El Bar?a envelleix contra l¡¯Apoel

A c¨¤mera lenta i a pilota parada, va resoldre el Bar?a un partit que semblava molt bonic i va acabar sent molt lleig, dif¨ªcil de digerir per a l'afici¨® que va anar al Camp Nou a comptar els gols dels seus davanters i es va haver de conformar amb un cop de cap del central Piqu¨¦. El futbol t¨¦ aquestes coses. De vegades el partit m¨¦s senzill acaba sent el m¨¦s desagradable. El desencert ¨¦s contagi¨®s, fins i tot per a Messi, entregat en la pen¨²ltima jugada a Ter Stegen, que va celebrar el seu debut amb una estirada m¨¦s espectacular que qualsevol de les rematades del Bar?a.

La condici¨® d'imbatut ¨¦s el millor aval del Bar?a. El joc, en canvi, ¨¦s encara discontinu, de vegades vigor¨®s i efectiu i en ocasions pla i pobre, com ahir davant l'Apoel. L'equip m¨¦s jove, inspirat en el planter, va mostrar un futbol envellit, com si els blaugrana haguessin retrocedit en el temps, lents i inofensius, exposats a qualsevol accident. La nova versi¨® barcelonista nom¨¦s es va apreciar en el gol, que va arribar a la sortida d'una falta, prova de la millora en el joc aeri.

Extremista per naturalesa, el Bar?a ha passat en un tres i no res de la rutina a la sorpresa, de la previsibilitat a l'emoci¨®, simplement amb el canvi de Martino per Luis Enrique, senyal de la influ¨¨ncia que tenen els entrenadors al Camp Nou. Tot i que els deu jugadors de camp fa temps que s¨®n al club, ning¨² no s'havia adonat segurament fins ahir que podia sortir una alineaci¨® tan inopinada, rematada amb el nou fitxatge Ter Stegen. Una foto per al record contra l'Apoel.

La competitivitat del planter es garanteix amb les rotacions de la mateixa manera que el vincle emocional de l'equip amb l'afici¨® s'activa amb la Masia, signe d'identitat al Bar?a. Tres generacions de migcampistes es van reunir per primera vegada com a mostra de l'evoluci¨® de l'estil: Xavi representa l'¨¨poca daurada, Samper simbolitza el futur m¨¦s esperan?ador i Sergi Roberto, entre tots dos, es resisteix a representar la generaci¨® perduda. Futbolistes de temps diferents; no van combinar b¨¦.

De vegades el partit m¨¦s senzill es converteix en el m¨¦s desagradable

Fins i tot semblava que els tres eren incompatibles perqu¨¨ al Bar?a li va faltar ritme i nervi, no va atacar l'espai ni la pilota, no anava ni venia, estava molt esp¨¨s, cosa que l'Apoel va aprofitar, ben assentat, c¨°mode en la defensa de l'¨¤rea d'Urko Pardo. Els blaugrana no van saber com jugar en atac est¨¤tic, impermeable com es va mostrar l'equip que va alinear Donis. Fins i tot Munir i Messi, els ¨²nics dels presents que dissabte van jugar contra l'Athletic, van estar desactivats davant l'Apoel.

No va haver-hi manera de filtrar cap passada, d'aprofundir o desequilibrar, ni tan sols de tirar el fil de joc al Bar?a. Encara que la n¨°mina de mitjans semblava indicar el contrari, no flu?a el futbol blaugrana, maldestre en l'elaboraci¨®, exposat des de l'arribada de Luis Enrique a la pressi¨®, a l'agressivitat, a les transicions vertiginoses. La immobilitat del partit era la millor not¨ªcia per a l'Apoel. El gol nom¨¦s podia arribar en una contra o a pilota parada, com?quan Piqu¨¦ va rematar de cap una falta de Messi.

El Bar?a envelleix contra l'Apoel

Les jugades d'estrat¨¨gia s¨®n una novetat en la temporada del Barcelona. L'equip ha guanyat altura i intimidaci¨® a totes dues ¨¤rees, tamb¨¦ ahir a la de l'Apoel. Per¨° amb prou feines va haver-hi m¨¦s xuts a porteria, a excepci¨® d'un teva-meva?en velocitat entre Neymar i Messi. La pres¨¨ncia de tots dos va intimidar excessivament Munir, tamb¨¦ contrariat per la numantina defensa del contrari, que fins a ¨²ltima hora no va sortir de la seva cova, esc¨¤s d'efectius i ben defensat per les urg¨¨ncies del Bar?a.

L'equip blaugrana va carregar el futbol en Neymar, un futbolista gener¨®s i amb p¨®lvora en qualsevol partit, amist¨®s o oficial, preparat per al regateig o el desmarcatge, el millor receptor per al toc de Messi, ahir m¨¦s imprec¨ªs que de costum, v¨ªctima tamb¨¦ de la vulgaritat del partit. La substituci¨® de Xavi va expressar la fatiga del futbolista per la falta de minuts i la incomoditat que sentia el Bar?a. No es rendia l'Apoel, que va treure Manduca per sorprendre Ter Stegen.

Tres generacions de migcampistes es van reunir per primer cop; no van combinar b¨¦

Esterilitzats en atac, els blaugrana van comen?ar a fallar en la contenci¨®, reincidents en les p¨¨rdues de la pilota, sorprenentment err¨¤tics replegant-se, despr¨¦s que aix¨° s'hagu¨¦s corregit molt b¨¦ a la Lliga. El partit es va posar molt perill¨®s per als barcelonistes, incapa?os de resoldre'l amb un segon gol que acab¨¦s amb els dubtes propis i les expectatives de l'Apoel. Sense velocitat, no tenia cap m¨¦s recurs el Bar?a que la recuperaci¨® de la pilota i els atacs curts davant Pardo.

Els canvis van fer augmentar, malgrat tot, el perill de l'Apoel i el Bar?a va acabar a la seva ¨¤rea defensant l'1-0, encomanat a Ter Stegen, despr¨¦s que Messi no encert¨¦s a embocar. Va ser un minut de bojos que ni tan sols va poder evitar el l¨²cid Samper, l'¨²nic dels tres migcampistes titulars ahir que va acabar al terreny del Camp Nou. No va ser casualitat. En un equip estrany i despersonalitzat, lent i sense intensitat, Samper va ser un dels pocs punts de llum ahir a la nit al Camp Nou. Administrats els esfor?os, decidit l'entrenador a tenir una plantilla ¨¤mplia i comptar amb tots els futbolistes en n¨°mina, diumenge contra el Llevant tornaran els habituals de la Lliga.

El Bar?a envelleix contra l'Apoel