Pol¨ªtica per a un nou pacte

En una de les seves intervencions m¨¦s c¨¨lebres i profundes a les Corts, Manuel Aza?a ens va ensenyar que quan un problema ¡ªsigui quina sigui la seva ¨ªndole o naturalesa¡ª ¡°pren la forma, la mida, el volum i la l¨ªnia d'un problema pol¨ªtic, llavors ¨¦s quan entra als mitjans i tamb¨¦ en la capacitat i en el deure d'un legislador o d'un governant¡±. Crec que, a hores d'ara, ning¨² no dubta que tenim un problema i no ¨¦s un problema qualsevol. ?s un problema essencial, formidable, perqu¨¨ afecta la integritat de l'Estat.

Si diem les coses pel seu nom, el que avui estan plantejant alguns ¨¦s la ruptura de l'Estat, i aix¨° altera la idea mateixa del que ¨¦s Espanya. I la q¨¹esti¨® ¨¦s si la definici¨® futura d'aquesta comunitat de vida que generacions i generacions d'homes i dones han creat amb el seu esfor?, amb el seu treball, amb els seus somnis i les seves frustracions, que han anomenat Espanya i han aconseguit que sigui coneguda i reconeguda aix¨ª en la comunitat internacional, pot quedar en mans d'una sola part de les que la integren o ho han de fer totes.

Alguns dels partits pol¨ªtics catalans i, el que encara ¨¦s m¨¦s rellevant, la mateixa Generalitat de Catalunya han defensat, primer en termes pol¨ªtics i ara en termes tamb¨¦ jur¨ªdics, que el que sigui Catalunya nom¨¦s ¨¦s compet¨¨ncia seva, encara que amb les seves decisions afectin l'avui i el dem¨¤ del conjunt dels espanyols, entre els quals hi s¨®n ells mateixos.

Per fer-ho, el president Mas i les forces pol¨ªtiques que li donen suport han desenvolupat un proc¨¦s ple de jocs de paraules per fer veure que respectaven la legalitat quan el que buscaven era suplantar-la: ha estat el per¨ªode de la ¡°consulta¡± en comptes del refer¨¨ndum, ha estat la defensa del ¡°dret a decidir¡± en comptes de l'autodeterminaci¨®, ha estat l'oscil¡¤laci¨® calculada entre la crida a la ¡°desobedi¨¨ncia civil¡± i dir que ¡°es far¨¤ conforme a la legalitat¡±. Nom¨¦s unes hores abans que el Parlament de Catalunya aprov¨¦s la llei de consultes, Artur Mas va recon¨¨ixer que, efectivament, es tractava de fer el pas cap a l'autodeterminaci¨®.

L'Estat de les autonomies necessita una actualitzaci¨® de les previsions constitucionals que incorpori una perspectiva federal

No cal res m¨¦s per captar la dimensi¨® del desafiament: ¨¦s el primer i m¨¦s greu, el principal problema pol¨ªtic que hem d'afrontar. ?s l'hora, doncs, com apuntava Aza?a, del legislador i el governant, ¨¦s a dir, de la llei i la pol¨ªtica i, com ell afegia, tant hi fa si ¨¦s f¨¤cil o dif¨ªcil fer-ho.

Primer, la llei. Tots sabem, inclosos els promotors de la iniciativa, que el proc¨¦s en qu¨¨ s'han ficat no t¨¦ cabuda en la Constituci¨® perqu¨¨ viola la sobirania que, de manera indivisible, correspon al conjunt dels espanyols.

Per descomptat, el Partit Socialista pensa d'aquesta manera i, per aix¨°, ha dit, una vegada i una altra, que comparteix la posici¨® del Govern espanyol, que inclou la impugnaci¨® de la llei de consultes i la convocat¨°ria que, sobre les disposicions corresponents, far¨¤ el president de la Generalitat i tamb¨¦ l'adopci¨® de les mesures i disposicions necess¨¤ries perqu¨¨ la consulta en q¨¹esti¨® no es faci. Creiem que aquesta ¨¦s l'obligaci¨® del Govern espanyol perqu¨¨ la Constituci¨® ens empara a tots, per¨° tamb¨¦ ens compromet a tots. I el PSOE mant¨¦ viu el seu comprom¨ªs amb la Constituci¨®.

Per¨° tots ens enganyar¨ªem si pens¨¦ssim que, amb aix¨°, ja ho hem arreglat tot.

El proc¨¦s d'autodeterminaci¨® viola la unitat de sobirania espanyola

No ser¨¤ aix¨ª. Despr¨¦s d'un 9-N sense consulta, caldr¨¤ fer front a sentiments nous que s'expressaran a Catalunya: frustraci¨®, enuig, des¨¤nim, i fins i tot resist¨¨ncia; tamb¨¦, esperan?a i alleujament. S¨®n sentiments que afectaran totes les dimensions de la vida social, no nom¨¦s la pol¨ªtica, i els seus efectes es notaran no nom¨¦s a Catalunya, sin¨® tamb¨¦ al conjunt d'Espanya. La nostra obligaci¨® col¡¤lectiva ¨¦s con¨¨ixer-los i atendre'ls perqu¨¨ no malmetin el sistema de conviv¨¨ncia i benestar que la Constituci¨® va dissenyar.

I caldr¨¤ fer front, tamb¨¦, als nombrosos s¨ªmptomes que s¨®n molt reals de les disfuncions, insufici¨¨ncies i obsolesc¨¨ncies del sistema pol¨ªtic que va iniciar la Constituci¨®: t¨¦ una crisi de creixement que tamb¨¦ cal con¨¨ixer i atendre.

Enmig del silenci general, el Partit Socialista insisteix des de fa mesos i mesos que la resposta als nostres problemes essencials, incloent-hi l'articulaci¨® de Catalunya, cal trobar-la en una reforma pactada de la Constituci¨®. I creiem que hi ha raons i oportunitats per fer-ho.

?s veritat que hi ha qui es crispa davant la idea que aquesta reforma es fa per i per a Catalunya. Si fos aix¨ª, tamb¨¦ estaria justificada, sempre que no produ¨ªs greuges o discriminacions, perqu¨¨ el Partit Socialista ¡ªi amb nosaltres, estic segur, milions d'espanyols¡ª no concep, ni vol, una Espanya sense Catalunya i tampoc una Catalunya a Espanya amb sensaci¨® d'incomoditat, d'incomprensi¨®, d'insatisfacci¨®.

Per¨° no ¨¦s el cas: l'Estat de les autonomies necessita una actualitzaci¨® de les previsions constitucionals que incorpori una perspectiva federal, assigni compet¨¨ncies d'una manera clara, asseguri un finan?ament previsible i suficient, reformi profundament la composici¨® i les funcions del Senat, reconegui les singularitats d'algunes comunitats, promogui la lleialtat rec¨ªproca, i garanteixi els mateixos drets als ciutadans.

Si aquestes s¨®n raons suficients per plantejar una reforma de la Constituci¨® que les faci possibles i que contribueixi, aix¨ª, a prorrogar en el temps l'¨¨xit que suposen aquests 36 ¨²ltims anys, haur¨ªem d'aprofitar l'ocasi¨® per atendre, al mateix temps, altres urg¨¨ncies. La nostra democr¨¤cia necessita un nou impuls, que l'aprofundeixi i l'estengui, que fomenti la participaci¨® ciutadana, revitalitzi el Parlament, millori la representativitat dels electes, redueixi els aforaments i asseguri la independ¨¨ncia de la Just¨ªcia. Tamb¨¦, per cert, que reconegui i extregui les conseq¨¹¨¨ncies oportunes de la nostra pertinen?a a la Uni¨® Europea

I necessitem actualitzar el cat¨¤leg de drets i llibertats dels ciutadans: per recon¨¨ixer les noves formes de fam¨ªlia, suprimir definitivament la pena de mort, fer de la protecci¨® de la salut un dret real i efectiu, tutelar de deb¨° el dret al treball i a l'habitatge, garantir el comprom¨ªs efectiu dels poders p¨²blics amb les pol¨ªtiques socials que cristal¡¤litzen l'Estat de benestar. Aquesta ¨¦s la reforma de la Constituci¨® en la qual pensem els socialistes.

Sabem que no ¨¦s partir de zero, perqu¨¨ no ho volem. I sabem, igualment, que aquesta ¨¦s la nostra proposta i nom¨¦s la nostra i, en conseq¨¹¨¨ncia, no l'ha de compartir necess¨¤riament tothom, per la qual cosa el resultat ser¨¤ el que acordem entre tots.

No ¨¦s una llista de condicions pr¨¨vies. ?s una proposta que, en un exercici de responsabilitat, dirigim a tothom per comen?ar a treballar amb lleialtat i amb la voluntat que, mitjan?ant trobades i ren¨²ncies m¨²tues, aconseguim arribar a un acord.

Fins ara, hem estat sols. I en aquesta dimensi¨® ¨¦s en la qual trobem a faltar el governant, la pol¨ªtica. Creiem que el president del Govern espanyol ha guardat silenci durant massa temps; creiem que no pot seguir afirmant que la seva obligaci¨® es limita al compliment de la Constituci¨®. Tamb¨¦ li correspon possibilitar, amb la seva majoria, un pacte nou que satisfaci aquestes necessitats i algunes m¨¦s.

D'aqu¨ª a unes setmanes, Mariano Rajoy haur¨¤ demostrat que l'Estat no admet desafiaments. D'acord. Ara ha de demostrar que ¨¦s capa? de treballar pel futur i no nom¨¦s perqu¨¨ es mantingui aix¨ª. El Partit Socialista est¨¤ conven?ut que no podem esperar m¨¦s, que no podem seguir quiets. I en el disseny i la construcci¨® d'aquest futur hi estarem, de nou, compromesos. I farem passos per facilitar-ho i fer possible un nou pacte, un nou acord de conviv¨¨ncia. I aquest s¨ª que ser¨¤ sotm¨¨s a l'aprovaci¨® de tots els ciutadans.

Pedro S¨¢nchez ¨¦s secretari general del PSOE