Voler i estimar, a prop¨°sit de la s¨¨rie ¡®Querer¡¯

La cosa ve de lluny, esclar. Per exemple, Sant Pau a la primera carta als Corintis, ja instava a plegar-nos al c¨°njuge: ?que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. No ¨¦s la muller qui disposa del seu cos, sin¨® el marit, com tampoc no ¨¦s el marit qui disposa del seu cos, sin¨® la muller. No us refuseu l¡¯un a l¡¯altre, si no ¨¦s de com¨² acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la preg¨¤ria; per¨° despr¨¦s torneu a tenir relacions matrimonials?. ?s a dir, que tant li fot si vols o si no vols, en casar-te cedeixes el teu cos a l¡¯altre i el sexe es converteix en un deure matrimonial. Quines penques. Per¨° continuem arrossegant encara aquesta mena de porqueria.

Querer vol dir estimar i tamb¨¦ voler. ?s un t¨ªtol magn¨ªfic perqu¨¨ recull exactament els dos temes que tracta la s¨¨rie a qu¨¨ dona nom: d¡¯una banda, les diferents concepcions, de vegades delirants, que poden arribar a tenir les persones del que vol dir estimar en l¡¯¨¤mbit de la parella; de l¡¯altra, el desig de tenir sexe amb alg¨². ?Vols o no vols? ?Consents o no consents? I sobretot, ?qu¨¨ inclou aquest ?s¨ª, vull? que algunes van donar al peu de l¡¯altar? ?On s¨®n els l¨ªmits, com es demostren? ?On s¡¯acaba el follar sense ganes, pel qual totes (tot¨ªssimes) hem passat algun cop, i on comen?a la violaci¨®? Exacte, s¨®n dues coses ben diferenciades tant pel nostre cap com pel nostre cos, per¨° hi ha un gaslighting social que abona la confusi¨®. Perqu¨¨ no n¡¯hi ha prou amb invocar el consentiment: de vegades les conseq¨¹¨¨ncies de dir que s¨ª poden ser menys terribles que les de dir que no. De vegades dir que s¨ª ¨¦s el mal menor. La desgr¨¤cia menor, si ¨¦s que existeix tal cosa.

D¡¯aquesta s¨¨rie m¡¯interessen moltes coses. M¡¯interessa enormement el personatge del marit, un home que en cap moment arriba a entendre per qu¨¨ se l¡¯acusa; la inconsci¨¨ncia del mal ¨¦s sinistrament real. M¡¯interessa la subtilesa. M¡¯interessa el final. M¡¯interessa la fredor del proc¨¦s judicial. M¡¯interessa el realisme de gaireb¨¦ tot, tret de la ideologia caricaturescament oposada dels fills. M¡¯interessa com parla de l¡¯aprenentatge inconscient dels rols dins de l¡¯entorn familiar. M¡¯interessa com s¡¯hi plasma la viol¨¨ncia econ¨°mica que s¡¯ha exercit durant d¨¨cades sobre les dones i que les ha encadenat.

No parem d¡¯obrir melons sobre les viol¨¨ncies masclistes. Ara toquen els abusos sexuals dins del matrimoni. Tamb¨¦ Les dones i els dies van dedicar un programa al tema la setmana passada amb un testimoni de primera m¨¤ que, entre altres coses, contribueix a carregar-se la idea que les viol¨¨ncies masclistes es produeixen en entorns socioecon¨°mics precaris i persones sense formaci¨®. Va ser all¨¤ on vaig sentir la dada: segons les dades d¡¯un informe del CIS del 2023, dos de cada deu espanyols creuen que obligar la parella a tenir sexe no hauria de ser delicte. Esgarrif¨®s. No deixarem ni un sol mel¨® intacte.