L¡¯¨²s social i la preservaci¨® ecol¨°gica de la gran via d¡¯aigua de l¡¯¨¤rea metropolitana

El riu Llobregat ¨¦s un corrent d¡¯aigua ple de vida. Nascut a les muntanyes berguedanes, al l¨ªmit septentrional de la comarca de Barcelona, travessa les comarques del Bages i el Baix Llobregat per desembocar a la Mediterr¨¤nia a l¡¯al?ada del municipi del Prat, un cop completat un itinerari de 175 kil¨°metres. ?s a dir, tendeix amb el seu cabal un pont entre els contraforts prepirinencs i la franja costanera, tot creuant el cor de la Catalunya central i contribuint a comunicar i vertebrar el territori.

M¨¦s important encara ¨¦s que el riu que els romans van batejar com a Vermell¨®s (Rubricatum) serveix d¡¯h¨¤bitat natural a m¨¦s de 2.500 esp¨¨cies de flora i fauna, de les quals 336 s¨®n protegides. Entre els tresors de biodiversitat d¡¯aquest esponer¨®s ecosistema fluvial destaquen varietats de papallones di¨¹rnes i l¨ªquens que mai no s¡¯havien observat a l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona.

El tram baix del riu i, molt especialment, el seu Delta, on trobem la pres¨¨ncia d¡¯esp¨¨cies ¨²niques, s¨®n espais naturals amb paratges rics i diversos com les zones forestals del municipi de Pallej¨¤, els penya-segats de Ca n¡¯Albareda, els aiguamolls de Molins de Rei o gran part de les rieres i torrents tributaris del corrent del riu. Entre les esp¨¨cies protegides que hi s¨®n presents destaquen un 80% dels amfibis (tritons, salamandres, granotes o gripaus) i un 70% dels ocells (orenetes, gralles, morells, falciots...).

Fa 20 anys, els municipis riberencs vivien d¡¯esquenes al riu. Una feina constant de recuperaci¨® social i ambiental ens ha portat on som avui

Jes¨²s Fern¨¢ndez, cap del Servei d¡¯Infraestructura Verda de l¡¯AMB

Totes aquestes dades formen part de les conclusions de l¡¯estudi An¨¤lisi de la biodiversitat a l?¨¤mbit metropolit¨¤ del Llobregat, realitzat pels consultors independents Sorell¨®, Estudis al Medi Aqu¨¤tic sota la direcci¨® i coordinaci¨® del Servei d¡¯Infraestructura Verda de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB). Un altre treball recent encarregat per l¡¯entitat ¨¦s Estudi sobre la connectivitat ecol¨°gica a l?¨¤mbit natural del riu Llobregat, obra del col¡¤lectiu d¡¯experts en sostenibilitat Anthenis Lavola.

L¡¯¨²s social d¡¯un espai ple d¡¯al¡¤licients

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquesta efervesc¨¨ncia natural, posada de manifest pels estudis que acabem d¡¯esmentar, el Llobregat ¨¦s tamb¨¦ un espai d¡¯una gran riquesa humana, receptor de m¨¦s de 2,5 milions de visites anuals. Aix¨° el converteix en un dels punts de la infraestructura verda metropolitana m¨¦s populars entre els ciutadans, nom¨¦s per darrera de les platges (11 milions de visitants) i la serra de Collserola (al voltant de 5 milions). Aix¨ª es despr¨¨n de l¡¯estudi ?s social de l¡¯¨¤mbit metropolit¨¤ del riu Llobregat: sistema de seguiment de l¡¯aflu¨¨ncia, freq¨¹entaci¨® i perfil de les visites, elaborat per l¡¯Institut Metr¨°poli per enc¨¤rrec de l¡¯AMB.

Amb dades quantitatives i qualitatives del per¨ªode que va de juliol de 2021 a juny de 2022, l¡¯esmentat treball permet copsar que la majoria de les visites es fan a peu (58%) i la resta, en bicicleta, que els 93% del visitants resideix a un del municipis metropolitans i que el gruix d¡¯ells hi van de manera recurrent (nom¨¦s 198.000 ho van fer un ¨²nic cop) i s¡¯hi estan una mitjana de dues hores per visita. ?s a dir, que la llera del Llobregat ¨¦s un espai de lleure de proximitat preferent i molt popular entre els seus coneixedors.

Gran part de les rutes que es fan per aquest entorn s¨®n no planificades, sense punts de dest¨ª concret, perqu¨¨ les motiva m¨¦s la voluntat de gaudir d¡¯una estona d¡¯esbarjo a l¡¯aire lliure que la de fer turisme. Tot i aix¨°, l¡¯an¨¤lisi qualitativa mostra un seguit d¡¯indrets d¡¯especial inter¨¨s, com el mirador d¡¯avions del Prat, el Pont del Diable que separa Martorell de Castellbisbal o les platges properes al Delta. Tots aquests punt reben m¨¦s de 100.000 visites anuals.

F¨®rmules per preservar un equilibri ¨°ptim

Fonts de l¡¯AMB valoren molt especialment l¡¯equilibri que s¡¯est¨¤ aconseguint entre un ¨²s p¨²blic ben intens i la adequada protecci¨® de la biodiversitat. Jes¨²s Fern¨¢ndez, cap del Servei d¡¯Infraestructura Verda de l¡¯entitat metropolitana, destaca que ¡°els estudis de biodiversitat, connectivitat i freq¨¹entaci¨® demostren que el Llobregat ¨¦s un dels espais de m¨¦s alt valor ecol¨°gic del territori metropolit¨¤¡±.

2,5 milions de persones visiten anualment el riu Llobregat. El 93% resideixen a algun dels municipis metropolitans. El 58% hi van a peu i la resta, en bicicleta

El fet que sigui, per¨°, un entorn molt freq¨¹entat planteja un seguit de reptes considerables per a les institucions, com ¨¦s el cas de l¡¯AMB, que s¡¯encarreguen de gestionar-lo: ¡°Aix¨° fa que siguin tan necessaris el projectes de restauraci¨® ambiental realitzats els ¨²ltims anys, aix¨ª com les feines de manteniment dels 60 kil¨°metres de xarxa de camins del riu i el seu entorn¡±. Rehabilitar el Llobregat des d¡¯un punt de vista social i mediambiental ha estat, com explica Fern¨¢ndez, una tasca gegantina: ¡°Fa 20 anys, els municipis riberencs vivien d¡¯esquenes al riu i aquest era un espai marginal i degradat¡±. Darrerament, ¡°s¡¯ha fet una feina constant de recuperaci¨® social i ambiental que ens ha portat on som avui¡±. El Llobregat ¨¦s ara mateix ¡°un espai natural objecte d¡¯un ¨²s p¨²blic ben rellevant, que permet l¡¯oci i el lleure dels ciutadans, on predomina la mobilitat sostenible i, alhora, on es fa sentir la sensibilitzaci¨® de la ciutadania envers els valors ambientals¡±.

Malgrat que, segons precisa ell mateix, encara queda molta feina per fer, Fern¨¢ndez constata que s¡¯ha avan?at for?a en aspectes clau com ¡°la creaci¨® de cunetes verdes o projectes de foment de la biodiversitat com la creaci¨® de basses i zones d¡¯acumulaci¨® d¡¯aigua¡±. El treballs realitzats en els ¨²ltims anys ¡°van en la bona direcci¨®¡± i els estudis de freq¨¹entaci¨® confirmen que ¡°el riu compleix una funci¨® social molt important, amb aquests 2,5 milions de visites anuals¡±.

La prioritat de l¡¯AMB, en paraules del seu responsable del servei d¡¯infraestructura verda, ¨¦s enfortir les f¨®rmules de consens amb el municipis de la ribera per garantir que continuen sent compatibles dos objectius als quals no es pot renunciar pas: ¡°preservaci¨® ecol¨°gica i ¨²s social¡±. En definitiva, un dels principals patrimonis naturals del territori ha estat plenament recuperat tant per a la ciutadania com per a les esp¨¨cies de flora i fauna que hi viuen.