Regeneraci¨®n ¡®sine die¡¯

Com deia encertadament Javier Tajadura en aquestes mateixes p¨¤gines, la desafecci¨® cap al sistema institucional s'ha baratat en un ampli q¨¹estionament del nostre model de democr¨¤cia representativa. I en bona part, aquesta crisi de legitimitat ¨¦s deguda al funcionament olig¨¤rquic dels partits pol¨ªtics, que segueixen ostentant un paper hegem¨°nic i asfixiant, dissenyat en ple posfranquismo, per raons ¨°bvies. Per¨° tamb¨¦ a la creixent colonitzaci¨® que aquests mateixos partits fan de les institucions. No hi ha m¨¦s que observar els nomenaments que s'han produ?t en alguns dels m¨¦s alts ¨°rgans de la just¨ªcia ordin¨¤ria i constitucional o d'altres ¨°rgans constitucionals o reguladors. D'altra banda, el car¨¤cter basal del combat contra la corrupci¨® en l'arquitectura institucional hauria de ser un incentiu per a l'articulaci¨® d'instruments que permetin atallar efica?ment el problema. I no ho ¨¦s, com veurem. La resta ho fa la feble institucionalitzaci¨® de mecanismes de participaci¨® directa en el nostre sistema pol¨ªtic: se segueix furtant a la ciutadania la capacitat de decidir tant sobre q¨¹estions d'especial transcend¨¨ncia pol¨ªtica com unes altres que afecten a la quotidianitat.

Per aix¨°, si no s'actua amb celeritat correm el perill de lliscar-nos pavorosamente pel tobogan demag¨°gic i populista, com en Francia, Italia o Grecia: es comen?a per presentar la democr¨¤cia com alguna cosa fallit i s'acaba reclamant un poder m¨¦s fort i centralitzat si cap, un cirurgi¨¤ de ferro. En canvi, sembla que PP y PSOE han acordat traslladar a el Parlamento el gruix de les mesures de regeneraci¨® democr¨¤tica propostes per el Gobierno, exclosa la reforma de la llei electoral i la pol¨¨mica elecci¨® directa d'alcaldes: la reforma de la iniciativa legislativa popular, la reducci¨® de despeses electorals o la unificaci¨® dels criteris sobre el moment del proc¨¦s penal en el qual un c¨¤rrec pol¨ªtic ha d'abandonar les seves responsabilitats p¨²bliques. I tot aix¨°, es diu, en honor d'un major consens pol¨ªtic. Es proposa postergar a m¨¦s la disminuci¨® del nombre d'aforats per l'aparent dificultat que aix¨° comporta, ja que, en alguns casos, es requereixen reformes constitucionals i estatut¨¤ries, encara que no en el cas de jutges i fiscals.

Aix¨ª les coses, a un any perqu¨¨ finalitzi la legislatura, hauran quedat aprovades la llei de transpar¨¨ncia i, probablement, les lleis de control de l'activitat economicofinancera dels partits i la de regulaci¨® de l'exercici de l'alt c¨¤rrec de la Administraci¨®n General del Estado, aquesta ¨²ltima per evitar, se suposa, conflictes d'interessos de l'estil Arias Ca?ete. I, certament, la llei de transpar¨¨ncia ve a esmenar una injustificable manca, per¨° emmalalteix del defecte de no fonamentar la seva regulaci¨® en el dret fonamental a rebre lliurement informaci¨® vera?, col¡¤locant la seva regulaci¨® en clar desavantatge quan entrin en joc altres drets, en aquest cas fonamentals, com el de protecci¨® de les dades personals. A m¨¦s, subsisteixen elements opacs que impediran fer un seguiment exhaustiu de la labor dels decisores p¨²blics. Aix¨ª mateix, la llei abusa del silenci negatiu, amb el que es corre el perill que les sol¡¤licituds d'informaci¨® siguin rebutjades de pl¨¤nol i sense ra¨® aparent.

D'altra banda, amb el projecte de llei org¨¤nica de control de l'activitat econ¨°mica-financera dels partits pol¨ªtics es proposa prohibir les donacions de persones jur¨ªdiques, per¨° continua sense prohibir-se que les entitats instrumentals vinculades a ells (fundacions o associacions) ho facin, directa o indirectament, fins i tot en el cas d'empreses privades que, mitjan?ant contracte vigent, prestin serveis o realitzin obres per les Administraciones P¨²blicas. I, encara que s'introdueix un procediment perqu¨¨ els partits puguin rebutjar les donacions il¡¤legals o dubtoses, no s'estableix responsabilitat alguna en cas de donacions an¨°nimes. D'altra banda, les reformes de el Tribunal de Cuentas que incorpora el projecte no asseguren en absolut la seva plena despolitizaci¨®n.

Pel que fa al projecte sobre l'exercici d'alt c¨¤rrec de la Administraci¨®n, dins de l'exhaustivitat que ho distingeix, no es precisa l'¨°rgan responsable, en cada cas, de la verificaci¨® de la ¡°idone?tat¡± de les persones candidates a alt c¨¤rrec, ni l'abast de la sospitosa expressi¨® ¡°persona interposada¡±. A m¨¦s, es troba a faltar una major harmonitzaci¨® de la declaraci¨® de b¨¦ns i drets de l'alt c¨¤rrec prevista amb l'actualment vigent llei 5/2006. Aix¨ª mateix, referent a la Oficina de Conflictos de Intereses, convindria consolidar determinats aspectes del r¨¨gim i el procediment sancionador amb les previsions de les vigents lleis 19/2013 i 5/2006.

A costat d'aix¨°, ¨¦s clar, quedaran en el tinter altres mesures anunciades que afecten a la tipificaci¨® penal i als aspectes processals dels delictes de corrupci¨®. A m¨¦s de que, deixant de costat que l'abast d'aquestes reformes ¨¦s calculadamente ambigu i esc¨¤s en molts casos, es descarta tota reforma constitucional, operaci¨® imprescindible, per exemple, per escometre una reforma substantiva dels indesitjables aforaments. I, encara que el criteri recalcitrante de el Gobierno respecte a la intangibilidad de la Constituci¨®n pugui derivar-se d'altres coneguts assumptes de l'actual conjuntura pol¨ªtica, la veritat ¨¦s que posa de manifest l¨ªmits injustificats al seu cacareado comprom¨ªs amb la regeneraci¨® democr¨¤tica.

Joan Ridao Mart¨ªn ¨¦s professor de Derecho Constitucional de la Universidad de Barcelona.