Platges metropolitanes: com combatre l¡¯artificialitzaci¨® de la costa i els efectes del canvi clim¨¤tic

La regressi¨® de les platges metropolitanes ¨¦s un fenomen estructural causat pel canvi clim¨¤tic i per la progressiva artificialitzaci¨® de la costa. La pres¨¨ncia d¡¯infraestructures i barreres de tota mena, com ara ports i espigons, trenca la din¨¤mica natural dels sediments de sorra que regeneren de manera org¨¤nica les platges. Dani Palacios, cap del servei de platges de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB) especifica que ¡°l¡¯artificialitzaci¨® del territori, amb la urbanitzaci¨®, canalitzaci¨® de rius i rieres, extensi¨® de les zones arbrades, etc., tamb¨¦ fa que hi hagi menys sorra disponible al sistema litoral, ja que no arriba a mar¡±. A m¨¦s, la gesti¨® d¡¯aquests espais naturals s¡¯ha d¡¯adaptar cada cop m¨¦s a canvis meteorol¨°gics bruscos i dif¨ªcilment reversibles com els que ens ha tocat patir darrerament, amb la persist¨¨ncia de les altes temperatures durant gran part de la tardor combinada amb temporals mar¨ªtims cada cop m¨¦s freq¨¹ents.

Aix¨° ha for?at un replantejament profund de les rutines de planificaci¨® i desmuntatge de les platges. Els objectius a assolir s¨®n protegir el mobiliari i minimitzar danys en cas de fortes pluges i onades, per¨° tamb¨¦ fer compatibles l¡¯adequada preservaci¨® ecol¨°gica i un ¨²s continu de les platges els 365 dies l¡¯any. Aix¨° exigeix un considerable esfor? de planificaci¨® i adaptaci¨®.

Aquesta din¨¤mica s¡¯havia produ?t ja en anys anteriors. La prolongaci¨® de l¡¯estiu implica l¡¯ajornament d¡¯algunes tasques de retirada d¡¯instal¡¤lacions donat l¡¯intens ¨²s de les platges fins ben entrat octubre. Per¨° l¡¯arribada abrupta de temporals obliga a accelerar la fase final del desmuntatge i completar-la sota pressi¨®. Es tracta d¡¯un escenari exigent que fa imprescindibles actuacions cada cop m¨¦s r¨¤pides i eficaces.

Un pla de desmuntatge condicionat per una tardor d¡¯extrems

Enguany, segons informen fonts de l¡¯AMB, organisme encarregat de la gesti¨® integral de les platges metropolitanes, s¡¯ha procedit entre setembre i octubre a desmuntar 14 p¨¨rgoles en accessos amb ajuda per al bany, 1.400 metres lineals de passarel¡¤les adaptades i plataformes de fusta, 16 m¨°duls de primers auxilis, 30 cadires de vigil¨¤ncia, 26 banys i vestuaris amb les seves corresponents senyalitzacions, m¨¦s de sis kil¨°metres de canals de sortida d¡¯embarcacions o 15 abalisaments d¡¯espigons i esculleres. A m¨¦s, s¡¯ha retirat tamb¨¦ un important nombre d¡¯elements de menors dimensions, com papereres o boies de senyalitzaci¨®. Gran part d¡¯aquestes actuacions s¡¯han hagut de realitzar contra el rellotge, durant el curt per¨ªode de transici¨® entre les temperatures estivals i la irrupci¨® sobtada de les grans pluges.

Protocol d¡¯obertura de pluvials i rieres

En paral¡¤lel a aquesta imprescindible tasca de desmuntatge, l¡¯equip de platges de l¡¯AMB est¨¤ aplicant tamb¨¦ un protocol d¡¯obertura de pluvials i rieres per garantir un millor drenatge, sobre tot en el seus trams finals, on tendeixen a cobrir-se de sorra augmentant aix¨ª el risc de possibles inundacions. Entre aquests corrents d¡¯aigua que neixen a la Serralada Litoral i van a parar a les platges metropolitanes hi ha les rieres de Canyars, Remolar o Murtra, que han estat intervingudes darrerament per l¡¯AMB.

L¡¯artificialitzaci¨® de la costa i la superposici¨® d¡¯infraestructures s¨®n la causa directa de la regressi¨® litoral i p¨¨rdua de sediments que est¨¤ for?ant un replantejament integral de la gesti¨® de platges

Antonio Balm¨®n, vicepresident executiu d¡¯AMB

Aquest tipus d¡¯accions d¡¯obertura resulten particularment necess¨¤ries en punts concrets del territori com el Delta del Llobregat, on les baixes altituds de gran part de la franja costanera fan m¨¦s probable que es produeixin inundacions greus durant els episodis de fortes pluges. Antonio Balm¨®n, alcalde de Cornell¨¤ i vicepresident executiu de l¡¯AMB, explica que ¡°l¡¯artificialitzaci¨® de la costa i la superposici¨® d¡¯infraestructures com el Port de Masnou s¨®n la causa directa d¡¯aquesta regressi¨® litoral i p¨¨rdua de sediments que est¨¤ for?ant un replantejament integral de la gesti¨® de platges¡±. Balm¨®n demana al Ministeri de Transici¨® Ecol¨°gica i a totes les administracions amb compet¨¨ncies en el litoral que elaborin l¡¯abans possible ¡°un Pla d¡¯Estabilitzaci¨® a mig i llarg termini que reverteixi aquesta regressi¨® estructural i ens ajudi a protegir millor uns espais naturals que, a m¨¦s, s¨®n motors econ¨°mics dels seus municipis i opcions d¡¯esbarjo saludable per a la ciutadania¡±.

Dani Palacios apunta que al llarg dels ¨²ltims anys l¡¯AMB ha anat regenerant, protegint i millorant les zones dunars per augmentar la resili¨¨ncia del litoral davant del canvi clim¨¤tic. Es tracta d¡¯una actuaci¨® basada en la natura que actua com a matal¨¤s flexible i reservori de sorra, aix¨ª com esdev¨¦ un escut contra els temporals.

L¡¯artificialitzaci¨® del territori, amb la urbanitzaci¨®, canalitzaci¨® de rius i rieres, extensi¨® de les zones arbrades, etc., tamb¨¦ fa que hi hagi menys sorra disponible al sistema litoral, ja que no arriba a mar

Dani Palacios, cap del servei de platges de l¡¯AMB

El vicepresident de l¡¯entitat metropolitana explica aix¨ª les actuacions realitzades: ¡°Durant el mes d¡¯octubre hem procedit al desmuntatge de mobiliari i equipaments per deixar les platges preparades de cara a la temporada baixa. Aquesta planificaci¨® s¡¯ha hagut de reajustar tenint molt en compte que la tardor s¡¯est¨¤ convertint en una ¨¨poca de canvis cada cop m¨¦s contrastats, amb dies de molta calor alternant-se amb temporals¡±. Un cop m¨¦s, es tracta d¡¯enfortir la resili¨¨ncia de l¡¯espai metropolit¨¤ davant del reptes que planteja el canvi clim¨¤tic.