Les nits blanques
En alguna banda Borges va descriure l¡¯insomni com ¡°un estat semblant a la febre i que certament no ¨¦s la vig¨ªlia¡±
Amb les nits t¨°rrides tornen les matinades en blanc. O potser ¨¦s la xafogor que n¡¯augmenta la virul¨¨ncia. Hi ha un moment vora les quatre de la matinada en qu¨¨ una q¨¹esti¨® concreta, durant el dia enterrada sota tasques i pensaments banals, ascendeix al primer pla de la consci¨¨ncia i provoca un despertar brusc. La q¨¹esti¨® concreta ¨¦s com una taca de petroli que ofega qualsevol contraargument raonable. ?s una condemna sense remei, una veu d¡¯autoritat que planteja els escenaris m¨¦s macabres i que no admet r¨¨plica. L¡¯alba avan?a en l¡¯intent ag¨°nic d¡¯aplacar la q¨¹esti¨® o, en ¨²ltima inst¨¤ncia, acceptar la derrota. L¡¯endem¨¤ la q¨¹esti¨® recupera la seva dimensi¨® justa, ja totalment assumible, i el tr¨¤ngol innecessari de la nit m¡¯impressiona.
De tan excessiu, el tr¨¤ngol t¨¦ un punt interessant. He provat de descriure¡¯l amb met¨¤fores d¡¯ofec i llefiscositat, com ara ¡°pant¨¤¡± o ¡°arenes movedisses¡±, o de confinament i claustrof¨°bia: ser dins d¡¯un ta¨¹t amb punxes a la tapa interior, o fer espeleologia per una esquerda extremament estreta. El tret essencial ¨¦s que, tot i saber que l¡¯endem¨¤ l¡¯episodi em semblar¨¤ rid¨ªcul, al moment el visc amb un ardor que s¡¯apropa al p¨¤nic. Ara l¡¯accepto com un mecanisme psicol¨°gic invers a l¡¯evasi¨®, o una ter¨¤pia de xoc contra els fantasmes propis. Una redempci¨® pel foc amb efectes immediats.
En alguna banda Borges va descriure l¡¯insomni com ¡°un estat semblant a la febre i que certament no ¨¦s la vig¨ªlia¡±. Recordo la frase, tot i haver-ne oblidat el context, perqu¨¨ m¡¯hi vaig creuar durant el meu ¨²nic episodi real d¡¯insomni estricte. Acostumada a fer turisme ocasional pel desert de les nits blanques, con¨¨ixer el seu dia a dia va ser pertorbador. Tenia vint-i-pocs anys i havia consumit algun tipus de subst¨¤ncia que va fer que el meu cap es gir¨¦s contra si mateix. Tinc flaixos equ¨ªvocs d¡¯aquelles nits en qu¨¨ no podia conjurar el son perqu¨¨, n¡¯estava conven?uda, el cor em bategava massa fort. El meu amic G em va rebre a la seva consulta de psic¨°leg cl¨ªnic, em va fer estirar en una llitera, em va auscultar amb seriositat i em va assegurar que els meus batecs tenien el volum habitual. Poc despr¨¦s vaig tornar a dormir, per¨° em va quedar el record (de la possibilitat) del deliri.
Al final de l¡¯assaig La intranquil¡¤litat (Fragmenta), Marion Muller-Colard parla de les seves trobades nocturnes amb l¡¯angoixa. ¡°Quan truca a la porta del meu son, obro a la intranquil¡¤litat¡±. De vegades ¨¦s com una criatura que ha tingut un malson; de vegades ¨¦s una f¨²ria angoixada que branda un cat¨¤leg de cat¨¤strofes. Llavors, diu l¡¯autora, es lleva de puntetes i la tracta com la vella boja que ¨¦s. L¡¯agafa pel colze, seu amb ella a la cuina i prepara beguda per a les dues. ¡°Si b¨¦ de vegades m¡¯aclapara i ens tanca a totes dues en un cercle infernal impenetrable per qualsevol altre,¡± diu Muller-Colard, ¡°tamb¨¦ li dec les m¨¦s belles coneixences, les m¨¦s belles comunions que he experimentat¡±. Jo no s¨¦ si aniria tan lluny, per¨° no em resisteixo del tot a la visita nocturna de la intranquil¡¤litat perqu¨¨ li dec, com a m¨ªnim, l¡¯escriptura.