Porta a porta i contenidors tancats: aquestes s¨®n les receptes guanyadores de la gesti¨® metropolitana de residus

La recollida selectiva de residus a l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona va fer progressos l¡¯any 2023, per¨° encara continua lluny dels objectius a curt termini marcats per la Uni¨® Europea. Aquesta ¨¦s una de les principals conclusions de l¡¯informe ambiental sobre gesti¨® de residus durant el 2023 de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB), entitat titular de les compet¨¨ncies en aquest ¨¤mbit.

Les xifres recopilades indiquen que durant 2023 es van produir al territori metropolit¨¤ 1.446.567 tones de residus, l¡¯equivalent a 431 kilograms per habitant i any. D¡¯aquest volum, se¡¯n va recollir selectivament un 40%, ¨¦s a dir, 578.566 tones. Es tracta del millor percentatge de la s¨¨rie hist¨°rica, per¨° l¡¯augment enregistrat amb respecte a 2022 ¨¦s poc significatiu, nom¨¦s 0,7 punts percentuals. La Uni¨® Europea estableix a les seves directrius mediambientals que els estats membres hauran de reciclar o reutilitzar el 55% de les seves deixalles el 2025 i arribar al 65% el 2030. Tampoc s¡¯estan assolint de moment els objectius que es van pactar a nivell auton¨°mic (definits pel PRECAT20) ni metropolit¨¤ (PREMET25).

Els municipis de Tiana (79,3%), Santa Coloma de Cervell¨® (76,5%), Corbera de Llobregat (71,6%), Torrelles de Llobregat (71,1%), Sant Just Desvern (59,9%), El Papiol (59,3%), Begues (58,4%), Castellbisbal (56,9%) i Ripollet (56,5%) superaven ja el 2023 els objectius europeus de reciclatge previstos per 2025

Tot i aix¨°, l¡¯AMB destaca una dada que s¨ª es pot considerar esperan?adora: l¡¯¨ªndex de recollida selectiva porta augmentant de manera sostinguda des de 2017 i no deixa d¡¯assolir m¨¤xims hist¨°rics. L¡¯¨²ltim informe constata, a m¨¦s, que gran part d¡¯aquest augment ¨¦s atribu?ble als progressos de l¡¯encara redu?t (per¨° creixent) nombre de municipis metropolitans que estan implementant nous sistemes de recollida, com ara el porta a porta o el sistema de contenidors tancats. En el cas del porta a porta, aquest canvi d¡¯estrat¨¨gia els ha perm¨¨s arribar a percentatges de fins al 79%, superant amb escreix els m¨¦s exigents objectius locals i europeus.

Assignatures pendents i principals casos d¡¯¨¨xit

Ara com ara, els nou municipis que ja han assolit el 55% que es considera acceptable per l¡¯any vinent s¨®n Tiana (79,3%), Santa Coloma de Cervell¨® (76,5%), Corbera de Llobregat (71,6%), Torrelles de Llobregat (71,1%), Sant Just Desvern (59,9%), El Papiol (59,3%), Begues (58,4%), Castellbisbal (56,9%) i Ripollet (56,5%).

A aquesta llista cal afegir-hi el barris barcelonins de Sant Andreu del Palomar (74%) i Sarri¨¤ (61,3%), els ¨²nics de la capital que s¡¯han situat en la franja dels que m¨¦s (i millor) reciclen. Mentre Tiana, Santa Coloma de Cervell¨®, Corbera, Torrelles i Sarri¨¤ han optat per la recollida porta a porta, Sant Just Desvern i El Papiol han instal¡¤lat contenidors tancats i Sant Andreu del Palomar i Ripollet disposen d¡¯un sistema mixt que combina ambdues estrat¨¨gies.

Els altres 27 municipis del territori no assolien l¡¯objectiu europeu a finals de 2023, amb percentatges de recollida que van del 53,4% als ¨ªndexs per sota del 30% registrats a Sant Andreu de la Barca, Badalona, Sant Adri¨¤ del Bes¨°s, Cervell¨®, Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Guille L¨®pez, conseller delegat d¡¯Acci¨® Clim¨¤tica de l¡¯AMB, opina que ¡°tot i la complexitat del territori metropolit¨¤, que agrupa municipis amb factors socioecon¨°mics i urban¨ªstics molt diversos, cal que de manera general ens acostem als objectius europeus. Es tracta d¡¯un exercici de responsabilitat col¡¤lectiva, de lluita contra l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica, i estem demostrant que ¨¦s possible¡±.

L¡¯an¨¤lisi en detall dels principals casos d¡¯¨¨xit a l¡¯¨¤mbit metropolit¨¤ permet constatar que Santa Coloma de Cervell¨®, amb el canvi de sistema, va passar en nom¨¦s tres mesos d¡¯un 41,5% que el situava en el ter? inferior de la llista a un 71,8% molt per sobre de la mitjana. Tamb¨¦ Corbera de Llobregat va aconseguir saltar en un curt interval de temps del 49,2% al 80,4%. Municipis com Montgat (50,3%) havien entrat en el darrers mesos de 2022 en fase de transici¨® al nou sistema.

Reciclar ¨¦s un bon negoci

L¡¯AMB ha completat aquestes dades amb una valoraci¨® de l¡¯efecte que la implementaci¨® de sistemes m¨¦s eficients pot tenir sobre l¡¯economia metropolitana. En concret, l¡¯entitat estima que el cost anual del tractament d¡¯escombraries es podria reduir en m¨¦s de 20 milions d¡¯euros.

Gran part d¡¯aquesta reducci¨® tindria a veure amb l¡¯estalvi en l¡¯impost sobre l¡¯abocament controlat i la incineraci¨®, un gravamen gestionat per l¡¯Ag¨¨ncia de Residus de Catalunya. L¡¯organisme p¨²blic penalitza aix¨ª l¡¯enviament de residus no reciclats al sistema d¡¯abocadors i incineradores i dedica els ingressos obtinguts al finan?ament de la recollida selectiva i les instal¡¤lacions de tractaments de la fracci¨® org¨¤nica.

Tot i la complexitat del territori metropolit¨¤, que agrupa municipis amb factors socioecon¨°mics i urban¨ªstics molt diversos, cal que de manera general ens acostem als objectius europeus. Es tracta d¡¯un exercici de responsabilitat col¡¤lectiva, de lluita contra l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica, i estem demostrant que ¨¦s possible

Guille L¨®pez, conseller delegat d¡¯Acci¨® Clim¨¤tica de l¡¯AMB

L¡¯estudi demostra tamb¨¦ que l¡¯increment de l¡¯¨ªndex de reciclatge es pot traduir en una reducci¨® molt significativa dels costos de tractament i disposici¨® de residus (TMTR). Aix¨ª, els cost del tractament dels residus de Torrelles de Llobregat ¨¦s d¡¯uns 60 euros anuals per llar, menys de la meitat que els de Cervell¨®, que superen el 140 o els de Castelldefels, que freguen aquesta quantitat.

La conclusi¨® de l¡¯AMB es que cal accelerar els canvis de sistema de recollida per complir els objectius. L¡¯any 2023, l¡¯entitat va gestionar gran part de les 1.446.567 tones produ?des en instal¡¤lacions de titularitat metropolitana. Un 42,1% va acabar en plantes especialitzades en reciclatge, mentre el 26,7% (376.910 tones) va ser valoritzat energ¨¨ticament, generant 220.328 MWh d¡¯electricitat.

Per ¨²ltim, un 26% va acabar a l¡¯abocador despr¨¦s d¡¯haver estat tractat. Com de costum, el vidre va ser la fracci¨® b¨¤sica amb un ¨ªndex de recollida selectiva m¨¦s alta (69,3%) seguit del paper i el cartr¨® (42,3%). Els pitjors percentatges, les grans assignatures pendents pel que fa a la gesti¨® metropolitana de residus, continuen sent els de la fracci¨® org¨¤nica (34,9%) i els pl¨¤stics, metalls i mixts (33,1%).

Els ciutadans dels municipis m¨¦s eficients tenen un cost de tractament i disposici¨® de residus de nom¨¦s 60 euros per llar i any, en contrast amb els m¨¦s de 140 euros que es paguen all¨¤ on els percentatges de deixalles reciclades i reutilitzades s¨®n m¨¦s baixos

Hist¨°ricament, l¡¯AMB ha promogut campanyes que fomenten la reducci¨® de residus finals, mirant de minimitzar aix¨ª l¡¯extracci¨® de mat¨¨ries primeres i accelerant la transici¨® cap a una economia m¨¦s circular. L¡¯octubre de 2023 es va aprovar el primer Pla Metropolit¨¤ de Prevenci¨® de Residus (PREMET25), un complet protocol d¡¯actuacions que aborda, entre d¡¯altres temes, el malbaratament d¡¯aliments, la proliferaci¨® de pl¨¤stics d¡¯un sol ¨²s o la limitaci¨® de la vida ¨²til dels productes. El pla preveu, a m¨¦s, integrar en una l¨ªnia transversal les accions educatives i comunicatives realitzades al territori.