El gran explorador del costat fosc

Sigmund Freud va ser un lluitador. En complir-se 75 anys de la seva mort, recordem un home que va convertir el sentit de la seva vida en la recerca de la veritat, que va superar totes les oposicions i combats, fins i tot contra un c¨¤ncer de mand¨ªbula que va patir des de 1923, i pel qual va ser sotm¨¨s a m¨¦s de 30 operacions. No per aix¨° es va apartar de la investigaci¨® te¨°rica ¡ªva ser l'etapa m¨¦s prol¨ªfica de la seva obra¡ª, ni va abandonar la labor cl¨ªnica amb els pacients, ni va deixar d'escriure fins als ¨²ltims dies.

Una de les funcions assumides pel psicoan¨¤lisi va consistir a desxifrar com inscrivim l'her¨¨ncia de les idees i les lleis de la cultura en la dimensi¨® inconscient de la nostra subjectivitat; de la mateixa manera, es fa necessari explicar el naixement d'aquest nou saber en el marc de la societat vienesa contempor¨¤nia a Freud.

Va n¨¦ixer a Freiberg (Mor¨¤via) el 1856, per¨° nom¨¦s s'hi va estar els primers anys, ja que va viure i va treballar a Viena fins uns quants mesos abans de morir (1939), quan es va haver de refugiar a Londres a causa de la persecuci¨® nazi. La seva relaci¨® amb aquesta ciutat va ser sempre contradict¨°ria, una relaci¨® d'amor-odi que finalment es va resoldre en amor, quan no acceptava marxar, fins i tot estant en perill. S'havia passat la vida criticant-la i aspirava a poder marxar algun dia. Par¨ªs o Roma estaven en els seus pensaments. No obstant aix¨°, valorava aquesta ¨¨poca de florida en tots els ¨¤mbits de la cultura, l'economia, la banca, l'arquitectura, aix¨ª com de la literatura, la m¨²sica i l'art en general. El psicoan¨¤lisi va veure el seu naixement en un m¨®n que semblava que satisfeia les expectatives intel¡¤lectuals i espirituals de la poblaci¨®; tot aix¨° va poder propiciar les condicions per al sorgiment de la seva gran pregunta entorn del desig com a inherent a la condici¨® humana, m¨¦s enll¨¤ de la satisfacci¨® de les necessitats.

La declinaci¨® de l'imperi austrohongar¨¨s va coincidir amb el naixement d'una nova modernitat, amb figures tan rellevants com Kokoschka i el simbolisme de Klimt en la pintura; en l'escriptura, Musil, Schnitzler i Hofmannsthal; Mahler i Schoenberg en la m¨²sica; Karl Kraus i despr¨¦s Wittgenstein amb la teoria del llenguatge.

Per¨° si b¨¦ la societat es modernitzava, mantenia una monarquia en la qual l'antisemitisme anava creixent i on Freud sempre va patir la falta de reconeixement. Aix¨ª i tot, es va identificar ¨¤mpliament amb les paradoxes de Viena.

Freud va rebre una educaci¨® oberta a la filosofia de les Llums, l'atreia la ci¨¨ncia positiva, Goethe, poeta i cient¨ªfic

L'esplendor de la ciutat transmetia una esp¨¨cie d'exaltaci¨® dels sentits, amb la lleugeresa dels seus valsos, les tert¨²lies dels seus concorreguts caf¨¨s o l'art desbordant dels monuments barrocs. No obstant aix¨°, guardava en el seu si una altra fosca realitat: als carrers tamb¨¦ es podia veure que la mis¨¨ria anava en augment, la poblaci¨® patia enormes pen¨²ries, la prostituci¨® estava en auge, proliferaven els su?cidis en les noves generacions d'intel¡¤lectuals.

Freud va viure en aquesta Viena a dues velocitats, en la transici¨® convulsa de finals del segle XIX i principis del XX; d'haver estat la ciutat europea cultural i art¨ªsticament m¨¦s avan?ada i lluminosa, va passar a un per¨ªode que negava la seva identitat tradicional. El sorgiment de les noves tend¨¨ncies no aconseguia asserenar-la, era una ¨¨poca d'inquietud, amb una pregunta oberta sobre la destinaci¨® de la civilitzaci¨® que tr¨¤gicament es va poder constatar m¨¦s tard.

Freud va participar en totes les expectatives, es va relacionar amb totes les personalitats de la seva ¨¨poca, per¨°, fidel a la seva formaci¨®, preferia el classicisme al modernisme. S¨°focles, Shakespeare, Goethe, Leonardo da Vinci, Miquel??ngel ocupaven un lloc important en la seva hist¨°ria i en el seu cor, com va quedar reflectit en tota la seva obra, tot i que ell mai va refusar con¨¨ixer les noves tend¨¨ncies i es va vincular amb la cultura emergent.

Havia rebut una educaci¨® oberta a la filosofia de les Llums, l'atreia la ci¨¨ncia positiva; Goethe, poeta i cient¨ªfic al qual sempre va admirar, va guiar els seus passos al comen?ament de la seva formaci¨®, i quan estudiava Medicina a la Universitat de Viena va seguir el model biol¨°gic de Darwin. Sent ateu d'educaci¨®, era un lector assidu de la B¨ªblia, assistia a les classes de fisiologia d'Ernst Br¨¹cke i al seminari de filosofia de Brentano sobre Arist¨°til.

Nietzsche havia deixat petjada a Viena amb la proposta d'allunyar-se d'una manera de pensar fidel a l'ordre racional. Freud coneixia les seves idees, per¨° no va voler aprofundir en la seva obra fins el 1900, temia la influ¨¨ncia del seu pensament en la seva producci¨® cient¨ªfica, ja havia escrit La interpretaci¨® dels somnis i havia descobert la irracionalitat de les produccions inconscients. Temia i desitjava trobar en el fil¨°sof tot el que quedava ¡°mut¡± en ell, un llenguatge apassionat i explosiu amb el qual s'havia identificat, perqu¨¨ li era propi.

La seva manera de pensar el va unir a?Wittgenstein, tot i que mai es van arribar a con¨¨ixer. Tots dos van causar un efecte subversiu sobre la psicologia i la filosofia. Freud va aportar un nou saber, va definir el seu objecte d'estudi, l'inconscient, com un nou sistema ps¨ªquic amb una organitzaci¨® espec¨ªfica, regit per lleis pr¨°pies i que guarda representacions reprimides de naturalesa sexual que no han tingut acc¨¦s a la consci¨¨ncia. Wittgenstein va crear formes in¨¨dites per a la manera de pensar filos¨°fic, com si tots dos busquessin el que no apareix en les maneres habituals d'accedir al coneixement.

Entre 1880 i 1938 Freud va crear el psicoan¨¤lisi. En aquest context va produir la seva obra i va veure la llum el ¡°moviment psicoanal¨ªtic¡±, un primer nucli de deixebles que es van reunir per sentir les seves confer¨¨ncies i que va desembocar en la constituci¨® de la Societat Psicoanal¨ªtica de Viena el 1910.

A prop¨°sit de la Primera Guerra, havia escrit un treball, De guerra i mort. Temes d'actualitat, on expressava la seva desil¡¤lusi¨® sobre la condici¨® humana. Davant el fanatisme irracional, la crueltat desenfrenada i les mentides dels seus dirigents, va dir: ¡°La primera v¨ªctima de la guerra ¨¦s la veritat¡±. Poc despr¨¦s, en un assaig de 1920, va explicar la seva teoria sobre la pulsi¨® de mort origin¨¤ria. El primigeni, aquest mar d'ombres que la ra¨® no pot dominar.

Amb l'avan? del nazisme, la seva desesperan?a va anar en augment, aix¨ª com el pessimisme sobre el futur de la humanitat. Va descobrir el triomf de la ¡°bestialitat¡± sobre la ra¨® en El malestar en la cultura, de 1930, i anticipant l'adveniment de la Segona Guerra va escriure: ¡°¡­ Avui els ¨¦ssers humans han portat tan endavant el seu domini sobre les forces de la naturalesa que amb el seu auxili els resultar¨¤ f¨¤cil exterminar-se els uns als altres, fins a l'¨²ltim home. Ells ho saben, d'aqu¨ª ve bona part de la inquietud contempor¨¤nia, de la seva infelicitat, del seu tarann¨¤ angoixat¡­ Qui pot preveure el desenlla??¡±.

El to esc¨¨ptic es relaciona amb la situaci¨® en la qual es vivia: una profunda crisi econ¨°mica, pol¨ªtica i social; un per¨ªode entre segles que pot, en cert sentit, guardar analogia amb el present. La interrogaci¨® sobre l'avenir, la corrupci¨® dels pol¨ªtics, la caiguda dels valors de la nostra cultura actual, evoquen aquella ¨¨poca que, encara que no ¨¦s equivalent, pot ser un model de reflexi¨®.

Avui recordem un cient¨ªfic i pensador la dimensi¨® espiritual, la cultura i la sensibilitat est¨¨tica del qual?van travessar tots els discursos culturals i art¨ªstics, la influ¨¨ncia de la seva paraula i del seu descobriment ¨¦s ineludible. Ens va ensenyar que en els racons m¨¦s foscos de la naturalesa humana nia el fulgor de la vida, la grandesa de l'amor, l'expectativa que pugui obrir-se una finestra a l'esperan?a en el futur de la humanitat.

Norma Tortosa ¨¦s psicoanalista. Membre titular i didacta de l'Associaci¨® Psicoanal¨ªtica de Madrid, membre de la International Psychoanalytical Association i de la European Psychoanalytical Federation.