªmica o el feeling que sent l¡¯actriu amb l¡¯home que t¨¦ al davant converteix The Second Woman en una tesi en viu sobre la representaci¨® i la mirada. Poder i vulnerabilitat, atracci¨® i desig, tedi i f¨¤stic. Tots som Mar¨ªa Herv¨¢s quan la veiem bregar amb aquest cat¨¤leg de masculinitats: des de les m¨¦s dolces, queer o tendres fins a les m¨¦s tosques o rid¨ªcules. Homes de diferents edats i proced¨¨ncies fan variar les capes dramat¨²rgiques de l¡¯escena. L¡¯error ¨¦s bell i la impredictibilitat del teatre ¨¦s la impredictibilitat de la vida.

Mar¨ªa Herv¨¢s es mostra, durant aquestes 24 hores, forta i d¨¨bil, poderosa i coqueta, c¨ªnica i juganera. Tot a la vegada i al mateix temps. Aquella ¡°mujer compleja¡± que espanta i atrau els homes per igual ¨¦s tamb¨¦ l¡¯actriu condemnada, com S¨ªsif, a repetir com un c¨¤stig l¡¯acte de mirar i ser mirada. ¡°Aqu¨ª estoy, mendigando otra vez¡±. Pidolant la nostra atenci¨®, el nostre amor i la nostra empatia. Sent escrutada i analitzada per p¨²blic i cr¨ªtics sota la calor dels focus, envoltada de c¨¤meres i davant de les nostres pupil¡¤les atentes. Com en una hipot¨¨tica obra d¡¯Edward Hopper que es podria titular Dona que espera, l¡¯actriu neteja i endre?a l¡¯espai despr¨¦s de cada escena, esperant elegantment la seva nova v¨ªctima. L¡¯home arrogant o el jove actor amb ganes de lluir-se en aquesta audici¨® p¨²blica s¨®n devorats per Herv¨¢s amb la gr¨¤cia i la intel¡¤lig¨¨ncia d¡¯una mantis religiosa. Per¨° ella tamb¨¦ est¨¤ tancada al seu petit m¨®n de ficci¨®, com l¡¯insecte en un terrari, en un pla on no existeixen ni el temps ni l¡¯espai. Nom¨¦s la il¡¤lusi¨®.

The Second Woman ¨¦s una experi¨¨ncia esc¨¨nica que connecta meravellosament amb el p¨²blic m¨¦s teatrer, el m¨¦s cin¨¨fil o el m¨¦s prof¨¤. La fragilitat i la vulnerabilitat de l¡¯actriu s¨®n, paradoxalment, la seva fortalesa. El teatre ¨¦s ritual i repetici¨®, assaig i error, ball genial i ensopegada. Tot a The Second Woman respira teatre. Perqu¨¨ el teatre ¨¦s i ser¨¤ sempre aquesta ensopegada.