Els ocellets de Ravensbr¨¹ck

M'al?ava a l'alba i recorria les ribes del llac per observar els ocells abans d'anar al camp de concentraci¨®. Durant els passejos vaig poder veure fotges, ¨¤necs, cignes i dos bells cabussons. Per¨° jo somiava amb el blauet, el llegendari alci¨®, la fletxa blava sobre l'aigua. L'Hotel Lindenhof ¨C"pati dels til¡¤lers"¨C era en una petita pen¨ªnsula al llac Wurl, entre els espessos boscos de Pr¨²ssia. Era un lloc molt bonic i, no obstant aix¨°, tots viv¨ªem amb un nus a la gola i amb les ll¨¤grimes a punt de sortir. L'expedici¨® era heterog¨¨nia, fins i tot ten¨ªem un compositor que anava amb vestit i amb barret d'ala ampla, cosa que en aquell ambient malenconi¨®s i lacustre semblava un s¨°sia de Gustav von Aschenbach. A nosaltres tamb¨¦ ens envoltava la mort aquells dies cruels de l'abril passat. Sense parlar-ho, ens hav¨ªem conjurat per al?ar un mur de protecci¨® entorn de la supervivent, aquella dona petita i aparentment tan fr¨¤gil, que no obstant aix¨° es va revelar m¨¦s forta que ning¨².

Neus Catal¨¤, a qui es va imposar ahir la Creu de Sant Jordi, i les deportades a les quals representa signifiquen la lluita contra el terror i la foscor

La primera vegada que vaig veure Neus Catal¨¤, que ahir a la tarda va rebre una de les Creus de Sant Jordi m¨¦s merescudes que s'ha atorgat mai, va ser a casa seva, a Rub¨ª, i encara el nom de Ravensbr¨¹ck no era m¨¦s que una ombra llunyana, un breu aleteig de corbs en un dia assolellat. L'exdeportada va portar una vella cafetera plena i em va estudiar des de darrere de les seves grans ulleres i els seus records. "Frauen-Konzentrationslager Ravensbr¨¹ck, camp de concentraci¨® per a dones al nord de Berl¨ªn, 92.000 mortes", va comen?ar. "Extermini. Diguin el que diguin, era un camp d'extermini. Amb la seva cambra de gas i el seu programa hitleri¨¤ d'assassinat mitjan?ant el treball". Vernichtung durch Arbeit. La tarda queia darrere els vidres. Jo prenia notes. "?s molt dif¨ªcil explicar qu¨¨ ¨¦s arribar a un lloc aix¨ª. Ens van fer baixar del vag¨® entre gossos, crits i cops de fuet, els SS amb les seves metralletes. Darrere dels barracons miserables, els v¨¤ters embussats, el tifus i la disenteria. La deshumanitzaci¨® i la humiliaci¨®. La fam, els crits dels que embogien, les nits d'espant. Van matar dues companyes davant meu, a bastonades. Un fum acre sortia cont¨ªnuament de les xemeneies dels crematoris i inundava el camp d'olor de carn cremada. Tot el que ens envoltava era terror".

Quan unes setmanes despr¨¦s vaig rec¨®rrer el camp al seu costat, en les jornades de l'aniversari de l'alliberament, vaig haver de recordar amb un renovat espant aquella tarda amb la supervivent. En acabar el seu relat, Neus Catal¨¤ havia tret un platet d'embotit i uns gots d'aigua i hav¨ªem menjat en silenci mentre el m¨®n s'anava submergint en la foscor.

A Ravensbr¨¹ck, el malson es materialitzava en realitats concretes: les cases dels SS, els crematoris, el corredor de les executades, les cel¡¤les de c¨¤stig, l'Appelplatz, on les preses esperaven el record... Amb la seva mirada, Catal¨¤ despertava els vells fantasmes del camp en una ordalia de dolor. Passaven embolcallats en les seves capes negres les cruels guardianes, marxaven esgotades les brigades de treball esclau i cruixien de nou els eixos de la sinistra carreta en la qual es carregaven els esqu¨¤lids cad¨¤vers, la collita del Lager. Neus Catal¨¤ ens va portar davant del monument d'homenatge a les preses i va llegir amb veu ferma les paraules inscrites: "Si aquestes dones no haguessin interposat l'escut d'acer dels seus cossos fr¨¤gils...".

De tornada a l'hotel, deixant enrere les portes d'aquell avern alemany i els seus miasmes, m'asseia a la vora de l'aigua i observava els ocells del llac buscant una mica de pau. Havia llegit que a la zona hi havia molts blauets, els nostres blauets, aquest ocellet meravell¨®s al qual ning¨² pot romandre indiferent i que amb el seu vol incendiat de brillants colors i la seva manera de capbussar-se ha il¡¤luminat tants poetes: Milton, Byron, Keats, Oscar Wilde o Gerard Manley Hopkins ("As kingfishers match fire, dragonflies draw flames"). Diuen que el blauet (Alcedo attis) t¨¦ la facultat de calmar les aig¨¹es amb el seu vol rasant i de crear rep¨°s al seu al voltant. Alguna cosa que segurament ve del mite grec d'Alc¨ªone i els 14 dies de calma del solstici d'hivern, els dies alci¨°nics, alkyonides hemerai.

Una nit li vaig preguntar a una de les cambreres de l'hotel per l'au i el seu curi¨®s nom en alemany, Eisvogel,?ocell de gel. "?s pel plomatge, d'una lluentor de tons blavosos com el gel". Em va explicar tamb¨¦ que a l'hivern, quan els llacs de la regi¨® es gelen, els blauets hiperboris es llancen contra la superf¨ªcie congelada intentant perforar-la i alguns moren, i els seus cossets trencats queden estesos com flors ensangonades llan?ades sobre un llen?ol fred.

Igual que els blauets, les preses de Ravensbr¨¹ck es veien for?ades a trencar el gel del llac del camp, el Schwedt, per dragar-lo, descalces i amb les mans nues. Moltes, m'explicava la Neus, jeuen al fons, ja que les cendres de les mortes es llan?aven al llac, al costat del qual s'alcen els forns crematoris. "No vaig veure mai aquests ocells de qu¨¨ em parles. No est¨¤vem per mirar ocells. Nom¨¦s recordo els corbs, grans i llustrosos, els corbs que donen el seu nom al camp, Ravensbr¨¹ck, el pont dels corbs, i que es movien per tot arreu".

Tampoc jo vaig veure, en fi, aquells dies d'abril, els blauets. Per¨° s¨¦ que s¨®n all¨¤ i que contra l'ombra ampla de les ales negres dels corbs alcen, com les deportades, com l'estimada Neus, el seu crit d'av¨ªs, l'obstinada fragilitat dels seus cossos i l'esperan?a de la seva llum.