La hist¨°ria m¨¦s gran (i petita) no explicada mai abans

Despr¨¦s que una pitonissa els hagi llegit, amb indol¨¨ncia, el futur a les l¨ªnies de la m¨¤, Jesse reflexiona davant Celine, a Abans de l'alba?(1995), sobre el catastr¨°fic futur professional dels endevins si expliquessin realment la veritat als clients. Jesse imagina la decepci¨® d'una dona gran, a la qual una endevina digu¨¦s: ¡°Dem¨¤ i cada dia que us queda seran iguals a aquest, una successi¨® tediosa?d'hores. I en la seva vida no hi haur¨¤ noves passions, noves idees, ni nous viatges. I quan mori vost¨¨ caur¨¤ en l'oblit m¨¦s complet¡±.

Aquestes paraules troben un eco singular en una seq¨¹¨¨ncia clau de Boyhood, obra magna de Richard Linklater, autor de filmografia massa heterog¨¨nia i aparentment dispersa com per haver consolidat la posici¨® d'excel¡¤l¨¨ncia que aquest treball reclama amb mereixement sobrat. Passa gaireb¨¦ al final de la pel¡¤l¨ªcula, quan el protagonista (Ellar Coltrane, a qui hem vist cr¨¦ixer a la pantalla des dels sis anys) abandona la llar familiar i la seva mare (Patricia Arquette), despr¨¦s d'una dolorosa constataci¨® (¡°No vaig pensar mai que et seria tan f¨¤cil marxar¡±), entona un lament commovedor?sobre la fugacitat de la vida i, tamb¨¦, la seva falta d'argument. Les seves paraules s¨®n una glossa perfecta de la pel¡¤l¨ªcula mateixa, tot i que el cineasta no comparteixi el mateix ¨¤nim que aquest personatge.

S'ha parlat molt sobre l'excepcionalitat del projecte ¡ªrodat al llarg de 12 anys amb els mateixos actors, centrant-se en la inf¨¤ncia i en l'ingr¨¦s en el llindar de la maduresa del protagonista¡ª, per¨° el m¨¦s interessant ¨¦s la relaci¨® entre aquest plantejament ambici¨®s i un to que conjura tota temptaci¨® de transcend¨¨ncia per centrar-se en l'aleatorietat de l'instant, en el pas d'un temps no ent¨¨s com a for?a d'erosi¨®, sin¨® com a espai per a la construcci¨® d'una identitat. La transparent escriptura visual de Linklater i el seu mestratge en l'art de la s¨ªntesi reviuen el concepte bazini¨¤ del cinema com a art de la temporalitat i converteix els seus personatges en figures transit¨°ries com les que, a Abans de l'alba, contemplava Celine en el cartell que anunciava una exposici¨® de Seurat.