De l¡¯Estatut a la independ¨¨ncia sense pacte fiscal

El 6 de desembre del 1978 Catalunya va donar un ¡°s¨ª¡± aclaparador (91% dels vots, tres punts m¨¦s que la mitjana nacional) a la Constituci¨®, que instaurava l'Estat de les Autonomies i la indissoluble unitat de la naci¨® espanyola. 36 anys despr¨¦s d'aquella votaci¨®, el Govern de CiU impulsa el proc¨¦s per la independ¨¨ncia de Catalunya amb instruments normatius que, segons els experts, s¨®n contraris a la Constituci¨®.

Alfonso Guerra, exvicepresident del Govern entre el 1982 i el 1991 i un dels pol¨ªtics que va participar m¨¦s activament en l'elaboraci¨® de la Constituci¨®, va declarar fa nom¨¦s uns mesos a EL PA?S: ¡°Els nacionalistes van dir el 1978 que en tenien prou. Vam ser ingenus¡±.

23 anys de pau territorial. Durant els primers 23 anys de govern nacionalista a Catalunya no es van registrar tensions territorials greus relacionades amb la reivindicaci¨® d'independ¨¨ncia. Amb Jordi Pujol al capdavant de l'Executiu catal¨¤ (1980-2003), l'¨²nica pressi¨® recurrent es deia finan?ament auton¨°mic. Les peticions de CiU, partit els vots del qual al Congr¨¦s dels Diputats van garantir l'estabilitat de diferents governs del PSOE o el PP, van provocar en dues etapes diferents la reforma de la Llei de Finan?ament per millorar els recursos de les comunitats, entre les quals hi ha Catalunya.

El Govern catal¨¤ va ser, durant aquells anys, el motor dels canvis legislatius que tenien a veure amb els diners que repartia l'Administraci¨® central entre les autonomies.

2001. "El millor model de finan?ament que hem tingut mai". El 2001, l'Executiu de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar (PP) va pactar amb CiU un nou model, amb cessi¨® a les autonomies d'un percentatge de determinats impostos estatals. El canvi va ser bene?t pels nacionalistes catalans: ¡°?s sens dubte un pas endavant, ¨¦s el millor model que hem tingut mai, amb una millora qualitativa i quantitativa perqu¨¨ aporta m¨¦s recursos al sistema de finan?ament auton¨°mic en sentit global, i en el cas particular del meu grup, a Catalunya¡±, va afirmar en el ple del Congr¨¦s el diputat de CiU Heribert Padrol i Munt¨¦.

2009. "Estem federalitzant l'Estat amb lideratge des de Catalunya". Vuit anys despr¨¦s, amb un Govern tripartit a Catalunya (PSC, ERC i ICV), es va aprovar una nova Llei de Finan?ament auton¨°mica que millorava en 11.000 milions d'euros els recursos que arribaven a les comunitats. El PP hi va votar en contra amb l'argument que aquell model era un vestit a la mida de Catalunya.

ERC i ICV, dos dels partits que defensen ara la consulta a Catalunya, van lloar al Congr¨¦s el canvi legislatiu: ¡°El que estem fent amb el nou model ¨¦s federalitzar l'Estat amb lideratge des de Catalunya¡±, va assenyalar llavors el portaveu d'ICV, Joan Herrera.

La nova Llei de Finan?ament va arribar quan Catalunya ja tenia un nou Estatut d'Autonomia (2006) impulsat per l'Executiu tripartit d'esquerres i pactat en ¨²ltima inst¨¤ncia pel Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero amb Artur Mas, l¨ªder de CiU, que llavors estava a l'oposici¨®.

L'Estatut del 2006 va tenir el 73,9% dels vots a favor, amb una participaci¨® del 48,9%. El text aprovat no establia la independ¨¨ncia de Catalunya. Nom¨¦s recollia al pre¨¤mbul que el Parlament aut¨°nom considerava Catalunya una naci¨® i es remetia en molts dels seus articles a la Constituci¨® espanyola.

2010. El Constitucional deroga 14 articles de l'Estatut catal¨¤. El PP va rec¨®rrer contra la meitat dels m¨¦s de 200 articles de l'Estatut davant el Tribunal Constitucional, que va trigar quatre anys a dictar sent¨¨ncia. El 28 de juny del 2010, en plena agonia del Govern tripartit de Catalunya, es va fer p¨²blica una sent¨¨ncia que estimava parcialment el recurs del Partit Popular en considerar inconstitucionals 14 articles i imposar una interpretaci¨® determinada a 27 m¨¦s. La sent¨¨ncia declarava que no tenia ¡°efic¨¤cia jur¨ªdica interpretativa la refer¨¨ncia del pre¨¤mbul a Catalunya com a naci¨®¡±, que es va mantenir. ¡°La Constituci¨®¡±, assenyalava la decisi¨®, ¡°no coneix cap altra naci¨® que l'espanyola¡±.

El Tribunal va considerar inconstitucional la part de l'article 6 que assenyalava que el catal¨¤ ¨¦s la llengua d'¨²s normal i preferent de les administracions p¨²bliques i els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics de Catalunya. La paraula ¡°preferent¡± va ser eliminada del text per la sent¨¨ncia. A m¨¦s, en un dels seus fonaments jur¨ªdics, establien que l'Estatut no podia establir el degut coneixement de la llengua catalana, i en un altre recordava que les lleng¨¹es reconegudes com a vehiculars en l'ensenyament eren el castell¨¤ i el catal¨¤, i no nom¨¦s el catal¨¤.

El Constitucional va determinar tamb¨¦ que el Defensor del Poble espanyol podria actuar respecte a l'Administraci¨® catalana, cosa que l'Estatut feia inviable, i va derogar l'article 95, que establia un Govern propi dels jutges a Catalunya.

La sent¨¨ncia va provocar una manifestaci¨® encap?alada pel llavors president catal¨¤, el socialista Jos¨¦ Montilla, per¨° no va desencadenar llavors la reivindicaci¨® d'independ¨¨ncia. Uns mesos despr¨¦s, el novembre del 2010, el Govern tripartit va passar a millor vida amb uns mals resultats que els van deixar molt lluny de la majoria absoluta necess¨¤ria per governar. CiU va recuperar l'hegemonia amb 62 escons i va tornar a l'Executiu de Catalunya que havia perdut set anys abans.

Crisis, retallades socials, i 44.000 milions de deute. La crisi va complicar el mandat d'Artur Mas, que es va veure obligat a aprovar, com passava a la resta d'Espanya, retallades molt doloroses en serveis socials b¨¤sics, la qual cosa va desencadenar fortes protestes socials. La situaci¨® financera de Catalunya era, aleshores, desesperada (gaireb¨¦ 44.000 milions d'euros de deute, el 22% del seu PIB). En algun dels exercicis, el Govern convergent va arribar a tenir problemes per pagar les n¨°mines dels funcionaris.

2011. Diada sense independ¨¨ncia i contra les sent¨¨ncies de la llengua. La Diada del primer any del Govern de Mas (11 de setembre del 2011) no va parlar d'independ¨¨ncia ni de consultes d'autodeterminaci¨® sin¨® de llengua, a causa d'una resoluci¨® judicial que defensava l'¨²s del castell¨¤ a les aules. El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya, aplicant una sent¨¨ncia del Suprem d'uns mesos abans, havia donat dos mesos de termini per implantar el castell¨¤ a l'escola p¨²blica com a llengua vehicular.

El president catal¨¤ va tancar l'acte protocol¡¤lari de la jornada festiva amb un av¨ªs: "La transici¨® nacional catalana s'est¨¤ fent. En les ments de la gent de Catalunya cala un sentiment de m¨¦s sobirania i llibertat¡±. Una manifestaci¨® independentista amb 10.000 persones va rec¨®rrer alguns carrers de Barcelona.

2012. No al pacte fiscal, primera manifestaci¨® independentista multitudin¨¤ria. Nom¨¦s un any despr¨¦s, amb m¨¦s retallades i m¨¦s protestes, centenars de milers de persones van prendre els carrers del centre de Barcelona sota el lema?Catalunya, un nou Estat d'Europa, en la manifestaci¨® m¨¦s multitudin¨¤ria mai convocada per un grup independentista, en aquest cas l'Assemblea Nacional Catalana. Nou dels 11 consellers de la Generalitat van assistir a la marxa, que va acabar al Parlament aut¨°nom, on els convocants van reclamar a Artur Mas que inici¨¦s la secessi¨®.

El president catal¨¤ s'ho va jugar tot a una carta per sortir de la crisi: el pacte fiscal. Es tractava d'una reclamaci¨® al Govern central per rebre un tracte financer privilegiat respecte a la resta de comunitats del r¨¨gim com¨², la qual cosa implicaria menys diners per a aquestes comunitats i molts m¨¦s per a Catalunya.

El 20 de setembre del 2012 va anar al Palau de la Moncloa amb el seu ultim¨¤tum, per¨° Rajoy s'hi va negar. Sense pacte fiscal i amb l'¨¤nim independentista m¨¦s enc¨¨s que mai, Artur Mas va convocar unes eleccions embolicat en la bandera sobiranista pel suposat maltractament i incomprensi¨® del Govern central.

I va fracassar.

CiU va baixar de 62 a 50 escons, i ERC, el partit m¨¦s clarament independentista, va aconseguir el millor resultat de la seva hist¨°ria amb 21 escons. Els dos partits van iniciar llavors el cam¨ª cap a la independ¨¨ncia de Catalunya.