Marcos Morau, Pablo Gisbert i Tanya Beyeler: El clan d¡¯Ontinyent
El poble valenci¨¤ ¨¦s el lloc d¡¯or¨ªgen i retorn de Marcos Morau, de La Veronal, i Pablo Gisbert, de la companyia El Conde de Torrefiel, que tamb¨¦ compta amb Tanya Beyeler
Tot i haver passat la infantesa, l¡¯adolesc¨¨ncia i la primera joventut junts, avui els ¨¦s dif¨ªcil trobar-se, a Marcos Morau i Pablo Gisbert. Per aix¨° l¡¯abra?ada que es fan moments abans de l¡¯inici de l¡¯assaig general al Centre Cultural de la Merc¨¨ de Girona, dissabte 23 de novembre, ¨¦s llarga i sincera. ?s d¡¯hora, Morau t¨¦ el temps just abans de posar de llarg al Temporada Alta Totentantz. No es veien des de fa unes setmanes, quan van coincidir a Madrid. Reunir-se al Temporada Alta, com aquest any, en qu¨¨ Morau i La Veronal han estrenat a Catalunya Totentantz, i Gisbert i El Conde de Torrefiel hi han fet La luz de un lago, tampoc ¨¦s tan estrany. Enguany nom¨¦s s¡¯han pogut abra?ar i intercanviar quatre paraules. Fa 30 anys vivien al mateix carrer i anaven a la mateixa escola. A Ontinyent.
Tots dos van n¨¦ixer al carrer del Conde de Torrefiel de la capital de la vall d¡¯Albaida. Gisbert, al n¨²mero 20 i Morau, al 36. Tots dos van anar a la mateixa escola i al mateix institut. I tots dos van deixar Ontinyent de la m¨¤ per anar a viure a Val¨¨ncia. Quan Morau recorda la seva adolesc¨¨ncia, Gisbert hi ¨¦s, indefectiblement: ¡°V¨¨iem Doctor en Alaska, Redes, Expediente X... A casa no m¡¯ho deixaven veure, per¨° hi era. Jo, com Pablo Gisbert, havia anat a un col¡¤legi religi¨®s, tot homes. Despr¨¦s vam passar a l¡¯institut p¨²blic, on hi havia tot el poble. Hi vaig con¨¨ixer Carmina Belda, que encara treballa amb mi i amb Pablo. Tenia dos anys m¨¦s que nosaltres, una germana artista. A partir d¡¯aqu¨ª descobrim De Chirico, Bacon, Warhol, tot un univers que ara ¨¦s mainstream. Tots tres vam marxar a viure a Val¨¨ncia. All¨¤ comen?a tot... All¨° de ser gai en un col¡¤legi de capellans, no voler jugar a futbol, tot all¨° anava fent-me. Jo era el marica que no juga, sin¨® que pinta i guanya els concursos de dibuix¡±.
A Gisbert, en canvi, li interessava m¨¦s la m¨²sica: ¡°Quan tenia 18 anys, tenia un col¡¤lectiu de m¨²sica hardcore. Intentava trobar en el teatre una experi¨¨ncia pl¨¤stica i sonora semblant al que era escoltar m¨²sica hard?core. Per aix¨°, quan em va comen?ar a interessar el teatre, vaig mirar l¡¯avantguarda, el happening, la performativitat, un tipus de teatre que trencara la l¨°gica¡±.
Tot aix¨°, la carrera dels dos artistes esc¨¨nics d¡¯aquesta banda de m¨®n m¨¦s importants de la seva generaci¨®, va prendre forma a Ontinyent. ¡°El meu pou de les idees ¨¦s de fa molts anys¡±, diu Morau. I afegeix:¡±?s com el petroli. Des que soc petit i vaig sortir d¡¯Ontinyent... All¨¤ es va gestar tot. D¡¯all¨¤ ho estic traient tot. Evidentment que l¡¯he nodrida. Per¨° la creativitat genera creativitat. Vull dir que si est¨¤s estimulat, est¨¤s despert a rebre est¨ªmuls. Com deia David Lynch, somies despert... Jo era un nen molt poruc, i potser per aix¨° els meus espectacles tendeixen a la foscor, a una cosa creepy. He sigut el petit de tres germanes i no s¨¦ si el fet que hagi hagut d¡¯inventar-me la meva vida, perqu¨¨ els pares treballaven i els germans eren molt m¨¦s grans que jo, ha fet que m¡¯hagi constru?t el meu propi m¨®n, amb el seu castell del terror¡±.
Hi va haver un moment en qu¨¨ les vides de Morau i Gisbert es van separar. El primer va tirar cap al nord, cap a Barcelona, per estudiar coreografia a l¡¯Institut del Teatre. L¡¯altre va dirigir les seves passes cap a Madrid, cap a la RESAD, l¡¯Escola Superior d¡¯Art Dram¨¤tic, per estudiar dramat¨²rgia. ¡°A Barcelona vaig treure un zero i a Madrid un 9, segurament perqu¨¨ a la RESAD, al jurat d¡¯admissions, hi havia el Juan Mayorga¡±, recorda Gisbert.
La separaci¨® va durar poc, tanmateix. Al cap de dos anys, Morau va trucar al seu amic d¡¯infantesa per dir-li que muntava La Veronal i que el volia amb ell, a Barcelona. Encara avui, quinze anys despr¨¦s, Gisbert segueix col¡¤laborant amb la companyia de dansa i ¨¦s normal trobar-se¡¯l als cr¨¨dits dels seus espectacle signant-hi els textos. ¡°Ara em demana textos de tant en tant, jo els escric per¨° no s¨¦ mai quan els far¨¤ servir: a Firmamento, per exemple, vaig veure que hi era com a dramaturg, i es tractava d¡¯unes coses que Marcos m¡¯havia demanat per a Sonoma!¡±, riu Gisbert.
A Totentantz, que arriba aquest desembre al Lliure, no hi ha res de Gisbert. Ja no li pot seguir el ritme, diu. Per construir-la, Morau s¡¯ha inspirat en la m¨²sica de Liszt i en un cartell que va estar penjat al club berlin¨¨s Berghain durant la pand¨¨mia, obra de l¡¯artista Rirkrit Tiravanija, que deia: ¡°Morgen ist die frage¡±, ¡°Dem¨¤ ¨¦s la pregunta¡±. I que venia a dir, segons Morau, que el m¨®n s¡¯est¨¤ morint i nosaltres estem aqu¨ª ballant, que ¡°no ens importa el dem¨¤¡±. A Girona, vam poder gaudir d¡¯un espectacle total, d¡¯una instal¡¤laci¨® en moviment, en la qual el d¡¯Ontinyent ens col¡¤loca cara a cara davant d¡¯aquesta extinci¨® quotidiana a la qual semblem abocats.
A finals de la primera d¨¨cada del segle XXI, quan El Conde de Torrefiel encara no havia nascut i La Veronal ho estava fent, quan Morau i Gisbert compaginaven els seus primers treballs art¨ªstics i la feina d¡¯acomodadors al Mercat de les Flors, l¡¯un no avan?ava sense l¡¯altre. Aix¨ª van estrenar Su¨¨cia (2008), Maryland (2009), Finl¨¤ndia (2010) i R¨²ssia (2011). Un reguitzell de peces primerenques on ja es podia intuir que aquella tropa de nois i noies de vint anys serien el que s¨®n ara, sobretot despr¨¦s d¡¯Isl¨¤ndia (2012) i Siena (2013).
Aqu¨ª ¨¦s on apareix la tercera cara integrant del clan d¡¯Ontinyent, Tanya Beyeler. Companya de Morau a l¡¯Institut i perf¨°rmer dels seus primers espectacles, assistent de direcci¨® a Isl¨¤ndia. Als assajos de La Veronal, ella i Gisbert fan m¨¦s coses, a banda de parlar de dansa. Uneixen les seves vides doblement, de manera sentimental i art¨ªstica. Aix¨ª sorgeixen El Conde de Torrefiel i un primer espectacle, La chica de la agencia de viajes nos dijo que hab¨ªa piscina en el apartamento (2013), que deixa tothom bocabadat. No t¨¦ res a veure, formalment, amb La Veronal, per¨° hi ha una pulsi¨® de fons que agermana les dues companyies. Morau, en aquell moment, comen?a a girar per Europa. Gisbert i Beyeler no trigaran gaire.
El 2015 tots viuen entre Barcelona (Morau) i Premi¨¤ de Mar (Gisbert i Beyeler), per¨° passen molt temps al nord del Pirineu, b¨¦ en resid¨¨ncies art¨ªstiques, assajant espectacles, b¨¦ de gira amb el seu repertori. Fins al punt que gaireb¨¦ els perdem la pista, ja que estan quasi m¨¦s temps fora que aqu¨ª. La pand¨¨mia, a m¨¦s, va transformar moltes coses. Aleshores, Gisbert i Beyeler ja tenien dos fills i van pensar que el millor seria tornar a Ontinyent, on hi ha els avis i una vida amb menys pressions econ¨°miques. S¡¯hi van traslladar el setembre del 2020. Gisbert ho explica aix¨ª: ¡°Hi vam llogar una nau de 700 metres quadrats, di¨¤fana, amb el terra de ciment, que a Barcelona seria impossible. Podem pintar, tallar, trencar, estar-hi. T¨¦ pati, una figuera, dutxes. A Barcelona serien 20.000 euros al mes i a Ontinyent ¨¦s gaireb¨¦ gratis. ?s l¡¯antiga nau d¡¯Iberdrola... Podem assajar-hi, estar-hi 24 hores. La tenim a cinc minuts de casa¡±.
Gisbert ha tornat a Ontinyent. I Beyeler s¡¯hi troba com a casa. Avui, Morau es pregunta: ¡°Necessitem la precarietat i la falta d¡¯est¨ªmuls per crear? Si hagu¨¦s crescut a Nova York, amb Bob Wilson de ve¨ª, hauria sortit jo? Diuen que els nous creadors d¡¯ara s¨®n de fam¨ªlies acomodades. Qu¨¨ est¨¤ passant amb l¡¯educaci¨®? Vinc de classe treballadora, de gent que ha lluitat per l¡¯educaci¨® dels seus fills¡±.