Humans

Ho llegeixo a la premsa. Despr¨¦s de la seva vict¨°ria a Roland Garros, Rafael Nadal ens recorda a tots que ¨¦s hum¨¤. Sembla una afirmaci¨® innecess¨¤ria, ja que la racionalitat ens diu que el de Manacor ¨¦s de la nostra mateixa esp¨¨cie, per¨°, en veure'l jugar sobre la sorra parisenca, es diria que el noi t¨¦ afegit algun nou gen resultat de l'¨²ltima innovaci¨® gen¨¨tica provinent d'un laboratori. Tal vegada l'afirmaci¨® ¨¦s redundant amb les ll¨¤grimes que vessava al peu del podi on acabava de rebre el trofeu de campi¨® i l'homenatge de tots els que estaven a la pista central; fins i tot del rival, Robin Soderling. Les ll¨¤grimes en la derrota de Roger Federer tamb¨¦ ens van ajudar a entendre que rere aquest tennista impertorbable que ¨¦s el su¨ªs en la vict¨°ria s'amagava un ¨¦sser hum¨¤ que, en l'adversitat, s'esfondrava igual que tots els altres. Ll¨¤grimes d'emoci¨® incontenible; ll¨¤grimes, que, encara que s'intentin ocultar, no fan m¨¦s que apropar-nos aquests herois inaccessibles, ens els fan enterament humans.

Abans o despr¨¦s, l'esportista es troba amb un escull que per a uns quants ¨¦s insuperable i, per a d'altres, un al¡¤licient?

Quan em pregunten qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s dif¨ªcil en una carrera esportiva, acostumo a respondre que superar el primer gran frac¨¤s. Moltes vegades creiem que les carreres esportives estan compostes d'esglaons que es van superant de forma neta, cosa que augmenta la confian?a de l'esportista en si mateix i en les seves capacitats competitives fins a crear un superhome esportiu que, gaireb¨¦, creu que t¨¦ poders extrasensorials. Per¨° ¨¦s normal que, abans o despr¨¦s, es trobi amb un escull, que per a uns quants ¨¦s insuperable i, per a d'altres, un al¡¤licient per continuar, un repte per mostrar el millor. I ¨¦s en aquests dies quan et trobes amb la teva condici¨® d'hum¨¤ imperfecte, d'hum¨¤ que dubta sobre les seves capacitats, d'hum¨¤ que s'omple de preguntes sense resposta. I ¨¦s en aquest moment quan la teva ment adquireix aquesta capacitat estranya que et converteix en un radar que nom¨¦s detecta missatges negatius, nom¨¦s percep matisos foscos, fins i tot en les not¨ªcies m¨¦s lluminoses, quan tot el que t'envolta ¨¦s negre, dur, fred. Quan un comet un error groller com el meu contra Nig¨¨ria en el primer partit del Mundial de Fran?a del 1998, l'endem¨¤ s'aixeca amb 40 milions d'espanyols a l'esquena i es pregunta si ser¨¤ capa? de tornar-se a posar a la porteria amb la sensaci¨® que domina aquells tres pals que hi ha a la seva esquena. I no es tracta tant d'una q¨¹esti¨® t¨¨cnica, ja que segur que no has oblidat com es juga a futbol, sin¨® d'un assumpte que t'envia una nota de dubte davant cada nova situaci¨® de risc, de tal manera que el que abans feies de forma autom¨¤tica, sense pensar-ho, sense mesurar els riscos assumits, s'acaba convertint en una pregunta rere una altra, en un dubte constant que t'obliga a pensar cada pas, cada moviment, cada acci¨®.

I ¨¦s d'aquest infern del que Nadal ha tornat per mostrar-nos el millor de si mateix, ja que era Rafa que havia superat aquesta barrera, en qu¨¨ d'altres s'han quedat, el seu primer gran frac¨¤s, el seu moment m¨¦s baix, aquell en qu¨¨ no trobes cap refugi. Un Nadal pel qual cada ll¨¤grima era un record de tot el que ha patit, de tot el treballat, de tot el que en aquest temps ha descobert de si mateix.

Avui, igual que ahir, igual que dem¨¤, l'afer s'acostuma a resumir en una q¨¹esti¨® de confian?a, d'aquesta cosa tan dif¨ªcil d'adquirir, tan f¨¤cil de perdre; d'aquest element del qual desborda la nostra selecci¨® de futbol, cam¨ª de Sud-¨¤frica. Tant de bo tamb¨¦ trobin les respostes quan apareguin les q¨¹estions inesperades. Perqu¨¨, encara que alguna vegada no ho semblen, ells, els nostres futbolistes, tamb¨¦ s¨®n humans.