Dones que busquen marit

Des de la trinxera del parc infantil ning¨² no diria que la parella heterosexual est¨¤ en crisi. Fins fa poc veia aquest m¨®n des de l¡¯altra banda del carrer: jo vivia en una ciutat de solters neur¨°tics i creatius sense fills, i aquest reducte de vida endre?ada em semblava un escenari irreal. Els pares i mares espectrals que rodaven entre el gronxador i el tobogan i el sorral eren gent implausible, figurants posats per l¡¯ajuntament. La realitat era la intemp¨¨rie en qu¨¨ es trobava la gent del meu entorn, i el relat extremament pessimista que proliferava a les xarxes.

Whitney Wolfe Herd, fundadora de l¡¯aplicaci¨® de cites Bumble, especulava fa un parell de setmanes sobre el paper que tindr¨¤ la intel¡¤lig¨¨ncia artificial en la cerca de l¡¯amor. Wolfe descriu un futur proper en qu¨¨ els usuaris de l¡¯aplicaci¨® disposaran d¡¯un ¡°conserge de cites¡±: una mena d¡¯assistent virtual que seleccionar¨¤ els perfils rom¨¤nticament compatibles segons criteris objectivables. Fins i tot es reunir¨¤ amb els conserges d¡¯altres usuaris per aplanar el terreny. Davant d¡¯aquest panorama sinistre, un usuari de X comentava que ¡°arribat aquest punt, estar feli?ment casat es deu sentir com haver tingut el mat¨ª lliure a les Torres Bessones l¡¯11 de setembre¡±. Quaranta-cinc anys despr¨¦s que Montserrat Roig escrigu¨¦s que ¡°el matrimoni ¨¦s el principi de la mort per a la dona¡±, la parella mon¨°gama torna a semblar l¡¯opci¨® menys s¨°rdida a llarg termini.

Les paraules de Wolfe es van fer virals quan alg¨² va compartir un tall de l¡¯entrevista. Han arribat a la meva pantalla al mateix temps que es popularitza un nou tipus de v¨ªdeo: dones de vint i llargs o trenta pocs ploren davant la c¨¤mera i es lamenten de la seva incapacitat per trobar company. Asseguren que ho han provat tot ¡ªaplicacions de cites, ter¨¤pia, exercici f¨ªsic, meditaci¨®, pensar en qualsevol altra cosa per tal que aparegui ¡°inesperadament¡± el pr¨ªncep blau¡ª, per¨° no hi ha manera de deixar enrere l¡¯a?llament rom¨¤ntic. Nom¨¦s volen un home amb qui compartir la vida i passar les tardes al parc. Sota els v¨ªdeos sol haver-hi una allau de cr¨ªtiques acusant-les de tenir el llist¨® massa alt i d¡¯explotar el melodrama com a esquer per augmentar les interaccions a TikTok. Al contrari que els incels, elles podrien conformar-se amb el primer individu que els rigu¨¦s les gr¨¤cies.

Cal agafar amb pinces aquestes tend¨¨ncies digitals, sempre deformades pel biaix de confirmaci¨® i els camins t¨¨trics de l¡¯algoritme: la gent amb vides rom¨¤ntiques satisfact¨°ries no es grava sanglotant al cotxe. Per¨° el de la insatisfacci¨® femenina ha cridat l¡¯atenci¨® de prou gent com perqu¨¨ es comenci a titllar d¡¯¡°epid¨¨mia¡±. Una professora fins i tot compartia el curr¨ªculum del seu seminari sobre, literalment, ¡°l¡¯epid¨¨mia de la insatisfacci¨® femenina en les relacions rom¨¤ntiques heterosexuals¡± (incloia Eva Ilouz, Simone de Beauvoir i Alice Walker). Si no pass¨¦s cada tarda al parc, entre mares joves que expliquen el cap de setmana a Torredembarra amb en Josep Maria i les criatures, estaria conven?uda que una fractura insondable divideix els sexes.