Una nova era per als robots
La rob¨°tica viu una revoluci¨® amb aven?os en camps insospitats que van des de la medicina fins al funcionament del cervell
A primera vista no sembla gran cosa i, per descomptat, resulta dif¨ªcil imaginar que darrere d'uns robots petits i sorollosos que es mouen amb dificultats sobre una taula blanca per agrupar-se per colors hi ha un experiment que pot canviar la hist¨°ria de la medicina. El futur ja no ¨¦s el que era perqu¨¨ la ci¨¨ncia ficci¨® es va oblidar d'Internet. No obstant aix¨°, s¨ª que va descriure una societat en qu¨¨ els robots formen part de la vida quotidiana. Arreu del m¨®n es multipliquen les empreses i universitats amb programes per investigar les possibilitats de la rob¨°tica i els aven?os que s'han aconseguit fer s¨®n extraordinaris. L'objectiu dels grups de robots que acabem de descriure, anomenats eixams perqu¨¨ el seu model ¨¦s el comportament gregari d'alguns animals com els t¨¨rmits, va de les tasques m¨¦s grans a les m¨¦s petites: des de permetre que m¨¤quines col¡¤laborin juntes en tasques complexes ¨Ccom la neteja d'una central despr¨¦s d'un accident nuclear o la circulaci¨® de milers de cotxes sense conductor¨C fins al fet que, en un futur que els cient¨ªfics veuen a 20 o 30 anys vista, existeixin robots min¨²sculs que puguem empassar-nos, s'uneixin sols dins del nostre cos i realitzin tasques m¨¨diques.
¡°Per als robots humanoides capa?os de fer tota la nostra feina, tal com els hem vist a les pel¡¤l¨ªcules, encara queden molts anys, si ¨¦s que arriben alguna vegada. No obstant aix¨°, crec que els robots s¨®n cada vegada m¨¦s efica?os a l'hora de fer petites tasques molt importants. Per exemple, estic segur que d'aqu¨ª a 50 anys ning¨² no conduir¨¤ cotxes i semblar¨¤ un disbarat que milers de persones morissin a les carreteres per accidents que es podien evitar¡±, explica Tony Prescot, director del Sheffield Centre for Robotics, un dels instituts de recerca capdavanters a Europa, que dep¨¨n de les dues universitats d'aquesta ciutat del nord d'Anglaterra i que coopera amb centres de tot el m¨®n, com la Pompeu Fabra de Barcelona. El cap de setmana passat com a part de la trobada Festival of the Mind, aquest laboratori on treballen uns 150 cient¨ªfics de diferents camps i nacionalitats va fer dues demostracions de robots, que van permetre entreveure l'incre?ble futur que espera a aquest camp, per¨° tamb¨¦ el seu extraordinari present.
Darrere d'una porta on es llegeix "Laboratori d'Interacci¨® entre Robots i Humans" s'amaga un peluix blanc amb forma de beb¨¨ foca anomenat Yoko: un robot Paro de fabricaci¨® japonesa ¨CObama es va fotografiar amb un de la seva esp¨¨cie a Yokohama¨C.?L'habitaci¨® ¨¦s plena de c¨¤meres, que filmen les reaccions davant d'un robot que mira, respon quan el criden pel nom i reacciona als impulsos com les car¨ªcies (val 7.000 euros i n'hi ha uns 1.000 exemplars). Al laboratori, l'objectiu ¨¦s analitzar les relacions dels humans davant dels robots, que van des de la por fins a la curiositat. "?s una pena que la ci¨¨ncia ficci¨® hagi ofert una imatge tan negativa dels robots", explica Emily Collins, estudiant de postgrau al centre d'investigaci¨® i experta en les relacions entre robots i humans. "S¨®n com qualsevol altre instrument i tenen aplicacions molt importants". La utilitat del Paro en la vida real? Cada vegada s'utilitzen m¨¦s com a ter¨¤pia per als malalts de dem¨¨ncia senil o alzheimer, com si fossin animals de companyia sense els problemes que aquests plantegen en un entorn hospitalari. Un altre robot, en Zeno, amb forma humana i amb una gran capacitat per reproduir gestos, sembla una joguina sofisticada (i cara). Per¨°, sobretot, es fa servir per tractar nens autistes.
Durant la mostra, tamb¨¦ s'exhibeix un robot drone que, gr¨¤cies a un programa de reconeixement facial, pot seguir una persona (per sort, les bateries no duren gaire). Hi ha robots amb bra?os programats per agafar un determinat objecte o que aprenen a aturar-se davant d'una l¨ªnia blanca abans de xocar (serveixen per estudiar els mecanismes neuronals). Mantenen oberta, a m¨¦s, una l¨ªnia de recerca que simplificaria molt la vida dels pacients: un robot que ¨¦s una taula d'hospital que respon a la veu.
Tot i aix¨°, al final, el m¨¦s extraordinari ¨¦s el que aparentment sembla m¨¦s senzill: els eixams. La Universitat de Harvard, que ¨¦s qui fabrica aquests aparells de 3 cent¨ªmetres d'amplada anomenats kilobots, va aconseguir agrupar aquest estiu 1.000 robots en el moviment col¡¤lectiu m¨¦s multitudinari de m¨¤quines realitzat fins al moment. Valen 100 euros cadascun i Sheffield ¨¦s el centre que m¨¦s kilobots t¨¦ ¨C900¨C despr¨¦s de la universitat nord-americana. Roderich Gross, el responsable d'aquest projecte, explica: "Pots fer aix¨° sense mem¨°ria i sense computaci¨®. S¨®n sensors i infrarojos que els diuen si hi ha un robot a prop o no". El professor Gross explica que la idea ¨¦s imitar la natura, les formacions que creen els esbarts d'ocells o els bancs de peixos o els monticles que construeixen els t¨¨rmits, en qu¨¨ la suma de decisions molt senzilles de molts individus (de vegades milions en el cas dels insectes) arriba a produir estructures molt complexes, com els termiters.
Dins del mateix laboratori, un espanyol, Juan A. Escalera, ha desenvolupat uns robots que s'uneixen amb imants i es passen energia, una altra de les claus per a aquest futur en el qual ens empassarem una pastilla que es convertir¨¤ en un robot dins del nostre cos. "El m¨®n de la rob¨°tica ¨¦s molt m¨¦s divers del que pensem. Per¨° no cal deixar-nos encegar per la mida, el m¨¦s important ¨¦s l'organitzaci¨®. La idea ¨¦s crear una ment gen¨¨rica que pugui funcionar per organitzar tant una ciutat com un nanorobot", afirma Verschure.?
El laboratori de la Universitat de Sheffield ¨¦s buit perqu¨¨ la majoria dels robots han estat traslladats per dur-los a la mostra. Solitari, com un personatge d'Inteligencia Artificial, hi ha l'Icub, un robot humanoide creat per l'Institut Itali¨¤ de Tecnologia de G¨¨nova i que forma part d'un projecte europeu, en el qual treballa tamb¨¦ la Pompeu Fabra. Actualment hi ha uns 30 Icub al m¨®n i cadascun val 250.000 euros. Aquesta m¨¤quina mostra els aven?os de la rob¨°tica i la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, per¨° tamb¨¦ el llarg cam¨ª que encara s'ha de fer. "Nosaltres utilitzem el robot no com una finalitat en si, sin¨® per entendre com funciona la ment, com una eina per entendre l'arquitectura de les emocions i les percepcions", explica des de Barcelona Paul Verschure, director de Specs, el grup de treball en intel¡¤lig¨¨ncia artificial de la Pompeu Fabra, que col¡¤labora amb Sheffield. Tony Prescot assegura que l'objectiu del seu grup de treball ¨¦s que sigui capa? de ser conscient del seu cos, de recon¨¨ixer objectes amb els dits, de tenir sensibilitat a la pell. Tamb¨¦ s'est¨¤ treballant en la construcci¨® d'una mem¨°ria autobiogr¨¤fica ¨Cs'han aconseguit avan?os importants a Li¨®¨C i en l'estudi de com aprenem una llengua.
Els robots representen una ind¨²stria creixent ¨Cla UE va anunciar aquest estiu una inversi¨® de 2.800 milions d'euros per a un sector en el qual Europa t¨¦ un 32% de quota de mercat, mentre que Google ha comprat vuit companyies de rob¨°tica en els ¨²ltims dos anys¨C. Segons dades del sector, els robots ja mouen 19.000 milions d'euros l'any. "La rob¨°tica ¨¦s un m¨®n fant¨¤stic. Per aix¨° no hem d'exagerar. Resulten molt ¨²tils, per exemple, per tenir cura de la gent gran; per¨° no cal utilitzar-los per motius econ¨°mics, no poden substituir les persones", explica el professor d'Intel¡¤lig¨¨ncia Artificial a Sheffield, Noel Sharkey, expert en ¨¨tica rob¨°tica, que encap?ala una campanya mundial que ha arribat fins a la ONU per prohibir els robots militars (o almenys regular-los perqu¨¨ no prenguin sols la decisi¨® de matar). Som a les portes d'una revoluci¨® similar a la que van representar els ordinadors personals, Internet o els m¨°bils? "Sens dubte, encara que som al principi", respon Prescot. "Les m¨¤quines s¨®n molt millors que nosaltres en algunes coses; per¨° hi ha problemes simples que encara resulten molt dif¨ªcils de resoldre". Paul Verschure, director de Specs a la Pompeu Fabra, explica des de Barcelona: "Pensar ¨¦s senzill: els grans reptes s¨®n la consci¨¨ncia, la creativitat, les emocions". I els problemes no nom¨¦s v¨¦nen de la tecnologia: Qui ¨¦s legalment responsable si un cotxe robotitzat provoca un accident? Cap jurista no ha trobat una resposta prou convincent perqu¨¨ els cotxes que es condueixen sols puguin circular sense problemes. Els cient¨ªfics no nom¨¦s imaginen androides que somien amb ovelles el¨¨ctriques o que parlin sis milions de formes de comunicaci¨®; imaginen robots ¨²tils per a cada moment de la vida quotidiana.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
